“Sortir a passejar i mirar edificis.” Aquesta és l’activitat que li agradaria provocar a l’arquitecte i historiador de l’art lleidatà Frederic Vilà amb el llibre L’arquitectura d’ahir a Lleida, el volum número 4 de la col·lecció La Gramalla de la Paeria, publicat per Pagès Editors i que ahir es va presentar al saló de plens municipal. L’obra presenta de forma divulgativa –amb imatges antigues d’arxiu confrontades a actuals del fotògraf lleidatà Xavier Goñi– una mica més d’un centenar d’edificis i elements arquitectònics de Lleida, des de l’època del modernisme a finals del XIX fins a la Guerra Civil.
“M’agradaria animar la gent a conèixer més el seu passat, en aquest cas arquitectònic, i també potser que es protegeixi més aquest patrimoni”, va afirmar Vilà d’un volum en el qual ha sintetitzat un bon nombre d’exemples d’estils com el modernisme (Casa Llorens, antic Hotel Palace, Casa Xammar o la desapareguda entrada del 1908 dels Camps Elisis); el noucentisme (Hospital de Santa Maria, antiga Escola del Treball) i fins i tot l’art-déco (edifici de la rambla Aragó, cantonada Joan Baiget) i el racionalisme (antiga clínica a la rambla Aragó, actual Col·legi de Santa Anna).
L’alcalde, Àngel Ros, va valorar que “amb publicacions com aquesta podem apreciar l’arquitectura que s’ha fet i també el que ha patit la ciutat”, amb referència a edificis perduts. En aquest sentit, va destacar la vocació proteccionista amb el patrimoni que aportarà el nou pla urbanístic de Lleida. L’editor Lluís Pagès va afegir que “com més coneguem la ciutat, més l’estimarem”.
De ‘La Banqueta’ a ‘La Gramalla’
La col·lecció La Gramalla de Lleida va tenir una digna antecessora a la col·lecció municipal La Banqueta, impulsada per Jaume Magre el 1982 i de la qual el primer número (Morera, arquitecte modernista?) va firmar també Vilà. La Gramalla, dirigida per Vidal Vidal, es va estrenar el 2015 amb Lleida, ahir i avui; i va seguir el 2016 amb Lleida, fonts i escultures (de Roser Banyeres i Lleonard Delshams, de SEGRE) i el 2017 amb el centenari del Museu Morera. Vidal va qualificar el nou número d’“útil com a guia i necessari per redescobrir el patrimoni”.
