Quedar-se tancat pot desencadenar pànic: què cal saber sobre la claustrofòbia

L’apagada elèctrica que ahir, 28 d’abril, va afectar àmplies zones del territori va provocar escenes de tensió i nervis. Molts ciutadans es van veure atrapats en ascensors, combois de tren aturats entre estacions o pàrquings subterranis sense llum. Enmig d’aquesta situació d’inseguretat i incertesa, algunes persones van patir atacs d’angoixa i pànic. Un dels motius, la claustrofòbia, un trastorn d’ansietat més comú del que sovint es pensa, que pot ser molt incapacitant.

Què és la claustrofòbia?

La claustrofòbia és una fòbia específica que es manifesta amb una por intensa i irracional als espais tancats o amb possibilitats limitades de sortida. Encara que tothom pot sentir-se incòmode en un lloc molt petit o sense ventilació, les persones amb claustrofòbia experimenten una ansietat extrema en situacions com ara entrar en un ascensor, agafar el metro, fer una ressonància magnètica o fins i tot quedar-se en una habitació tancada sense finestres.

Símptomes habituals

Els símptomes poden variar segons la persona, però els més habituals són:

• Sensació d’ofec o falta d’aire

• Sudoració excessiva

• Palpitacions o taquicàrdia

• Mareig o sensació d’inestabilitat

• Tremolors

• Nàusees

• Por de perdre el control o de morir

Aquests símptomes poden aparèixer tant abans d’entrar en un espai tancat (només amb el pensament anticipatori) com de manera sobtada en plena situació.

Causes i factors de risc

Tot i que no hi ha una única causa clara, la claustrofòbia sol tenir l’origen en experiències traumàtiques viscudes en espais tancats —com quedar-se tancat en un ascensor de petit— durant la infància o l’adolescència. També hi poden influir factors genètics i l’entorn familiar o social.

D’altra banda, persones amb una personalitat més propensa a l’ansietat o amb altres fòbies poden tenir més risc de desenvolupar claustrofòbia.

Tractaments efectius

La bona notícia és que la claustrofòbia es pot tractar i, en molts casos, superar. Els tractaments més habituals són:

• Terapia cognitivoconductual (TCC): ajuda a identificar i modificar pensaments distorsionats i conductes evitatives.

• Exposició gradual: consisteix a exposar progressivament la persona a situacions que li generen por, de manera controlada i segura.

• Tècniques de relaxació i respiració: útils per reduir l’ansietat en moments crítics.

• Medicació: en casos severs, poden prescriure’s ansiolítics o antidepressius, sempre sota control mèdic.

Més enllà del mal moment

El que ahir per a alguns va ser només una estona incòmoda, per a altres es va convertir en un autèntic malson. Les crisis com la del 28 d’abril posen en relleu la importància de la salut mental i de visibilitzar trastorns com la claustrofòbia, que sovint són invisibles però tenen un fort impacte en la qualitat de vida de qui els pateix.

Detectar-la a temps i buscar ajuda especialitzada pot marcar la diferència entre viure amb por o recuperar la llibertat de moviment i benestar emocional.