Pandèmia masclista

REDACCIÓ | Laura Gómez i Lourdes Farré
01-04-2020
  • Lleida reivindica la igualtat entre homes i dones i la fi de la violència masclista amb dues manifestacions

“La crisi del Coronavirus ens ha situat davant del mirall com a societat”, diu Lidia Guinart, Portaveu del PSOE en la Comissió del Pacte contra la Violència de Gènere al Congrés dels Diputats. Estem en estat de shock col·lectiu, totes les nostres rutines s’han trastocat; no som lliures de sortir al carrer, i tan sols podem fer-ho amb un motiu justificat, de fet, totes les persones que puguin han de treballar des de casa i moltes de les que tenien feines temporals les han perdut i altres estan ja tramitant els papers per un ERTE que no saben ni la durada que tindrà, ni quin serà el seu futur.

El col.lectiu de les treballadores de la llar, en alguns casos està ara mateix fent jornades maratonianes (a la casa on treballen hi ha el pare, la mare, els nens, els avis) i altres que anaven de manera esporàdica a les cases, no se les crida per por a contagi del Coronavirus. Aquestes dones a més a més en molts casos no compten amb molts dels drets bàsics que al segle XXI no haurien d’estar en dubte en cap dels casos.

Ara mateix hi ha més gent a les cases de les que hi ha hagut mai. I d’aquestes, quantes dones han passat a conviure 24 hores amb el seus maltractadors? Moltes, massa. Quantes dones, nenes i nens viuen 24 hores al dia atemorits perquè son víctimes de violència de gènere?

Aquesta pandèmia ens ha portat molts problemes i encara ens queda molt per superar-la, però hem estat ràpids en fer un front polític i social contra el Coronavirus, perquè no es propagui descontroladament, i segurament farem el possible perquè no es torni a repetir. Tots diuen que no sabem quan tardarem però vencerem, tots junts ho farem. Fins i tot hem estat capaços de trobar una vacuna en un temps record. Però per combatre el virus del masclisme letal que contínuament ataca i mata dones i menors no hem trobat encara ni la vacuna, ni els tractaments preventius que facin d’aquesta pandèmia un mal record.

Lleida ha estat declarada recentment Ciutat Feminista és per això que aquest crit s’ha de llençar de forma més enèrgica que mai des de les institucions tant properes a la ciutadania com ho és l’Ajuntament de Lleida. No permetem que cap dona visqui aquest confinament com un veritable martiri. Aquest hauria de ser un deure de tota la societat.

Aquests dies que estem vivint segurament els recordarem sempre, ens replantejarem moltes coses, personal i socialment, donarem tombs a les coses i en alguns casos disfrutarem d’un temps per pensar al que no estem acostumades i acostumats. I si pensem en com podem trobar un final per les violències masclistes? NO ESTEU SOLES.


 

A Lleida.com hem volgut donar veu a dones que es troben en una situació d'incertesa laboral davant d'aquest moment de crisi sanitària causada pel Covid-19. A continuació trobareu cuatre entrevistes fetes dintre del marc de l'actual situació laboral, el rol de dones i mares, les tasques de la llar i el temps que tenen per dedicar-se a elles mateixes. 

*Els noms s'han modificat per secret profesional.  

Treballes amb un contracte formal?

Sí, tinc una nòmina d'un salari bàsic.

La posició de la teva empresa davant de la crisi quina és?

És bastant dolenta, no sé què passarà ni quan tornarem. L'empresa és un restaurant, roman tancat des del dia 14 de març. A més d'això, treballo com a netejadora en pisos particulars, però en aquest treball no compto amb un contracte formal, així que d'aquest treball segurament no cobraré cap ajuda perquè és per hores, sense contracte ni prestacions. Igualment, al restaurant feia hores extres per a poder arribar a les despeses de fi de mes però clar, aquestes ja no m'he les pagaran perquè no puc fer-les, només em pagaran la nòmina, un salari bàsic. L'empresa aquest mes em pagarà els primers quinze dies de març treballats, després el propietari del restaurant farà un ERTE, així que cobraré el 70% del meu salari, igualment les despeses segueixen, hi ha un munt de coses per pagar; el lloguer... el cotxe... el col·legi... el menjar... són moltes coses.

Tens atur?

En aquest moment sí, però l'agafaria en el cas en què l'empresa m'acomiadi, de moment només tinc aquest 70% que em paguen. Sí que vam signar un paper, quan va sortir el decret de confinament, és com una baixa laboral temporal però pactada.

