Rafa Melero: “Si un llibre t'agrada, t'acabes enganxant, tant o més que una sèrie de televisió”

LLEIDACOM / Laura Gómez
Publicat: 
23-04-2021
Actualitzat: 23-04-2021 10:54
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Preview Rafa Melero, escriptor i mosso d'esquadra

De mosso d'esquadra a escriptor, en Rafa Melero, natural de Lleida, va començar a escriure sobre "allò que sabia de primera mà" arran de la tasca com a mosso. A partir d'aquest punt, s'ha convertit en un referent de la novel·la negra. Els seus llibres conten històries sobre delictes, homicidis i tota mena de situacions que, d'una certa manera, va viure i va aprendre durant molts anys. Es declara fanàtic de les lectures de mons foscos i paral·lels, amb un punt d'admiració cap a altres grans escriptors com Ken Follet, Pere Cervantes, Rosa Ribas, Víctor del Árbol, entra d'altres. Però, com és que aquest mosso d'esquadra decideix emprendre el camí de l'escriptura i aconsegueix atrapar els seus lectors, quins demanen més capítols d'aquestes històries? Deixem que ell mateix ens ho expliqui millor.


  • Com et defineixes/ Descriu-te? 

Jo sóc un autor de novel·la negra, abocat pel meu ofici. Vaig trobar quan vaig començar que volia escriure i vaig pensar "si vols escriure, escriu d'allò que sàpigues". Llavors, aquí va començar la meva faceta d'escriptor, a un cantó de la meva tasca professional. Sóc escriptor, en principi, de novel·la negra, policíaca. Tot i que també sóc mosso d'esquadra des de l'any 95, fa vint-i-cinc anys.

  • Per què comences a escriure?

Jo tenia allò que té molta gent, les ganes d'escriure alguna cosa algun dia, però no tenia el temps. O el tenia, però no ho aprofitava per escriure. Vaig ascendir i vaig sortir de l'especialitat de la investigació. Pot ser en aquell moment, em vaig adonar que volia explicar les coses que jo havia après durant molts anys investigant delictes, homicidis, etc. I volia passar a la ficció, així és com va ser la forma d'enfocar-ho cap aquí i va sortir la primera novel·la 'La ira del fènix'. Aquesta va tenir molt èxit relativament, perquè l'èxit sempre és relatiu. Vaig poder seguir amb el projecte i ara porto 5 publicacions. A partir de la primera, li vaig donar continuïtat al meu personatge, al Xavi Masip. També he creat altres personatges. Com el Tomàs Montes que surt a la meva última novel·la, "Efecto Colateral, que podré presentar aquest Sant Jordi. Perquè va sortir al maig de l'any passat, però com que va estar un any ple de complicacions per a tots, no vaig poder fer cap presentació en festivals. Sí que vaig poder anar a Cartagena, però a Getafe, per exemple, es va fer virtual. A Barcelona vaig anar, però va ser sense públic. Ens hem adaptat com tothom als temps que ens ha tocat viure.

  • Cinc cèntims dels projectes a futur que tens com a escriptor?

Quan estàs en la fase en la qual estic jo, no tinc cap pretensió que no sigui continuar explicant històries i que, si la gent segueix gaudint d'elles, doncs, seguiré escrivint. En el moment, en el que a l'editorial no li surti a compte, perquè això és un negoci com un altre, no sé què faré. De moment, seguiré escrivint perquè tinc diversos projectes bons entre mans. C la segona part de "Full" i la quarta part del Xavi Masip, les tinc bastant avançades. El Tomàs Montes, el personatge de l'última novel·la, Efecto Colateral, que ha estat una novel·la com ho va ser "Ful" en el seu dia. Era una novel·la que no pretenia tenir una continuació, però la gent del meu entorn i molts lectors m'ho van demanar i finalment va acabar sortint la idea del meu cap, perquè això és una cosa que si no surt no pots forçar-lo. Així que va sortir i va acabar tenint una segona part. Per tant, no descarto que el Tomàs també en tingui alguna segona part, però d'entrada seguiré amb aquests personatges. Quan acabi aquestes dos, doncs, no ho sé què faré el que vingui amb les ganes d'escriure (riu).

