Protectores d'animals: convertir una condemna en voluntariat

LLEIDACOM/ Amaia Rodrigo Arcay i Griselda Mas Paniello
Publicat: 
19-05-2017
Actualitzat: 12-06-2017 21:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Protectores d'animals: convertir una condemna en voluntariat
    Peu de foto: 
    Una de les 22 persones condemnades que actualment compleix pena a una protectora.
  • Protectores d'animals: convertir una condemna en voluntariat
    Peu de foto: 
    Alba Hidalgo, és voluntària des dels 14 anys.

Un total de 159 persones condemnades per la justícia han complert fins ara les seves penes fent treballs a protectores d'animals de les comarques de Lleida. En concret, són 6 els centres d'aquest tipus que col·laboren amb el departament de Justícia actualment dins del programa de mesures penals alternatives. Així, ara mateix, hi ha un total de 22 persones fent tasques a protectores a canvi de no haver d'entrar a la presó pels delictes comesos, que són faltes i delictes lleus o menys greus.

És el cas de J.A., un veí de Lleida que està a punt d'acabar la seva pena de 80 dies a la Protectora d'Animals Lydia Argilés. El va condemnar un jutge per violència domèstica i li van donar a escollir entre diverses entitats que treballen pel benefici de la comunitat (ara hi ha 288 a Lleida on es poden complir penes). "Me gustan los animales y ya que lo tienes que hacer para cumplir con la condena, mejor que sea en un sitio donde te sientas a gusto", assegura J.A. Hi va cada dissabte i li queden 9 dies per quedar lliure. Però diu que continuarà com a voluntari de la protectora. De fet, alguns diumenges va a passejar gossos perquè explica que els ha agafat carinyo.

El J.A. encaixa en el perfil habitual de persona condemnada a mesures penals alternatives: gent amb penes inferiors a dos anys per delictes de trànsit (71% del total) o per violència domèstica (20%). Esquiven l'ingrés a un centre penitenciari a canvi d'acollir-se a cursos terapèutics o fer treballs per la comunitat, que és l'opció que fa la gran majoria (346 persones de les 414 que l'any passat van complir mesures penals alternatives a Lleida). 

'Quid procuo' amb les protectores d'animals

Les mesures penals alternatives compleixen amb un objectiu clar per part del Departament de Justícia: reduir la reincidència. Mentre el 90% de les persones que s'han acollit a aquesta opció no torna a cometre delictes durant l'any posterior a la condemna, en el cas de la gent que ingressa a presó, la xifra és del 70%.

Però alhora, suposa una ajuda a les protectores d'animals, que necessiten mans per assumir tota la feina que tenen. Una mena de 'quid procuo' per a Amics dels Animals del SegriàAmics dels Animals de la Noguera, la Societat Protectora d'Animals de Tàrrega (on ara mateix compleixen condemna 7 persones), la Societat Protectora d'Animals de Benabarre, el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent (amb 3 persones actualment) i la Protectora d'Animals Lydia Argilés (en què 12 persones estan treballant ara mateix com a mesura penal alternativa). La responsable d'aquesta última subratlla que costa tenir voluntariat que regularment se n'ocupi de tasques com la neteja de gàbies o la construcció de nous espais, unes feines que assumeix el J.A. dins el compliment de la seva pena.

A més, Lydia Argilés insisteix que sense subvencions els costa molt assumir, per exemple, el pinso necessari per alimentar els gossos abandonats que van recollint. Denuncia que no hi ha tampoc campanyes públiques per esterilitzar ni per adoptar els animals que els arriben constantment. A l'estiu es nota més, però durant tot l'any trobem gossos abandonats. Perquè "molts cops és un simple capritxet d'un nen". Ho té clar: "Jo si algú ve dient que el nen vol un gos, no els hi dono, perquè cal que tota la família sigui conscient del que significa!". Lamenta que "no hi ha encara la sensibilitat necessària envers els animals".