Ara hi ha empreses que han obert convocatòries, has intentat trobar feina? 

No ho he mirat la veritat, ni ho he pensat, perquè en principi sí que es tornarà a obrir el restaurant i tornarem a treballar, ara, quan i com, no ho sé. Fins que tot no torni a la normalitat, no ho sabrem.

Tens algun suport econòmic a part del teu treball?

Sí, el salari de la meva parella. Treballa en una empresa de construccions, però en el seu cas, ell si estava de baixa mèdica una setmana abans del confinament. Així que el seu salari també és el bàsic, sense hores extres.

Com estàs passant el confinament?

Molt avorrida, tots estem avorrits. Sí que busquem alguna activitat, fem algun ball, cantem amb el meu fill, haig d'entretenir-lo perquè si no... la situació és la que és.

La cura dels infants és només a càrrec teu?

És a càrrec dels dos, ara que estem a casa. Normalment, el nen com que va al col·legi, doncs està tot el dia allí. Jo després passo a buscar-ho, si em dóna temps, el meu dia a dia és ben compaginat. Vaig a buscar-lo, faig amb ell algunes gestions i quan arriba el meu marit, jo ja puc anar a treballar. En una situació de normalitat, les tasques de casa van més a càrrec meu, pel temps, el meu marit surt al matí i no arriba a casa fins a les set de la tarda. Jo en canvi, treballo als matins en les neteges de les cases, després en el restaurant fins a les quatre i després, de quatre a vuit, és quan tinc una mica de temps lliure. Ara que estem confinats a casa, fem les tasques entre els dos, aprofitem el temps per a reorganitzar la casa i netejar-la. També per a fer el canvi d'armari, entre altres coses.

Tens temps per tu mateixa durant aquest confinament? 

Bé... sí i no, ara hi ha temps de tot, però no hi ha moltes ganes.

Tot i el càrrec de mare, quin és el teu moment a la llar, en època de confinament, en el que sentir-te dona? 

Ara mateix estic estudiant per a treure'm el permís de conduir. Com que ara tinc temps, perquè abans no en tenia, doncs aprofito i estudio, faig tests. La veritat és que amb el confinament no tinc moltes ganes de dedicar temps per a sentir-me dona, amb tota la situació només penses en el que vindrà, els pensaments són més negatius, així que no dedico molt temps a cuidar-me. 

 

Treballes amb un contracte formal?

Sí.

La posició de la teva empresa davant de la crisi quina és?

Nosaltres som una companyia d'arts escèniques al carrer i ara no podem tenir activitat. Teníem actuacions a l'abril que ens van ajornar i estem a l'espera de veure com evolucionen les coses, perquè ara mateix estan aturades. La gent no sap amb quins criteris decidir que fan, llavors nosaltres tampoc podem fer la nostra activitat.

De què es tracta l’empresa? 

Som una companyia d'arts de carrer, que són jocs de carrer. Estructures de fusta que instal·lem al carrer i llavors, la gent juga. Ens contracten per festa major, nosaltres portem els jocs, ens instal·lem a les places i la gent ve, juga i s´ho passa bé. D'alguna manera expliquem històries a través del joc. Ara mateix, la nostra tasca no la podem fer via internet, precisament el nostre discurs com a companyia d'arts escèniques és la vivència de les coses, que s'experimentin en viu. Nosaltres fomentem aquestes vivències i fomentem el vincle entre la gent a través dels jocs, el vincle intergeneracional, perquè els jocs no són només per nens i nenes, sinó que juga tothom, també els adults. El nostre discurs és aquest, viure experiències en viu, en contradicció al que ens estan dient ara, de viure experiències aïllats a casa. Amb el temps, nosaltres esperem poder tornar per fer viure a la gent aquestes experiències, que tornin a sentir aquesta emoció quan participen amb una cosa amb més gent. Així com formar part dels llocs que et produeixen emocions que no vius d'un altra manera. L'únic que podem fer és incentivar a la gent a què jugui a casa, fer deures, crear vincles entre ells per aprendre, però no els hi podem oferir la nostra activitat.

Tens atur?

Ara mateix estic de baixa, perquè vaig estar en contacte amb una persona positiva per COVID-19, per tant estic en aïllament a casa.

Ara hi ha empreses que han obert convocatòries, has intentat trobar feina? 

