Pedro Pardo: "Després del confinament també valorarem especialment tot allò que ens reconforta com és l'art i la cultura"

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
Publicat: 
30-03-2020
Actualitzat: 10-05-2020 19:50
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Pedro Pardo: "Després del confinament també valorarem especialment tot allò que ens reconforta com és l'art i la cultura"
  • Com estàs passant el confinament?

En família, amb la meva dona i els meus dos fills de la millor manera que podem. Els nens per sort tenen 9 i 11 anys, amb certa preocupació perquè el gran fa 6è i l'any que ve toca anar a l'institut i és un canvi de cicle. Suposo que com moltes famílies: fent un horari i treballant desde casa, que és complicat amb els nens per allà. Combinant-ho amb la meva dona. Avui, per exemple, he sortit per primer cop en 10 dies a fer una petita compra. De tota manera, tenim la sort de tenir un petit pati i allà tenim una cistella de bàsquet i podem jugar una mica i que ens doni una mica l'aire.

  • Què fas i què recomanes per sentir-te millor?

Recomano el que recomanem cada matí als 'Homes Clàssics' amb l'Albert Galceran. Estem gravant un vídeo cada matí des que va començar el confiananent recomanant escoltar música. La música acompanya i distreu. No te n'adones i de sobte has escoltat tota una simfonia de Beethoven i ha passat una hora. Després d'aquest confinament, valorarem moltes coses. Una d'elles són les feines de tot el personal sanitari i també la que fan totes les persones que ens proporcionen el menjar, als supermercats, els pagesos, pescadors, ramaders, etc. I també tot allò que ens reconforta com és l'art i la cultura. Per això, recomano escoltar música perquè fa sentir-se millor.

  • Què et preocupa més?

Bàsicament el futur. Em preocupa molt el futur cultural, com sempre, i el de tots. Aquesta aturada serà un sotrac molt fort per l'economia. De les primeres coses que es resenteixen sempre és la música, el teatre, el cinema, la cultura... perquè la gent només pot gastar en coses esencials com el menjar i l'habitatge. Em preocupa el futur. Està clar que ens en sortirem i trobarem la manera de véncer el virus, però el futur és incert.

  • Què n'estàs aprenent?

A tenir paciència, que no en tenia molta. El meu dia a dia feia moltes coses contínuament, amb un horari ple de ràdio, dirigir orquestres, composar música, tenint família i sempre intentant pensar a dos anys vista per intentar programar musicalment i això m'està fent una cura de paciència i humilitat. Cal anar dia a dia. Els dies són llargs i alhora, curts.

  • Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

Abraçar els meus pares que estan sols a Lleida. I tornar a la rutina dels concerts i la música. Perquè malgrat que estic aprenent a tenir paciència, enyoro molt la vida que portava fent moltes coses i relacionant-me amb molta gent. M'agrada treballar amb gent i enyoro els assajos i el contacte físic. Suposo que el primer que faré és abraçar-me amb molta gent.

Comparteix

També t'interessarà