- Com estàs passant el confinament?
Els primers dies van ser molt difícils. Tot i que considero que em bellugo bé entre el caos, em va resultar complicat gestionar tanta incertesa. Una vegada he acceptat què això és el que hi ha, la inquietud ha anat baixant i reconec que està sent tota una experiència.
- Què fas i què recomanes per sentir-te millor?
Penso imatges i fotografio històries. Documento el com estic vivint la situació a través de la imatge i de la paraula i ho penjo a l’instagram (pepa.valls, per si ho vols mirar). Vaig començar el primer dia de confinament i he anat penjant una imatge i un text cada dia. Estic segura que les històries que explico no interessen a ningú perquè són molt íntimes, parlen de com em relaciono amb les coses que formen part de la meva quotidianitat i de com aquesta relació m’ajuda a pensar en la situació que ens ha tocat viure. No escric perquè la gent em llegeixi. Escric perquè em fa por oblidar. I el tema de l’instagram és perquè em resulta més fàcil. Un tema de suport, bàsicament.
No recomano res a ningú, em sap greu. No m’agrada donar lliçons de vida. Què cadascú faci el que consideri en funció de la situació que estigui vivint i en funció de com ho estigui sentint. Els primers dies van ser horrorosos en aquest sentit. Vaig rebre, suposo que igual que tothom, un allau de propostes de tot tipus (esportives, culturals, lúdiques, artístiques, musicals, culinàries, literàries, manuals…). I això em va aclaparar de tal manera que vaig decidir centrar-me en l’aquí i en l’ara, que ja es prou interessant. Parar, escoltar i escoltar-se i intentar no desesperar-se.
- Què et preocupa més?
Em preocupen les persones que estan en situació de vulnerabilitat, que són moltes. Infants que viuen amb tota la seva família en una habitació, persones sense sostre, joves que estan en centres tutelats, autònoms que han hagut de baixar la persiana sense cap tipus de previsió, persones que es quedaran sense feina, dones tancades a casa amb un maltractador… Em preocupa, i molt, el cost social de la situació que estem vivint.
- Què n’estàs aprenent?
Que entre totes, tot.
- Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?
Anar a veure a ma mare a Bellpuig. La trobo tant a faltar… I, desprès, quedar amb totes les persones que m’estimo amb bogeria per abraçar-nos, tocar-nos i besar-nos fins que el cos ens digui prou.
