La tradicional cerimònia de lliurament el proper 23 d’abril del Premi Cervantes, que en aquesta ocasió hauria de protagonitzar el poeta lleidatà Joan Margarit –guardonat el novembre passat–, està en l’aire a causa de la pandèmia per coronavirus, ja que encara no hi ha una decisió presa respecte a una possible cancel·lació, segons van confirmar ahir fonts del ministeri de Cultura. La suspensió del tradicional acte protocol·lari no treu el son al poeta de Sanaüja. “Seria el més lògic, de sentit comú,” va assegurar, perquè “el primer és acabar amb aquest virus, que portarà molta cua, i pot durar dos, tres o quatre mesos”. Des del seu domicili a Sant Just Desvern, Margarit va remarcar que “estic tancat a casa, com tots els vells, llegint i escrivint, i ja veurem què passarà; cal prendre-s’ho amb el màxim d’optimisme possible perquè, per exemple, durant una vida laboral tan extensa com la meua, el més difícil era que et deixessin confinar-te”.
Això sí, aquesta actual situació li ha agafat preparant el discurs oficial d’acceptació del Cervantes, el premi de més prestigi de les lletres hispanes, però té clar que “només hi veig dos solucions: suspendre la festa del 23 d’abril i passar-la a tardor, o fins i tot ajornar-la a l’any que ve”.
Aquesta seria la primera vegada en la història del guardó, en marxa des de l’any 1976, que no se celebri en aquesta data, que coincideix amb el dia de la mort de l’escriptor Miguel de Cervantes.
En l’acte d’entrega del Cervantes està prevista la presència dels reis Felip VI i Letícia, així com l’habitual representació governamental. Val a recordar que la setmana passada es va suspendre la tradicional diada de Sant Jordi.
“Em preocupa més el drama dels morts i que la vida es pari”
Margarit també ha vist com el seu nou llibre, Poètica (Empúries), ha sortit al mercat però amb les llibreries tancades i sense presentacions, encara que va afirmar que “em preocupa més el drama del nombre de morts i que la vida s’hagi aturat com ha ocorregut històricament amb les pestes de tot tipus”. Però va afegir que “la vida intel·lectual no es para i si podem celebrar la diada de Sant Jordi a l’estiu, bé, i si hem de fer-ho més endavant, doncs també, no puc fer-hi res més”.
