Quines són les causes de l’osteoporosi?

L’osteoporosi és una malaltia de l’esquelet que debilita els ossos i fa que es trenquin amb facilitat, especialment els del canell, els de la part superior del braç, les vèrtebres i el maluc.

És molt freqüent i afecta principalment les dones, sobretot després de la menopausa. La malaltia es desenvolupa lentament i sense símptomes a mesura que s’envelleix. Això provoca que moltes persones afectades no se n’assabentin fins que no es trenquen un os.

Aquestes fractures apareixen habitualment a partir dels 50 anys, i el fet d’haver-ne patit una incrementa entre 2 i 4 vegades el risc de presentar-ne de noves

Causes

L’osteoporosi és el resultat de la pèrdua de massa òssia, anomenada densitat mineral òssia.

Els ossos es reconstrueixen constantment. En molts punts diferents i al mateix temps, una petita part es reabsorbeix, desapareix i se substitueix per nou material ossi.  Durant l’època de creixement, el ritme de creació d’os nou és més ràpid que el ritme de destrucció i, com a conseqüència, la massa òssia augmenta progressivament. Després aquest ritme s’estabilitza. A mesura que s’envelleix, en canvi, el procés es desenvolupa a la inversa: la massa òssia es perd més ràpid del que es crea. L’osteoporosi apareix quan aquest desequilibri s’agreuja.

Factors de risc

• El sexe. Les dones tenen més probabilitats de desenvolupar la malaltia. 
• L’edat. L’osteoporosi afecta principalment la gent gran. 
• Els antecedents familiars. Els fills de persones que han patit fractures tenen més risc de patir-ne també. 
• Les hormones sexuals. Un nivell baix d’estrògens en les dones, com a conseqüència de l’absència de menstruació, i de testosterona en els homes, pot facilitar la pèrdua de massa òssia. 
• Una estructura òssia petita. 
• El dèficit de calci i vitamina D. 
• El sedentarisme.
• El consum de tabac.
• El consum d’alcohol. 
• Certs medicaments, especialment l’ús perllongat de corticosteroides orals o injectats, com la prednisona i la metilprednisolona. 
• Algunes malalties, com ara els trastorns de la conducta alimentària, l’hipertiroïdisme, la malaltia celíaca, la malaltia inflamatòria intestinal, i l’artritis reumatoide, entre d’altres.

Risc de fractura òssia

Actualment és possible preveure el risc que tenen les persones de 40 anys o més de patir una fractura òssia en els 10 anys posteriors mitjançant un test senzill disponible en línia. 

Prevenció

La millor estratègia per mantenir el bon estat dels ossos i prevenir l’osteoporosi és l’adopció d’hàbits de vida saludables, com ara mantenir una alimentació equilibrada, rica en calci i en vitamina D, fer activitat física diària i evitar el consum de tabac i alcohol.

A més, per evitar el risc de caigudes i prevenir possibles fractures és important viure en un entorn segur, desplaçar-se amb prudència i adoptar postures correctes.

Gencat.cat