Prova genètica per evitar la ‘químio’ en càncers de mama
Temps aproximat de lectura:
L’hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha participat en un estudi internacional en el qual es conclou que hi ha càncers de mama que no necessitarien un tractament de quimioteràpia.
L’estudi s’acaba de publicar al New England Journal of Medicine. S’han analitzat els tumors i la seua evolució en prop de 6.700 dones, en la totalitat de les quals el tumor estava en un estadi primerenc.
Un total de 1.550 pacients, el 23 per cent de les dones, pertanyien a aquest grup. Des del punt de vista clínic eren pacients d’alt risc ja que, per exemple, eren molt joves i tenien ganglis positius. Tanmateix, genèticament, després de passar-los un test on es comproven les alteracions a 70 gens, eren considerades de baix risc. Després d’això, la meitat van ser sotmeses a quimioteràpia. La resta, no ho van fer. La diferència en la supervivència va resultar mínima: un 1,5 per cent pitjor en les dones que no van rebre tractament al cap de cinc anys.
El test, MammaPrint, que s’utilitza en alguns dels hospitals espanyols, analitza un total de 70 gens relacionats amb diversos tipus de càncer de mama i amb diferent grau de gravetat en funció de quins estiguin sobreexpressats. L’anàlisi es realitza a Holanda.
"El test ajuda a decidir si en cada cas concret podem proposar a la pacient no fer la quimioteràpia", va afirmar Isabel Rubio, responsable de la unitat de cirurgia de mama de la Vall d’Hebron i una de les doctores que ha participat en l’estudi.
La doctora Isabel Rubio afegeix que "l’anàlisi discrimina clarament si hi ha risc o no des del punt de vista genètic, per la qual cosa moltes d’aquestes pacients podrien optar per no aplicar-se una teràpia que té seqüeles importants. Amb una informació adequada, elles decideixen. No és la solució a res però sí un pas més cap al que anomenem medicina personalitzada".
A més, val a destacar que la supervivència d’aquest grup de dones d’alt risc clínic i baix genètic és força elevat. Es calcula que prop del 95 per cent són lliures de metàstasi durant, com a mínim, cinc anys.
