Com els consellers que l’han precedida, Àngels Ponsa arriba al capdavant del Departament de Cultura amb els tres litigis artístics amb l’Argó sobre la taula. Un conflicte que, reconeix, «l’ocupa» i la «preocupa» amb sentències que agafen un caire «més polític que artístic». En una entrevista a l’ACN, assegura que la guia la voluntat de «fer prevaldre l’art i la unitat de col·lecció per damunt de tot» i adverteix de la rellevància que poden adquirir les sentències definitives a nivell internacional. «Poden desmuntar discursos museístics fets i que són molt sòlids», assevera. Per això, demana «sentit comú» i diu que «no perd la confiança» que les sentències donin la raó «no a la part catalana, sinó als experts».
«Què passaria si tots els museus del món comencen a demanar les col·leccions o peces que tenen altres llocs?», es pregunta, alhora que augura que es podria generar un «desori tremend». Amb tot, es conjura per posar-hi «el millor» per resoldre el conflicte en defensa del valor artístic.
Per Ponsa, la justícia hauria també de tenir «com a màxima» fer prevaldre el valor artístic per sobre de qualsevol altre objectiu i preguntar-se on es conservaran millor les obres i què passa si es traslladen.
El «temor» constant per les pintures murals
Un dels conflictes que més li preocupen és el de les pintures murals exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). «El temor per una execució provisional de la sentència hi és sempre mentre no es resolgui aquest tema», reconeix.
Davant d’això, insta a conèixer a fons l’estat d’extrema debilitat dels frescos i preguntar-se si es poden treure i posar-los a un altre lloc. «Demano que no s’escoltin els representats polítics o d’institucions, sinó als tècnics i directors dels museus, als especialistes, que tots s’expressen en la mateixa direcció», rebla. Després, garanteix que ja es trobaran «solucions» a cada cas. «Voldria que fos aquest l’objectiu de tots plegats», conclou.
