Quaranta anys d’Aremi

s. diego
Publicat: 
09-06-2016
Actualitzat: 09-06-2016 10:52
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Quaranta anys d’Aremi

Fa quaranta anys, en una societat que encara tenia molt camí per avançar en el terreny de la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat, un grup de pares emprenedors va fundar l’associació Aremi. Quatre dècades després, aquesta associació s’ha convertit en un referent a Ponent en l’atenció a les persones amb paràlisi cerebral. Els seus responsables van celebrar ahir l’acte institucional per commemorar l’aniversari i van omplir el centre d’alumnes, pares, amics, professors, treballadors, autoritats, patrocinadors i personal de diverses entitats del tercer sector. La presidenta d’Aremi, Mercè Batlle, va explicar que actualment Aremi atén 78 persones amb paràlisi cerebral o discapacitat física motriu, de les quals 30 són menors de 21 anys i estan a l’escola i la resta, al centre ocupacional. A més, Aremi compta amb una residència a Balàfia amb 26 places en funcionament, ampliables fins a 55 (les obres d’aquesta segona fase ja estan fetes).

“Esperem i demanem a l’administració que concerti places i que ens proporcioni recursos per poder treballar en els centres ocupacionals amb unes ràtios de personal tècnic acceptables”, va reclamar Batlle. Segons la presidenta, en aquests quaranta anys s’ha avançat molt en atenció i inclusió de les persones amb discapacitat. “El 1976, integració i inclusió social eren paraules utòpiques, les persones amb paràlisi cerebral es quedaven tancades a casa, amagades”, va afirmar. “Ara ja no naixen tants nens amb aquesta problemàtica gràcies als avenços de la medicina i a les cesàries”, va afegir, i es va referir a la importància de l’estimulació per a aquestes persones en tots els àmbits. Malgrat els èxits aconseguits, Batlle va reclamar un impuls definitiu a la llei de la Dependència.

El repte passa ara per mantenir la qualitat assistencial i també per aprofitar les oportunitats que ens brinden les noves tecnologies.

El fill de Neus, Genís, va nàixer fa 39 anys. “Venia amb el cordó umbilical embolicat al coll i el part no va anar bé. A conseqüència d’això, va patir una paràlisi cerebral”, va explicar Neus. “A mesura que creixia, no sabíem on podíem acudir. Recordo el primer dia que vaig conèixer les set famílies fundadores d’Aremi i li vaig dir al meu marit: “Aquella gent és feliç”. A partir d’allà, va començar una lluita contra corrent que va passar per habilitar un espai, un xalet a l’antic Xoperal, al peu del riu, i comprar material i joguets perquè els nens poguessin estar-s’hi a gust. La riuada del 1982 es va carregar el xalet i tot el que hi havia dins.

“El que ens va semblar una catàstrofe, vist amb la perspectiva que et donen els anys, ara crec que va ser una benedicció, perquè potser encara seríem allà”, va afirmar Neus. Llavors va començar una peregrinació per diversos emplaçaments, entre ells un petit xalet a l’avinguda Navarra, fins a arribar a inaugurar l’any 1990 l’edifici actual, situat al carrer Mestre Tonet. Els nens creixien i Aremi havia de créixer amb ells, de manera que el 1993 va obrir el centre ocupacional i el 2008, la residència a Balàfia.

“Després de tanta feina, tant esforç i tantes alegries, és impossible desvincular-se d’aquesta família”, va afirmar M. Carmen. “Aremi va més enllà de la implicació professional, ha estat el meu repte personal, casa meua durant tot aquest temps”, va afegir. “Fa quaranta anys era impensable que poguéssim arribar fins a aquí. Genís fa vida normal i va d’excursió a la platja com tants d’altres. L’estimulació per a ell és clau”, va concloure Neus.

 

Comparteix

També t'interessarà