No, de moment no ho penso, perquè no he perdut la meva feina, de moment no hem tancat. Esperem poder continuar amb l'activitat. No he contemplat en cap moment quedar-me sense aquesta feina. Ara l'empresa està aguantant per veure si mes endavant fem un ERTE o que fem, tot això depèn de quan acabi, perquè clar, si al maig o el juny es poden fer coses, passarem per un moment difícil però tornarem a fer activitat i tornarem a facturar. I, si s'allarga més de sis mesos, doncs veurem el que farem, però, ara per ara no hem decidit fer res.

Tens algun suport econòmic a part del teu treball?

Sí, els de la meva parella i un lloguer, però clar amb la situació el lloguer... 

Com estàs passant el confinament?

Doncs una mica més aïllada, perquè en haver estat en contacte amb una persona amb Coronavirus, he de mantenir les distàncies. Però bé, tenim la sort de tenir una casa bastant amplia, amb bastanta llum i a més a més, amb terrassa. Sóc molt conscient que sóc una absoluta privilegiada.

La cura dels infants és només a càrrec teu?

No, ho repartim. Vivim els quatre junts i ens repartim les tasques equitativament. Depèn del que estigui fent cadascú,  ho fa l'un o l'altre. Ara el meu home cuina perquè jo estic una mica més aïllada i no puc cuinar. I amb els nens, que ja són una mica més grans, tenen 10 i 12 anys, ja és diferent que quan són més petits.

Tens temps per tu mateixa durant aquest confinament? 

Sí, podem dir que sí. Temps com podria ser en qualsevol altre moment, però clar, ara mateix és per parlar més amb família, amics, per estar pendents dels amics que estan a l'UCI, pots estar pendent de com va la cosa. Potser no fas lectura de llibres tranquil·lament, ho fas però potser estàs més pendent de xarxes socials, de la informació que arriba. En aquesta situació el temps lliure jo el gaudeixo, però no tant com el gaudiria si el dia a dia fos normal i corrent.

Tot i el càrrec de mare, quin és el teu moment a la llar, en època de confinament, en el que sentir-te dona?

Sempre, com a mare, com a parella, com amiga, com a filla, com a persona... jo continuo sent jo, no he deixat de pensar i fer com a dona pel fet del confinament. No surto al carrer i la meva feina està interrompuda però jo continuo sent jo, i aplicant els meus criteris, també vivint les coses com jo les entenc, no ho aparco. Precisament en les situacions extremes és quan surt el nostre verdader jo, i particularment com a persona i com dona m'està sortint doncs el que sóc. A casa meva no és que jo assumeixi totes les tasques i que la meva parella ajudi, el que fem és que les tasques que hi ha ens les repartim, per exemple, el dia a dia, com que el meu marit comença abans, doncs jo m'encarrego de portar els nens a l'escola i ell s'encarrega més de cuinar i d'estar pendent dels nens a la tarda. Les tasques es reparteixen equitativament perquè nosaltres creiem en això. Està clar que jo no estaria amb un home que no fos així. Cadascun tenim el nostre paper en la parella, en la família i com a persones. En qüestió de repartiment de tasques de igual forma, i en tot cas mes per les capacitats, pels interessos i per les 'manies' diguéssim, que no pas pel gènere o el rang de gènere implantat socialment, i la veritat és que sort d'això que ens repartim i equilibrem les tasques, perquè si recaigués tot en mi, seria desastrós.

 

Treballes amb un contracte formal?

No, sóc autònoma.

Quina és la teva posició actual dins de l'àmbit laboral, davant la declaració del Govern central de l'estat d'alarma, a causa del coronavirus?

Jo actualment exerceixo com a netejadora en diferents llars i empreses i se m'ha reduït molt la feina.

Al ser autònom, quins són els ajuts que et proporciona l'estat davant la situació actual?

He sol·licitat l'ajut per suprimir la quota d'autònom.

Tens atur?

En una altra situació comptaria amb l'ajut de l'atur, però en aquest cas no, amb la supressió del pagament de la quota d'autònom.

Ara hi ha empreses que han obert convocatòries de treball, has intentat trobar feina?

No, perquè jo ja ho tenia organitzat tot d'aquesta manera. Intentaré aguantar en la situació econòmica que em trobo un mes i mig, a la llarga dos, i si no ja pensaré en altres solucions.

Tens algun suport econòmic a part del teu treball?

A banda dels ingressos del meu marit, no.

Com estàs passant el confinament?

