Pètals de roses, rams de flors i poesia. Un regal per als sentits als peus de l’escultura que Lleida va dedicar a Màrius Torres. Mig centenar d’incondicionals del poeta es van reunir ahir en aquest espai del Canyeret, al costat de l’ascensor de la Seu Vella i sota el paraigua de l’Ateneu Popular de Ponent, un any més per recordar l’autor de La ciutat llunyana just el dia de l’aniversari de la seua mort, un 29 de desembre del 1942, fa 76 anys, al sanatori de Puigdolena. Una tuberculosi es va emportar la vida de l’escriptor lleidatà, que comptava només 32 anys.
Tanmateix, la seua poesia no només roman sinó que s’ha convertit en universal, com ahir es va demostrar en aquesta cita en la qual els versos de Màrius Torres –des del poema Això és la joia fins a clàssics com Cançó a Mahalta o Molt lluny d’aquí– van sonar en català i en llengües tan diverses com el castellà, el francès, l’anglès, l’italià, el romanès o fins i tot el rus. La trobada, que ja s’ha convertit en una nova tradició cultural a Lleida, va comptar com a convidat d’excepció amb el poeta de Guissona Jordi Pàmias. De fet, l’expresident de l’Ateneu Salvador Escudé va explicar que la gènesi d’aquesta commemoració, que va començar el 2016, “va sorgir després de veure com alguns anys algú deixava una flor solitària tal dia com avui als peus de l’escultura del poeta”. Escudé va revelar que unes d’aquestes persones anònimes eren precisament el poeta Jordi Pàmias i la seua esposa, Maria Massana.
Pàmias va repassar dates importants vinculades al reconeixement de Lleida a Màrius Torres, des del premi de poesia impulsat per l’Esbart Màrius Torres del Sícoris Club, que es va celebrar durant 3 anys, del 1970 al 1972, al Palau de Vidre de los Camps Elisis, encara dins del franquisme; la campanya que va impulsar ell mateix el 1975 com a docent per batejar el llavors Instituto Nacional de Enseñanza Media Masculino de Lérida amb el nom del poeta i que va acabar fructificant durant la Transició; i sobretot la commemoració del 50 aniversari de la seua mort el 1992 amb les activitats de l’Any Màrius Torres. Pàmias va confessar que “la poesia de Torres sempre m’ha interessat i ha influït la meua obra”.
Finalment, el president de l’Ateneu, Miquel Àngel Soriano-Montagut, va destacar que aquest acte “també és un homenatge a la resistència cultural. Lluitarem sempre per poder mantenir la nostra cultura!”.
