Presenten el pla de modernització del Canal d'Urgell a la Llotja de Lleida

REDACCIÓ
28-09-2022
  • El Canal d'Urgell presenta el seu pla de modernització a la Llotja de Lleida
    Peu de foto: 
    Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell (CGRCU)

El president de la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell (CGRCU), Amadeu Ros va participar ahir a la taula rodona “Innovación y tecnología en el desarrollo rural sostenible. Agricultura, ganadería y territorio” del V Congreso de Agrónomos que té lloc a la Llotja de Lleida. Avui és el torn del Director General de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, Xavier Díaz, que intervindrà a les 10:10 h en la jornada que porta per títol “Retos en la gestión de recursos hídricos ante la emergencia climática. Modernización de la zona regable. Canales de Urgell: garantía de agua y alimentos”.
 
Des de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell es reivindica en el marc del Congrés la modernització de la principal infraestructura hidràulica de Catalunya, que enguany commemora el 160 aniversari de l’arribada de l’aigua a la primera finca i se sol·licita que es declari aquesta modernització del regadiu com un projecte tractor i una actuació d'interès general per a tota la societat, ja que es tracta d’un projecte estratègic per a Catalunya.
 
Amadeu Ros va defensar ahir la modernització que impulsa la CGRGU com “un projecte de país que permetrà que es puguin produir tots els aliments que necessita Catalunya sense dependre de l’exterior, cosa que actualment no passa, ja que hem d’importar el 60% dels aliments que consumim”.
 
La modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament. En aquest sentit, Ros va subratllar el suport que el projecte ha obtingut per part de més d’un centenar d’empreses agroalimentàries que representen el 20% del PIB de Catalunya, així com també de partits polítics i va demanar explícitament a la Generalitat i a tota la societat catalana que sigui conscient de la importància de l’impuls d’aquest projecte. De la mateixa manera, va explicar, “la modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua”.
 
L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El departament d’Agricultura ja té en marxa els primers quatre projectes, la redacció dels quals acabarà a finals de 2021 i permetran iniciar les obres en 10.000 hectàrees, amb una inversió de 110 M€, de cara al 2022. El projecte s’ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica i està pendent dels ajuts europeus dels Fons Next Generation.

No podem regar com fa 160 anys

El Canal d’Urgell, la infraestructura hidràulica més important de Catalunya, fou construïda ara fa 160 anys, rega 75.000 hectàrees, subministra a més de 300 indústries agroalimentàries, a més de 1.860 granges, més de 120 poblacions i 500 masies aïllades. Ros va posar èmfasi en el fet que la seva concepció va ser promoguda per la burgesia catalana a través de la família Girona per garantir aliments a la capital catalana i “ara, 160 anys després, necessitem millorar-ne la seva eficiència, no podem rigar com fa 160 anys”, ha subratllat.
 
Xavier Díaz, director general de la CGRCU instarà avui a l’administració a “declarar la modernització dels regadius com a projectes i actuacions d’interès general i a actuar-hi en conseqüència”. Díaz reivindicarà l’agricultura i el regadiu com a sector estratègic de país, que cal potenciar i donar suport per al bé de tota la societat.
 
El director general explicarà avui que el regadiu modernitzat del Canal d’Urgell serà sostenible ja que millorarà la gestió de l’aigua i l’energia. Utilitzarà sistemes eficients de regadiu (aspersió o degoteig) i s’incrementarà l’eficiència del regadiu en un 30%. A la vegada, amb la modernització dels regadius es disminuirà el consum d’aigua i amb balanç energètic zero gràcies a l’ús de les energies renovables. Díaz explicarà que el regadiu que es planteja preveu una solució basada en la pressió natural existent i en plantes solars pròpies per a autoconsum amb l’objectiu de disposar de la suficient pressió a totes les parcel·les, en les zones on no és possible regar amb pressió natural, per tant, amb un balanç energètic zero. L’aposta per la innovació, doncs, afavorirà una major rendibilitat de les finques.

Garantia d’aigua en l’àmbit urbà i industrial i per millorar la gestió de sequeres

També explicarà que de la mateixa manera, la modernització suposarà una millora de l’abastament tant en l’àmbit urbà com industrial i una millora en la gestió en situacions de sequera i restriccions. La modernització suposarà un increment de la capacitat de reserva, ja que es construiran més de quaranta basses per reserva i regulació d’aigua. La gestió de l’aigua de manera centralitzada, interconnectada i automatitzada, millorarà la garantia de subministrament d’aigua de regadiu i d’abastiment a les poblacions. L’estalvi generat per la modernització dels regadius revertirà directament al sistema i permetrà disposar de més aigua per a usos mediambientals i d’abastament tant urbà com industrial.

Una de les vies verdes més llargues d’Europa 

El projecte de la modernització del regadiu està lligat, però, a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa.
 
Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Veuràs algun partit del Mundial de futbol de Qatar?