Doncs a casa i treballant molt poquet. En una situació normal, treballo una jornada diària de set o vuit hores al dia, en canvi, avui mateix només n'he pogut treballar dos i mitja.

És a dir, que continues treballant, malgrat la reducció important d'hores?

Sí, perquè es tracta del treball a una empresa. Pel que fa als particulars s'ha suprimit tot, ja que hi estan totes les famílies confinades, amb els nens.

Tens fills?

Sí.

La cura dels infants és només a càrrec teu?

Tinc una filla que té dinou anys i ja és autosuficient dins de casa.

Tens temps per tu mateixa durant aquest confinament?

Si, si, molt més que abans. Ara puc dedicar-me a les coses per a les quals abans no tenia temps.

És a dir, tot el temps que dedicaves abans a treballar, ara te'l dediques a tu?

Ara tinc temps per fer coses de casa meva que havia deixat aparcades.

Tot i el càrrec de mare, quin és el teu moment a la llar, en època de confinament, en el que sentir-te dona?

Al capvespre dedico temps a descansar i em dedico temps a mi. Abans també ho feia, però reconec que anava més de bòlit, ja que pensava en preparar el dinar de l'endemà, i altres moltes coses. Actualment tot això ho puc enllestir abans, i a les 9:30 tenir-ho tot preparat i recollit i gaudir del meu temps.

Actualment les tasques de casa segueixen essent a càrrec teu?

Ara en haver-hi el meu home a casa, les fem els dos.

Normalment les fas tu, a banda d'estar treballant?

El primer que arriba a casa, després del treball és el que comença a fer el que faci falta aquell dia. El que plega més d'hora a la tarda, és el que fa el sopar d'aquella nit o prepara el dinar de l'endemà. Ens ho anem combinant.

Treballes amb un contracte formal?

Sí, jo treballo en un forn de pa i tinc un contracte indefinit amb prestacions, garanties...

La posició de la teva empresa davant de la crisi quina és?

Actualment les vendes eren mínimes, els costos elevats... També era una situació perillosa pel que fa a la seguretat de tot el personal, ja que treballem de cara al públic.

És una situació complicada per a tots, jo penso que seguir tenint obert el negoci suposava exposar al personal, a més a més que els guanys no arribarien per cobrir els costos de mantenir-lo a disposició del públic.

Si l'empresa decideix fer un ERTE, comptaries amb l'ajut de l'atur?

Sí, el govern haurà de cobrir aquella part que ara mateix la meva cap no podrà cobrir, ja que ara mateix ella no té els ingressos suficients per a fer-se'n càrrec.

Ara hi ha empreses que han obert convocatòries de treball, has intentat trobar feina?

Honestament no. Ara mateix tots els treballs que podria trobar són de dependenta, que ja és el que feia ara, i crec que la meva cap ha pres una bona decisió protegint-nos. No tinc més opcions per a no córrer cap risc, la borsa de treball que hi ha ara mateix només és de servei de neteja o de dependenta als supermercats.

Tens algun suport econòmic a part del teu treball?

El del meu fill, que actualment està treballant des de casa i m'ajuda a sustentar la meva economia. Entre els dos anem fent.

Com estàs passant el confinament?

Doncs a casa, se'm fa pesat. No veig la llum, estic nerviosa... sóc una persona acostumada a la meva rutina: aixecar-me aviat, anar a treballar, passejar els gossos, entre altres. Jo tenia una vida plena d'energia i ara sembla que no hi ha dies ni horaris.

La cura dels infants és només a càrrec teu?

Jo tinc un fill però com t'he comentat abans ja és gran, i ens cuidem entre els dos.

Qui dels dos s'encarrega de les tasques de la llar?

Tant abans com ara, jo. Això continua funcionant igual a casa, ja que el meu fill treballa de forma telemàtica i té una jornada laboral de 8:00 h del matí a 18:00 h de la tarda, de tal manera que tampoc puc comptar amb ell.

Aprofites el confinament per dedicar-te temps a tu mateixa?

La veritat és que no. Al matí quan m'aixeco em dutxo i ja està, tot això ha suposat una revolució molt gran en el meu dia a dia.

Estàs dedicant moments a sentir-te dona, consentir-te, cuidar-te?

No.

Perquè creus que és això?

I per què hauria de fer-ho? L'únic que faig és treure a passejar els gossos i només he de procurar protegir-me la boca i les mans. La meva preocupació no està ni en el meu pentinat, ni en la meva roba, sinó en aquell neguit de protegir-me constantment del virus.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta