Raquel Zazurca: "La il·lustració és la manera d'expressar el que sento"
Temps aproximat de lectura:
La Raquel Zazurca és lleidatana nascuda a Almacelles i des de ben jove tenia clar que el que a ella li agradava era dibuixar. Tot i així va estudiar disseny i interiorisme i després de dedicar-s'hi uns anys en què Catalunya estava sumida en una crisi econòmica mundial va veure que li faltava "alguna cosa" per ser feliç i poder expressar allò que duia dins i va apostar per la seva vessant més creativa i plàstica potenciant la il.lustració. D'això ja en fa uns tres anys i n'està molt orgullosa. El traç, sigui a mà o bé digital, és la seua manera de mostrar el que sent. Amant de la natura i de les flors combina feines més artístiques amb gràfica per esdeveniments. En parlem amb ella al seu estudi!
- Te'n recordes de la teva primera feina que diguessis: ostras, que feliç soc.
Bé potser amb alguna comanda que em van fer coneguts d'il·lustració concreta: volem una il·lustració nostra, fes-la, no? O papereria per a esdeveniments... jo treballo amb la part gràfica però diguéssim que jo ho monto tot a partir de la il·lustració. La il·lustració es la que em marca a mi el disseny.
- Per exemple, t'encarreguen de fer les il.lustracions de l'agenda jove de la Paeria. Clar, com t'inspires? Què penses? Quan has d'il·lustrar algo, quin es el camí que segueixes per arribar fins al final?
La primera fase de treball, que és la que m'aporta més temps, és la part conceptual. Jo sempre intento que hi hagi un concepte fort darrera de cada treball. És a dir, que hi hagi una lògica i un perquè. Al final, si el concepte que hi ha darrera és fort, el resultat al final, la tècnica es subordina, jo crec, al concepte. Cada treball et demana una tècnica concreta. Llavors, jo sempre parteixo d'un concepte fort. A mi, per exemple, quan m'arriba un treball, el primer que penso és: a qui va dirigit? Els requisits que et demanen. Per exemple, en aquest cas de l'agenda jove, hi ha uns requisits que em demanen els mateixos joves que, arrel de l'antiga, volen coses noves i diferents a nivell formal, de composició, de maquetació, que tu t'has de regir. Ja t'acotes aquí, no? Després, a nivell de color i tot això també et marquen una mica: volem colors frescos, molt colorido... Però sobretot, la part més conceptual intento posam al lloc del meu client final. Llavors intento empatitzar i sí jo fos ells, què voldria o què significa aquesta època de la meva vida.
- Treballes amb colors... més amb colors que amb blanc i negre?
Sí. Normalment sí. El que passa és que també treballo molt amb línia, el tipus d'il·lustració d'editorial o de premsa més de croquis també ho treballo molt. Sempre intento treballar amb tècniques mixtes, amb collage, fer moltes barreges.
- Aquí Lleida hi ha alguns il·lustradors, per exemple en Carles Porta, molt conegut. Com veus el món de la il·lustració a la nostra província?
Jo crec que no és que no hi hagi gent bona i que no hi hagi moviment, el que passa és que potser no està suficientment recolzat. De fet l'Animac és una gran mostra de que podríem ser una ciutat referent amb aixo.
- Estàs a favor de les xarxes socials com a transmissores de la teua feina?
Sí, tinc web i, sobretot, em moc molt a nivell de comunicació. Jo hi crec molt amb les xarxes socials i hi estic molt activa perquè, de fet, la majoria de comandes m’estan arribant via Instagram. Clar. O sigui la part més formal, més seria és el web, no? Però, llavors hi ha l’Instagram que és com la part accessible amb el client de carrer, amb tot el públic. Llavors Instagram és la via de que jo em moc molt a nivell professional.
- Hi ha clients que et diguin: et deixem lliure? En plan: Fes el que vulguis.
Bueno, de moment no m'he trobat amb cap cas que m’hagin marcat. Jo sempre parteixo de dos propostes i llavors ells trien. Suposo que, de moment, han encaixat les idees però sempre hi ha retocs que et demana el client. Però la idea general, per sort, de moment no. Però segurament arribarà el moment o que no encaixaré tant o potser no arribaré tant al públic final. Això pot passar.
- A tu t’agrada, per exemple, el tema d’ilustrar llibres?
Sí. Mira de fet, el fer un llibre i el tema animació són com un objectiu que vull arribar-hi a mitjà i llarg termini. M’agradaria experimentar-hi i fer-ho. De fet tinc alguna autoedició d’algun llibre que he fet jo, alguna versió meva. Però, m’agradaria poder formalitzar, fer un llibre meu o colaborar amb alguna escriptora i fer-ho de forma molt natural i d’experimentació. La part d’animació també m’agradaria poder fer un passet més enllà i, almenys, participar en algun projecte i aprendre.
- I ja per acabar... a nivell general creieu que esteu prou reconeguts els il·lustradors? Perque no deixeu de ser artistes.
jo crec que, quan et coneixen i saben del teu treball canvia la cosa perque jo sempre he fet aixo i fins que no he fet algun treball rellevant, la gent no et diu res. Arrel del meu treball per a la UdL, que va ser el treball més important, els més propers em deien: Uala tia, si que en saps no? Si que fas coses guays.... Per què? Perquè ha de ser un treball que tingui visibilitat. Tu has fet això tota la vida i penso: ja saps el que he fet tota la vida, ens coneixem des de que som petits. No? Jo crec que falta cultura d’ensenyar i educació des de l’escola. Ensenyar a les escoles les professions i que és igual d’important una persona que il.lustra, i més al segle XXI que vivim de la imatge. Jo sempre poso l’exemple de la Nocilla: Nocilla continua venent perque canvia la il·lustració o la imatge de l’envàs. I és així de senzill.
- Ara en què estàs treballant?
Ara estic molt ficada amb el tema de gràfica per a esdevenimets però, sempre partint tot des de la il·lustració. Estic dissenyant col·leccions de gràfica floral, perque a mi m’encanta la natura
