El Museu de Lleida acaba de cedir temporalment una desena de peces per participar en dos exposicions, una al Museo Arqueológico Nacional (MAN) de Madrid i l’altra a Isona, que posteriorment viatjarà a Guissona. D’aquesta forma, en el que va d’any, l’equipament haurà deixat gairebé una quarantena d’obres per participar en aproximadament mitja dotzena de mostres.
Així, avui s’inaugura al MAN l’exposició El poder del pasado. 150 años de arqueología en España, comissariada pel catedràtic de Prehistòria Gonzalo Ruiz Zapatero, per a la qual el Museu de Lleida ha cedit l’encenser procedent de la basílica de Bovalar (Seròs), un objecte visigot de bronze (segles V-VII) que pot veure’s habitualment a l’equipament. Es tracta d’una peça excepcional, única a tota la península Ibèrica, que formarà part dels 150 objectes de gran valor arqueològic, històric i artístic procedents de 68 museus que conformen l’exposició. L’encenser és una peça amb cos cilíndric i amb les parets llises, emmarcades per dos costats que es projecten cap a la base i la boca. Es recolza en tres peus que acaben en forma de potes i grapes de felí. La coberta té forma hemisfèrica i culmina amb una flor coronada per una pinya i un colom. A més, presenta tres cercles amb l’anagrama de Crist inscrit, per on sortia l’encens. Es tracta d’una peça importada directament de l’Egipte copte, que mostra clarament el gust i el poder adquisitiu del propietari de la basílica de Bovalar. El poder del pasado. 150 años de arqueología en España celebra el procés de construcció de l’arqueologia espanyola coincidint amb el 150 aniversari del Museo Arqueológico Nacional, però també del naixement de la xarxa de museus arqueològics espanyols.
Avui s’inaugura a Madrid la mostra en la qual podrà veure’s l’encenser de Seròs, d’època visigoda
D’altra banda, a Isona pot veure’s la mostra Otium, negotium, bellum. Els ponentins a l’època de Trajà, a la qual el Museu de Lleida ha cedit nou objectes més i que posteriorment viatjarà a Guissona. L’exposició commemora els 1.900 anys de la mort de l’emperador Trajà (8 d’agost del 117 dC) i pretén donar a conèixer el passat de les ciutats d’Aeso (Isona) i Iesso (Guissona).
Amb aquests préstecs temporals el Museu de Lleida ha cedit aquest 2017 gairebé una quarantena per a mostres com El geni culinari, al Museu d’Arqueologia de Catalunya, Vestir la moda o Fams i abundàncies, va explicar el director de l’equipament, Josep Giralt.
Nou elements per mostrar els escenaris romans
El Museu de Lleida ha cedit per a l’exposició Otium, negotium, bellum. Els ponentins a l’època de Trajà nou peces d’època romana que mostren el dia a dia de l’època com una antefixa, que es tracta d’un motllo que procedeix de la necròpolis de l’estació de Lleida, un cap de silè procedent de Tarragona, un ungüentari de ceràmica de Gebut, a la localitat de Soses, un gotet d’engalba roja de la Paeria, dos denaris de plata de la Diputació de Lleida, una punta de fletxa de Gebut i dos fragments d’estuc procedents del jaciment del Romeral, a la localitat d’Albesa.