  • Tens algun/a referent literari? Qui?

Tinc molts. Com a lector puc dir el Ken Follet, el Dan Brown. Aquest últim als meus inicis m'agradava molt, ara no tant. M'agrada molt una autora que es diu Jane Jensen, que escriu sobre ciència-ficció. Tinc molts referents. De novel·la negra, no entenia, perquè jo no era molt lector d'aquest gènere. Quan vaig decidir escriure novel·la negra, en els meus inicis vaig voler no contaminar-me i no llegia res. Ara no ho faig, llegeixo moltíssim. Volia fer el meu estil i un cop el vaig trobar, vaig començar a llegir molt. Ara llegeixo al Víctor del Arbol, a Lorenzo Silva, Carlos Zanón, Pere Cervantes, Rosa Ribas, entre d'altres. Tinc diferents autors que per mi són un referent. Perquè són autors que si treuen alguna publicació, la llegeixo segur, pel seu estil d'escriptura. 

  • Quin aspecte penses que s’ha de reforçar/treballar per difondre el plaer de la lectura?

Bé, jo penso que ens falta arriba als nens i als instituts, això s'està donant cada vegada més, però encara no amb la suficient força. I és una cosa que no es dóna, no per falta de ganes dels autors, perquè jo a tot el que em convida a xerrades, conferències, etc. i que tingui a veure amb els instituts, hi vaig i em consta que els meus companys també ho fan. És una tasca molt engrescadora i que veus que realment té un retorn. Jo he estat donant xerrades a València, Mallorca, a Cuenca i veus realment que hi ha interès en la gent. Jo crec que s'ha de potenciar la lectura de proximitat, tot i que no es poden descuidar els clàssics. Ho penso perquè a mi em van destruir com a lector quan era petit, em va costar molt tornar a llegir perquè em van imposar clàssics com la Celestina, El lazarillo de Tormes, etc. Que deuen tenir el seu propi lector, no dic que no, però s'ha de deixar que cada lector trobi el seu llibre. Hi ha mestres i professors que estan optant per fer aquests clàssics, però també lectura més moderna. I això motiva moltíssim, perquè si arriben al lector obres que els hi agradin, ells mateixos buscaran i s'interessaran. El llibre de Harry Potter és un clar exemple d'una potenciació bestial de la lectura. Escriptores com Joanne Rowling (J. K. Rowling) van fer que molts lectors descobreixin el tipus de llibres que els hi agradava. Penso que fa falta això, arribar a més lectors per crear l'hàbit, perquè avui dia amb les tecnologies és molt complicat, la gent arriba a casa i si no té aquest hàbit lector, prefereix fer altres coses.

  • Com celebraràs aquest Sant Jordi?

Estaré signant llibres aquí a Lleida. Estaré a la Llibreria Caselles i a l'Abacus, amb alguna paradeta més com la de la irreductible, que estarà a la Rambla Ferran. Estaré pels carrers de Lleida gaudint del dia i comprant llibres

  • Com afecta l’adaptació d’aquesta celebració a la relació entre escriptor/a i lector/a?

Ara mateix el principal inconvenient és que no sabem què passarà el dia de Sant Jordi. Ara mateix hi ha gent que està llegint molt, jo sóc un d'ells, tot i que el meu temps és molt limitat perquè tinc dos fills petits i també escric. Em reparteixo com puc. Si no es pot fer una festa on la gent pugui sortir al carrer, amb totes les mesures, és molt difícil mantenir aquesta relació propera. Pel que tinc entès, s'està planificant força bé; parades amb files ben fetes, espais en els quals els escriptors no estarem junts, com anys passats, si no en taules separades. Penso que es pot fer un Sant Jordi adaptat a les necessitats que tenim ara mateix. No hem d'oblidar que hi ha gent que s'està morint cada dia a causa del Coronavirus. Així que, el primer és respectar totes les mesures sanitàries.

