Ramon Massot: "Si el caragol encara no és una identitat de Lleida, doncs, que se'n faci"

Tens connexió amb Lleida?

Molta. Jo vaig néixer aquí, a Miralcamp, però he viscut fora molts anys, perquè treballava en un restaurant a Barcelona on vaig començar a preparar caragols. 

Sempre he defensat l'origen dels caragols, són d'aquí, de Lleida. Quan al meu restaurant necessitaven caragols, venia aquí a Lleida només per comprar-los i me n'anava a Barcelona per preparar-los. La gent va començar a venir per tastar la meva recepta i la meva manera de preparar els caragols.

A la carta del restaurant tenia 24 tipus de caragols diferents. Soc cuiner de la vella escola, no de receptes modernes, sinó dels que van començar a cuinar els caragols tradicionalment. Eren receptes autèntiques. Venien fins i tot jugadors reconeguts del Barça. El restaurant va tenir molt d'èxit i el vaig mantenir fins que em vaig jubilar.

Com es diferencia els bons caragols dels que no ho són?

Amb els sentits, són les millors eines. L'olfacte, perquè sàpigues que no hi ha cap que estigui mort. L'oïda també serveix per diferenciar-los, perquè si piques i se sent buit, com si la closca estigués foradada, vol dir que el caragol no té qualitat. Amb la vista pots aconseguir saber si la closca del caragol no és bona, perquè si la vora es trenca amb facilitat, vol dir que no és un bon caragol. I per últim, evidentment, el gust, que és la 'guinda del pastís' per diferenciar bé, perquè s'ha de saber menjar caragols. A Lleida tenim caragols amb molta qualitat i això s'ha de reconèixer sempre.

Per què creus que s'ha de promoure la importància de la figura del caragol a Lleida?

Per una qüestió d'identitat. Al febrer es fan les calçotades i la gent diu "anem a Valls o a Tarragona", doncs, quan es parli de caragols, vull que es pensi en Lleida. Per potenciar tota aquesta part que fa i que es dedica als caragols, s'hauria de fer canvis en la seva promoció perquè no es quedi només com una cosa local. S'hauria de donar a conèixer. La meva proposta sempre ha sigut fer un concurs on les penyes facin caragols i que guanyi el millor.

A Canet de Mar, per exemple, hi ha un concurs de cuina on les mestresses de casa tanquen un carrer i competeixen per la millor cuina. Llavors tothom posa esment per aconseguir-ho. Això seria una manera d'anar més enllà amb els caragols aquí a Lleida. Una forma de donar-los visibilitat, perquè ens pensem que amb l'Aplec ja n'hi ha prou i no, això no és suficient. S'ha d'incentivar i d'incloure més a la gent dels pobles.

Com vas començar amb la col·lecció amb la qual compta aquest Museu?

Sempre he sigut un col·leccionista nat. Tinc diferents col·leccions de diferents temes, la més gran és aquesta de figuretes de caragols, però en tinc llibres de cuina antics, molt antics.

La col·lecció de caragols va començar perquè jo els cuinava i en sabia molt del tema. En un punt donat, vaig començar per comprar unes vitrines per posar figuretes que tenia. Vaig comprar unes quantes i a partir d'aquí va començar a créixer la col·lecció. Molts col·leccionistes van contactar amb mi perquè es van assabentar que jo estava fent el recull de peces i figuretes, i em van fer un donatiu. Un dels col·leccionistes que em va col·laborar és d'aquí de Lleida. Fins i tot vaig anar a França a recollir unes peces on malauradament vam patir un accident i, quan em vaig recuperar, vam continuar col·leccionant les peces però més a poquet a poquet. En determinat moment també vam participar en diferents fires que tinguessin a veure amb el caragol.

A Barcelona vivia a prop del Mercat dels Encants, quan tenia temps lliure, me n'anava fins allà i buscava peces que no tingués.

Quantes peces n'hi ha?

Més de 4.000 peces si contem les diferents figuretes com a una sola peça. Per exemple, una vaixella pot tenir diferents plats, però no conto cada plat, conto la vaixella com a una sola peça. Tinc peces que són recipients especials per preparar caragol amb diferents receptes, una de les que tinc és per fer Caragols de Borgonya, la recepta típica francesa, que consisteix a cuinar, amb diferents espècies, caragols que són molt grossos.

Una de les peces que tinc és una crítica als bancs, perquè l'urna està plena de closques de caragols, que han perdut la seva casa per hipotecar-se. Quan ve un banquer, li dic, "mira't bé això".

També tinc caragoleres, figuretes de cristall de Murano, plats, samarretes, joguines per als menuts, barrets, llibres, pintures, llampades, cartells, pinxos per menjar caragols, targetes de telèfon antigues, i moltes altres que potser em deixo d'anomenar. En resum, la col·lecció té qualsevol cosa que tingui a veure amb els caragols.

Amb quines figures vas començar?

Com que fa tants anys que vaig començar, ara mateix no me'n recordo. El que sí que sé és que vam començar comprant caragols grossos. Així bé, els més grans a la col·lecció, són els que més anys tenen.

És un projecte personal?

Sí, la idea va ser meva, perquè sempre he sigut un col·leccionista. Vull que el Museu sigui un tret diferencial i que es percebi amb els sentits. Aquest espai museu ha de tenir un sabor diferencial. La meva dona és la que sempre em diu "no et compliquis tant". (Riu)

Quan va ser fundat el Museu del Caragol?

Data exacta no té, farà dos o tres anys. Jo anava col·leccionant tota la vida i tenia tot en caixes. Va caure la pandèmia, estàvem aquí a casa amb la meva dona i vam començar a organitzar totes les figuretes a les vitrines i així va sorgir l'espai museu.

Es tracta d'algun tipus d'herència familiar?

No ho crec. Jo tinc un fill i una filla, la meva filla té un nen i una nena, són petits. No crec que els interessi continuar amb la col·lecció. De totes maneres, sembla que ho deixaré a algú que vulgui continuar sumant a aquesta col·lecció.

Voldries que la teva col·lecció de caragols estigués a un altre lloc?

No, jo em penso que a Miralcamp ja està bé. Està dins del nostre territori. Tot i que si em diuen que ho porti a un altre lloc amb la finalitat de promocionar el territori, m'ho pensaria per anar-hi.

Quin paper té el Museu de Caragol dintre del poble?

No el definiria com un paper com a tal. La meva col·lecció és la base d'aquest museu i està oberta a tothom. La gent ha començat a visitar el museu per la difusió que li han fet, pel boca-orella, bàsicament. Perquè una persona ha vingut i li ha dit a l'altre, i aquest altre ha portat un amic i així.

Quin és l'objectiu d'aquesta col·lecció?

Tot va començar per caprici, però amb el pas del temps he volgut que la col·lecció sigui una peça identitària del territori. Si el caragol encara no és una identitat de Lleida, llavors, que se'n faci.

Fas alguna mena de cobrament als visitants per veure la col·lecció?

Treballo totalment sense ànim de lucre. Qui vulgui venir, pot venir a veure i passar una estona parlant de caragols.

Reps algun suport institucional?

No, cap ajut, però també he de dir que jo no ho he plantejat fins al moment. El fet d'oficialitzar la col·lecció m'obligaria a estar més disponible i ara mateix no vull això a la meva vida.