Pau Juvillà: "Aquestes eleccions es mantenen per criteris partidistes i no sanitaris"

• Quins estudis has cursat?

He estudiat Biologia a la Universitat de Girona

• Quines feines has tingut? Has estat empresari?

Quan vaig acabar la carrera, vaig anar 9 mesos a Mèxic, amb una beca de la Universitat de Lleida, amb el Comité de Refugiats de les Nacions Unides, treballant en un projecte de reforestació amb refugiats de la guerra civil a Guatemala. Al tornar a Lleida, vaig estar un any fent diferents feines, com ara pintar estacions de trens i apuntant-me a Empreses de Treball Temporal. Vaig trobar la feina al sector en què treballo actualment, vaig anar a Tarragona 7 anys i tornar de nou a casa treballant a la mateixa empresa durant 15 anys. Llavors, vaig passar a Dekra a fer el mateix que hi feia allí. Porto uns 20 anys dins del mateix sector.

• Has estat a l'atur i has rebut algun tipus d'ajut per desocupació?

Sí, he estat a l’atur i he rebut la prestació per desocupació. En l’anterior empresa van fer un ERO i em vaig quedar sense feina durant sis mesos, fins que vaig entrar a Dekra, l’empresa on treballo actualment.

• Quant temps portes en política?

He estat tota la vida relacionat amb la política, sense deixar de banda la meva feina. Sempre he estat lligat al món sindical o de la CUP.

Has estat escollit anteriorment per algun altre càrrec polític?

Sí, vaig ser regidor per la CUP - Crida per Lleida a la Paeria, l’únic càrrec polític remunerat que he tingut. Tampoc vaig deixar de treballar, compaginant mitja jornada a l’Ajuntament i a l’empresa. 

• Com vas començar política i per què hi vas entrar?

A casa meva sempre hem viscut la política i vaig entrar-hi perquè ho creia necessari. La meva mare va ser membre del PSUC a Lleida i sempre recordaré la dita del fuster de “o fas política o te la fan”. Per molt il·lús o naïf que pugui sonar, sempre he pensat que cal treballar per canviar les coses i tinc la necessitat i voluntat de lluitar perquè les coses canvïin. 

• Com afrontes la possibilitat d’entrar al Parlament i ser inhabilitat mesos després pels llaços grocs a la Paeria?

No preveiem que es doni aquesta situació, perquè la considerem injusta. Pot ser que arribi, no dic que no, i és evident que hi haurà un judici que recorrerem fins al final. Amb els llaços grocs a la Paeria no volem dir “vota aquest partit”, sinó denunciar una situació antidemocràtica a l’Estat espanyol. De moment, pensem en què estem fent ara i no ens plantegem què passarà després. És una decisió col·lectiva de la qual estic molt convençut que calia fer. Nosaltres creiem que no és delicte i seguirem defensarem que no ens han d’inhabilitar per aquest fet.

• Com valores el suport rebut per part d’altres companys/es i formacions polítiques arran d’aquest episodi?

Ho valoro pisitivament. Hem rebut molt suport, tant a nivell personal, privat com públic de molta gent de diferents partits i entitats. Val a dir que hi ha gent a la presó, i que el meu cas és una ‘formigueta’ davant la bestialitat de tenir gent privada de llibertat. Valoro molt el recolzament.

• La gent pot recuperar la confiança amb els i les polítiques?

Considero que és una relació difícil per diverses raons. Primer de tot, perquè hi ha gent que entra en política per viure-hi. Això és gravíssim, ja que provoca un decalatge entre la gent i els polítics. Per mi, això és un error, perquè al final estàs més pendent de perdre el teu treball que de defensar el que penses. Una de les mesures necessàries seria limitar el temps que un pot ocupar un càrrec polític i els sous. 

No pot ser que un càrrec guanyi 6.000 euros quan la majoria de treballadors són mileuristes. Tampoc cal que estigui en la misèria deixant la seva feina, però tampoc ha d’estar rebent tantes dietes o salaris com els que es guanyen actualment. Per començar a millorar aquesta relació, cal contenir el nivell de salaris, limitar els mandats i, a més, exercir una fiscalització més efectiva. La CUP ja limita sous i mandats. 

• Què canviaries de la CUP?

Crec que sovint ens falta més mobilització. M’explico, i és que nosaltres fem processos molt assemblearis, prenent moltes decisions de baix cap dalt. La gent que participem en aquestes assemblees tenim la nostra feina fora de l’activitat de la CUP, i després d’haver treballat les nostres hores, pot costar llegir tants documents sobre els molts temes que debatrem.

• En quin altre partit podries haver militat? Has votat mai alguna altra formació política?

En qualsevol altre partit que defensi el mateix que la CUP: una voluntat d’alliberament nacional dels Països Catalans i de transformació social. Si alguna altra agrupació o sigles donés resposta al que jo penso, hi seria segur. I sí, he votat a algun altra formació, concretament a Herri Batasuna en unes eleccions europees. 

• Quina creus que pot ser la teva major aportació a la província de Lleida?

M’encantaria fer moltes coses, algunes semblen petites però alhora serien molt grans. Per exemple, em sembla gravíssim el fet que les dones no puguin avortar al Pirineu i a la plana de Lleida, una situació que sembla del segle XIX i que hem de corregir quan abans.

D’altra banda, tinc amics pagesos i m’agradaria que puguin viure sense la pressió que fan les grans empreses i fons d’inversió sobre la terra. També voldria que l’exèrcit marxés de Tremp, que la gent del Pirineu tingués alguna cosa més que no fos el monocultiu turístic. 

Pel que fa a Lleida ciutat, cal municipalitzar el servei d’atenció domiciliària. Crec que és el paradigma, perquè tots els diners van a pagar sous. M’encantaria que la gent que hi treballa deixés de patir la precarietat actual i puguin tenir una feina digna. 

• És imprudent celebrar les eleccions el 14 de febrer tenint en compte la situació epidemiològica? Com s’entén que no es permeti sortir del municipi per oci però sí per assistir a un míting electoral?

Aquestes eleccions es fan per criteris polítics i partidistes, no pas sanitaris. És molt greu, però és així. És una situació excepcional, com fa tres anys, perquè un tribunal ha dictaminat que segueixin en peu per raons jurídiques o polítiques. Estan laminant constantment l’autonomia del Parlament de Catalunya. Si això no ho han fet al País Vasc ni a Galícia, per què ho fan aquí? 

Crec que no s’han de celebrar i així ho hem defensat des del primer moment. S’han de fer quan les condicions de la pandèmia ho permetin. No pots estar dient a la gent que limiti tota la seva activitat, però que vagin tots a votar. També ho alertava el Síndic de Greuges, tenint en compte que hi haurà moltíssimes persones que no podran exercir el seu dret a vot. Crec que torna a haver-hi un ús polític dels jutjats, i és un tant greu com recurrent. Malgrat l’oposició de la majoria de partits, les eleccions segueixen endavant per la voluntat d’un partit polític que considera que té un moment de pujada.