L’endometriosi és una malaltia crònica en la qual l’endometri, que és el teixit que recobreix l’úter, creix i s’implanta fora de la cavitat original. Acostuma a afectar el peritoneu pelvià (membrana que cobreix la cavitat abdominal), els ovaris, les trompes de Fal·lopi i la resta de la regió pelviana, incloent-hi l’intestí, la bufeta i el recte.
Aquest teixit desplaçat respon, com el de l’úter, a les hormones que produeixen els ovaris durant el cicle menstrual, és a dir, prolifera, es desprèn i es descama durant la menstruació. Aquesta descamació, que no pot ser exterioritzada del cos, produeix quists ovàrics, nòduls i adherències.
S’estima que l’endometriosi afecta, en més o menys grau, una de cada deu dones en edat fèrtil. És la malaltia ginecològica més freqüent.
Es tracta d’una malaltia benigna, no cancerígena, que pot tenir un impacte important en la qualitat de vida de les dones que la pateixen. Pot causar dolor, sagnada menstrual abundant i dificultar les relacions sexuals. A més, entre el 30% i el 50% de les dones que la pateixen són estèrils.
Causes
S’han identificat alguns factors de risc relacionats amb la genètica, la reproducció i la menstruació:
- Edat d’entre 25 i 35 anys.
- Antecedents familiars.
- Menstruació d’aparició precoç o de desaparició tardana.
- Cicles menstruals curts (de menys de 27 dies).
- Menstruació de llarga durada (7 dies o més).
- Absència de fills.
- Qualsevol malformació que dificulti la sortida de la sagnada menstrual fora del cos.
Símptomes
La freqüència i la intensitat dels símptomes varien en funció de la persona. En alguns casos (entre el 15% i el 30%), la malaltia cursa de manera asimptomàtica. La manifestació principal de l’endometriosi és el dolor pelvià i abdominal ja sigui:
- Durant la menstruació (dismenorrea).
- En les relacions sexuals (disparèunia).
- En qualsevol moment durant el cicle menstrual (dolor pelvià crònic).
- Coincidint amb les deposicions i la micció (més comú durant la menstruació).
La intensitat del dolor no està relacionada amb la gravetat de la malaltia. Hi ha dones amb endometriosi lleu que en tenen molt, mentre que d’altres amb endometriosi greu n’experimenten poc o, fins i tot, no presenten dolor. Altres símptomes de la malaltia poden ser:
- L’esterilitat: entre el 30% i el 50% de les dones amb endometriosi són estèrils i entre el 50% i 60% de les dones estèrils tenen endometriosi.
- Sagnada entre períodes menstruals.
- Sagnada menstrual excessiva (hipermenorrea).
- Problemes intestinals (còlics, diarrea, restrenyiment…).
Com viure amb la malaltia?
Els símptomes de la malaltia i l’impacte dels tractaments mèdics i quirúrgics poden afectar greument la qualitat de vida de les dones que la pateixen. La malaltia influeix en diferents àmbits:
- Psicològic. El patiment per la manca d’informació, el dolor perllongat en les formes més greus, la lentitud per aconseguir el diagnòstic o les conseqüències del tractament fan que algunes dones no puguin desenvolupar-se normalment en el dia a dia. És habitual que la malaltia vagi acompanyada de trastorns com la depressió o l’ansietat.
- Sexual. El dolor en mantenir relacions sexuals (disparèunia) que sovint produeix la malaltia no permet gaudir d’una vida sexual plena, minva l’autoestima i perjudica les relacions de parella.
- Familiar, social i laboral. L’endometriosi pot alterar les dinàmiques familiars, afectar les habilitats socials, i disminuir la capacitat de treball.
Hi ha alguns consells que poden ajudar a alleujar el dolor que caracteritza la malaltia i a millorar la sensació de benestar:
- Aplicar calor a la part inferior de l’estómac amb un coixí elèctric o una bossa d’aigua calenta. Els banys d’aigua calenta també serveixen per alleujar el dolor.
- Utilitzar tècniques de relaxació que ajudin a disminuir l’estrès que provoca l’endometriosi, com ara el ioga.
- Practicar activitat física regular, adaptada a les possibilitats de cada pacient. L’activitat física ajuda a millorar la circulació i activa les endorfines, que són els analgèsics naturals del cos.