El voluntariat, de tot tipus, imprescindible

Però també hi ha molt voluntariat que es nega a assumir l'abandonament d'animals com una realitat inamovible. L'Alba Hidalgo és una d'elles. Sempre ha tingut gossos i ara col·labora amb la protectora tant econòmicament com cedint el seu temps per passejar als peluts, fer sensibilització per aconseguir adopcions, cuidant-los quan estan malalts, etc. "Són animals que depenen de nosaltres i som les persones les qui els causem patiment. A mi m'omple molt fer feliç a aquests animals" explica l'Alba, que ara ha adoptat dos gossos que necessitaven tractament.

La majoria de protectores estan desbordades. Un altre exemple és Amigos Peludos Bajo Cinca, amb tres anys de vida, 20 socis i 150 gossos, quan la seva capacitat n'és de 80. La Sandra Oró, presidenta de la protectora es dedica, juntament amb els 35 voluntaris que són, a fer campanyes de conscienciació a les escoles. "El maltractament existeix des del moment que s'abandona un animal. La llei que ho castiga està però, per desgràcia, no es fa complir". "L'únic que funciona, lamentablement, és l'alarma social que donem des dels mitjans de comunicació i des de les nostres xarxes socials", comenta. La protectora de la Sandra també n'és una de les moltes que no rep cap tipus de subvenció per part de l'administració, i l'única manera que tenen de seguir endavant és amb les donacions econòmiques i de materials que la gent fa com a gest de solidaritat. "Molts cops hem de comprar, dels nostres diners, pinsos cars degut a que tenim gossos delicats". I es que molta gent que ha visitat la protectora ha marxat fent-se soci, ja que no és fins al moment de visitar llocs així que la gent es dona compte de la realitat que viuen els peluts.

Com puc col·laborar?

Sóc soci: Si ets soci, contribueixes econòmicament a mantenir la protectora, millorar-ne les instal·lacions i comprar materials, menjar, medicaments, etc. 

Sóc voluntari: Netejar caneres, treure a passejar als peluts, donar-los de menjar o, simplement, donant-los els mimos que també necessiten.

Faig donacions: Aquelles tovalloles que tens a casa i que ja són velles, o les mantes que ja no t'hi caben a l'armari, un sac de pinso aprofitant que vas al super, joguines velles o medicaments que sobren (la Doxiciclina, per exemple, serveix per a gossos). Tot material és benvingut!

Donacions on-line: Algunes botigues com BonÀrea permet ajudar a protectores des de la seva web comprant pinso sense sortir de casa. També, la protectora del Bajo Cinca ha fet una llista de desitjos, via Amazon, amb tots els materials que necessita per aquest estiu (casetes, corretges, collars desparasitadors, sacs de ciment, piscines per a mascotes, contenidors de residus, etc.).

Sóc casa d'acollida: Per cuidar temporalment alguns gossos que necessiten tractament o necessiten recuperar-se perquè acaben de ser operats. Sabem de gent que s'han acabat enamorant dels gossos acollits i han passat a formar part de la seva família.

Apadrinar i Adoptar: Apadrinar significa fer-se càrrec d'un pelut sense tenir-lo a casa. T'encarregues d'ell en molts sentits (li pagues el seu pinso, els seus medicaments o tractaments, etc.) però, no el tens a casa degut a les circumstàncies que siguin. Un altre pas és adoptar. Això sí, abans d'adoptar, valora si realment pots fer-te'n càrrec. 

Sóc responsable: Li dediques temps. Li dones amor. Està identificat, vacunat, esterilitzat i ben cuidat. Comparteixes els bons i mals moments. Et segueix a tot arreu. Et destrossa les espardenyes o els juguets. Si li passa alguna cosa, pateixes el que no està escrit. Vaja, li has canviat el destí: és un membre més de la família.

Comparteix

També t'interessarà