  • Hi ha gent que no té l’hàbit de llegir en el seu dia a dia, però que li agradaria fer-ho. Com es pot incorporar l’hàbit de llegir?

L'hàbit solament s'incorpora amb ganes de llegir, no hi ha més, però a més a més, la gent ha de buscar el seu llibre. Hi ha llibres que a mi també em costen, els començo i els deixo. Això ens passa a tots, però això no vol dir que no agafi un altre llibre. La gent ha de buscar el seu llibre i jo puc recomanar els meus. Tinc lectors molt fidels i gent nova que s'afegeix, també. Segurament tindré lectors que no els hi agrada com escric, però això no vol dir que no hi hagi altres opcions per poder fer-ho. Jo recomano que busquin el seu llibre, la temàtica que més els pugui agradar. Hi ha vegades que autors que jo penso que m'agradaran i passa tot el contrari. Has de trobar el teu punt.

  • Quins penses que són els motius pels quals la gent no li dedica més temps a la lectura?

Són els hàbits. Jo crec que tot ens movem pels hàbits. Si tens l'hàbit de veure la tele i no tens l'hàbit d'agafar un llibre, és difícil canviar això, però res és impossible. Tot depèn de les ganes que tu tinguis de dedicar-li temps a una cosa que és apassionant. Els llibres et porten a llocs que no et pot portar ni la televisió, perquè la imaginació és teva i això t'ho transmet el llibre. Tot i que sóc molt fanàtic del cine, aquest recurs t'ho mostra tot, no et deixa espai per la imaginació. El llibre, al contrari, té aquest espai d'imaginació lliure per tothom. Jo als meus llibres no sóc molt detallista amb les descripcions perquè m'agrada que el lector faci seu aquest personatge o aquella situació. No m'agrada, fer aquesta senyalització. M'avorreix molt com a lector i tampoc ho faig com a escriptor, és una forma per a que la gent pugui saber diferenciar. Jo recomano a tot aquell i aquella que volen llegir i tenir l'hàbit, que busquin lectures que els hi puguin agradar. Si un llibre o una temàtica t'agrada, t'acabes enganxant, tant o més que una sèrie de televisió. Per tant, recomano no defallir. Quin és el problema? Que si un llibre et costa 20 € i ho has de deixar a la pàgina 30, jo entenc que es perdin les ganes. Has de buscar temàtiques que et motivin, igual que busques les sèries policíaques, les de ciència-ficció, doncs, busca llibres històrics o històries que et desperten aquesta passió per la lectura.

  • Esmenta algunes obres que recomanes llegir almenys un cop a la vida?

Jo no sóc molt de clàssics perquè m'agrada molt anar al dia. El principal problema de recomanar són els gustos, així que al final cadascú decideix. Jo recomano un llibre que es diu "Tres minutos de color" de Pere Cervantes, que és un llibre que està entre la policíaca i la ciència-ficció, parla de les experiències després de la mort. És un llibre que a mi em va al·lucinar, em va agradar moltíssim. Un altre del mateix autor i que està triomfant és "El chico de las bobinas". De Lorenzo Silva, "El mal de Corcira". De Víctor del Árbol, el que m'estic llegint ara, "El hijo del padre", fascinant. D'altra banda, "La ecuación Dante" de Jane Jensen, és de ciència-ficció i el recomano també a qui li agradin les històries de mons paral·lels i aquesta temàtica. També penso que ningú s'hauria de perdre "Los pilares de la Tierra", confesso que em va costar passar de la pàgina 80, però un cop passes aquestes primeres pàgines que són més "pesades", per dir-ho d'una manera, pregues perquè no s'acabi el llibre.

Comparteix

També t'interessarà