Premsa Comarcal celebra el primer d’una sèrie de debats per analitzar els reptes als quals s’enfronta el país

REDACCIÓ
Publicat: 
23-07-2020
Actualitzat: 23-07-2020 12:22
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Premsa Comarcal celebra el primer d’una sèriede debats per analitzar els reptes als quals s’enfronta el país
  • Premsa Comarcal celebra el primer d’una sèriede debats per analitzar els reptes als quals s’enfronta el país
  • Premsa Comarcal celebra el primer d’una sèriede debats per analitzar els reptes als quals s’enfronta el país

Ahir dimecres 22 de juliol l’ACPC va organitzar el  debat “La Mobilitat en el 2020”, en el qual van prendre part representants de les principals institucions i empreses que planifiquen el futur de la mobilitat a Catalunya.

Aquest és el primer d’una sèrie de debats que Premsa Comarcal durà a terme durant els propers mesos per abordar els grans reptes als quals s’enfronta el país als propers anys i en què es permetrà als editors associats a l’ACPC tenir accés en exclusiva als principals experts en la matèria perquè puguin fer arribar les seves preguntes. Aquests debats tindran un seguiment exhaustiu al Catalunya News, el canal de l’ACPC que recull en temps real totes les noticies generades a comarques a través de les edicions digitals locals i comarcals. 
Aquesta activitat, s’emmarca dins les accions que l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal està portant a terme per donar suport als seus editors, i dotar-los de noves eines i continguts.

La intenció d’aquest primer debat era radiografiar les necessitats a les diferents comarques –algunes històriques i d’altres de conjunturals- amb cadascuna de les seves especificitats per establir una foto fixa de l’actual panorama a Catalunya i traçar les línies mestres de com s’ha de construir el futur. El debat va ser presencial per als ponents a la seu d’Endesa a Barcelona, però els seguiment per part de la premsa es va fer en streaming a través d’un canal de Youtube habilitat per l’ACPC,  i periodistes de tots els mitjans associats a Premsa Comarcal van poder fer arribar les seves preguntes de forma telemàtica.

Al debat van prendre part Isidre Gavín, Secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya; Joan Prat, Director General de l’AMTU (Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà); Ricard Font, President dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Joan Maria Bigas, Director de l'Àrea de Mobilitat i Transport de l’AMB (Area Metropolitana de Barcelona); i Ferran Menescal, responsable del Pla d’Infraestructures de Punts de Recàrrega d’Endesa a Catalunya. El moderador va ser Xavi Jiménez, responsable del portal Catalunya News, depenent de Premsa Comarcal.

En quant a les conclusions del debat tots van coincidir en què Catalunya es prepara per redissenyar una nova mobilitat descarbonitzada aprofitant la conjuntura de la crisi. Així, Ricard Font va indicar que “La sortida d’aquesta crisi ha de passar per una aposta ferma cap a la mobilitat activa i el transport públic sostenible. És l'oportunitat d'accelerar certes estratègies” que fins ara només hi havia sobre la taula. Joan Maria Bigas  va assenyalar que “des d’ahir sabem que la Unió Europea ens donarà diners si són per complir amb l’Agenda Verda, per tant, ara tenim l’oportunitat”; en aquest sentit, Isidre Gavín, va explicar que “ des de la Generalitat tenim un pla al respecte amb un pressupost de 31.700.000 milions, que ha de servir per electrificar trens i autobusos, així com instal·lar més carregadors per a vehicles elèctrics”; per il·lustrar aquest tema, Ferran Menescal, va explicar que “la dependència del petroli s’ha d’acabar. Al 2050 cal tenir la nostra economia descarbonitzada. Fins al 2023 invertirem 65 milions en carregadors per a vehicles elèctrics, i a final d’aquest any tindrem 350 punts de recàrrega actius”. I el complement de l’anàlisi el va fer Joan Prat, que va dir  que “des de l’AMTU estem focalitzats en les connexions entre les capitals de comarca. Això facilitarà la implementació d’empreses en aquestes ciutats o mantenir els estudiants al territori. Sobretot, el que no volem és contribuir a complir aquell estudi que diu que d’aquí uns anys el 80% de la gent del territori viurà a la capital”.

Comparteix

També t'interessarà