La verola del mico és una zoonosi poc freqüent, és a dir una malaltia que es transmet d’animals a éssers humans i també entre les mateixes persones. Aquesta ve causada pel virus del gènere Orthopoxvirus, de la família Poxviridae, anomenat MPXV (per les sigles en anglès de Monkeypox virus).
La infecció es va descobrir per primera vegada l’any 1958 quan es van produir dos brots d’una malaltia similar a la verola en les colònies de micos en captiveri per a la recerca. El primer cas en humans es va registrar el 1970 a la República Democràtica del Congo i des d’aleshores fins a l’any 2021, la malaltia s’ha estès a 15 països de 4 continents diferents. La major part dels casos es concentren a l’Àfrica Central i Occidental, però també se n’han produït als Estats Units, Regne Unit, Singapur i Israel. Així i tot, el departament de Salut de la Generalitat, confirmava el passat 23 de juny 150 casos de verola del mico a Catalunya, dels 298 sospitosos notificats a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC).
Quins són els símptomes?
Aquest virus produeix símptomes similars a la verola, erradicada l’any 1980, però menys greus, com ara febre, mal de cap, calfreds, cansament, inflamació dels ganglis limfàtics i dolors musculars. En una fase més avançada, també podria produir erupcions arreu del cos. Aquestes ferides són planes o lleugerament aixecades, plenes de líquid d’un color groguenc que amb el temps es transformen en crostes que cauen.
Com es transmet?
La majoria de les persones afectades es recuperen en un període d’entre 2 i 4 setmanes. Els casos més greus se solen produir en infants, amb una letalitat inferior al 10%.
El principal mecanisme de transmissió a humans és a través de contacte directe o indirecte amb mamífers infectats vius o morts, principalment rosegadors o primats de zones endèmiques o per consum d’aliments contaminats. No obstant això, el MPXV també es transmet entre humans per contacte directe amb les lesions de la pell, els fluids corporals d’una persona infectada o amb objectes contaminats, com ara roba, roba de llit o tovalloles.
Per evitar-ne la transmissió, es recomana l’aïllament de les persones afectades amb símptomes, per tal d’eliminar els contactes socials.
Quin tractament té?
La majoria de símptomes es resolen sense tractament. És important tenir cura de les erupcions a la pell deixant-les assecar o cobrint-les amb un apòsit humit. I evitar tocar les nafres a la boca o als ulls.
Recorda que:
Sempre has de consultar a un professional sanitari en cas que apareguin els símptomes o informanrte trucant al 061.
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
