Reescrivim Sant Jordi des d'una mirada feminista
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Foto Miquel de Santiago
La primavera, ens du com cada any una de les festes més especials i celebrades a Catalunya, la diada de Sant Jordi. Un dia que cadascú interpreta a la seva manera, el dia del llibre, de la cultura, dels enamorats... a la fi una jornada que ens encanta plena de vida, amor, temps primaveral, llibres, olors i flors. Però quin simbolisme hi ha darrere la rosa i el llibre? Ens hem parat a pensar què diu realment la llegenda que ens han explicat des de ben petits? A Lleida.com us invitem a reflexionar sobre aquesta tradició tan arrelada, i us animem a reescriure un Sant Jordi des d'una mirada feminista.
La llegenda de Sant Jordi ve a ser un relat romàntic en què el protagonista fort, valent i triomfant, assassina un drac ferotge i s'emporta com a recompensa la mà d'una princesa fràgil, que és cedida pel seu pare, figura d'autoritat màxima.
Tots sabem quin és el nom del valent cavaller que apareix damunt d'un cavall blanc: Jordi. En canvi, com es diu la princesa? Un personatge que ni parla, ni es nega a ser menjada per un drac, sinó que accepta el seu destí impassible i va cap al seu sacrifici en benefici de la societat. No es concep que la princesa es pugui defensar sola.
Un relat antic i internacional, repetit i reproduït com una llegenda positiva i de referència col·lectiva, on els estereotips de gènere són bastant clars: la protagonitza un home valent, que salva el personatge secundari, una dona fràgil. Seria hora que ens proposéssim reescriure aquest mite, o si més no, explicar-lo destacant-ne el context i comparant-lo amb l'actualitat.
No podem seguir explicant la llegenda de Sant Jordi de la mateixa manera que en l'antiguitat als nostres infants, si volem conscienciar i construir una societat futura amb el poder de fer evolucionar les coses.
S'han acabat els dracs ferotges, les princeses fràgils i els cavallers valents. La llegenda de Sant Jordi, com ha passat amb altres clàssics, s'ha d'actualitzar per trencar els estereotips de gènere.
I com ho fem això? Doncs durant els últims anys, psicòlegs, educadors, il·lustradors i escriptors han presentat infinitat de propostes, entre les quals us fem un recull de les més interessants.
Francesc Royuela, professor de literatura d'institut, deia que "Si matem Sant Jordi, no fem més forta la princesa, cal crear princeses del nostre temps, que tinguin la potència dels herois del passat".
Per altra banda, Gemma Lienas, escriptora i fundadora de l'associació Escrivim, proposava "Desmuntar mites. Aprofitar que hi ha un cavaller per explicar que les guerres no resolen res; que la princesa té un paper subordinat a l'home per aclarir que es tracta d'una història de fa segles i que les coses han canviat".
Una altra manera en què molts autors han rellegit la llegenda de Sant Jordi, ha estat invertint els rols. Així ho fa el llibre "Sant Jordi a la cova del drac", escrit pel grup de rondallaires Vivim del Cuentu, una obra que capgira la llegenda i retrata un Sant Jordi covard, una princesa valenta i un drac cuiner. O també, el llibre "La revolta de Santa Jordina", de la il·lustradora Lyona i el periodista David Fernàndez. Una història en què Santa Jordina, juntament amb un poble mobilitzat en assemblees i manifestacions davant la repressió del rei i el drac, aconsegueix derrotar els malvats. Fernàndez afirma que "És bastant necessari reconstruir la ficció des d'un punt de vista més feminista. Ja n'hi ha prou que les dones siguin simplement un objecte a desitjar, aconseguir o defensar".
Per altra banda, són molts els il·lustradors que han començat a representar una estampa feminista de la llegenda, aprofitant aquest canvi de rols del que parlàvem i fent palès el nou personatge de Santa Jordina, per exemple ho feien en la diada del 2020 la il·lustradora barcelonina Raquel Riba Rossy, sota la marca de Lola Vendetta, o l'il·lustrador català Joan Turu.
També són moltes les escoles i instituts que han apostat per un projecte de reescriptura de clàssics, oferint als nens la possibilitat d'escriure la seva pròpia versió actualitzada de la història.
I des de Lleida.com us animem a reflexionar un any més sobre aquest clàssic, i a adaptar-lo a una mirada més feminista des de casa, i deixar volar la imaginació juntament amb els vostres infants.
A banda de la història que s'explica, la tradició també diu que durant aquest dia se li regala una rosa vermella a les dones, i un llibre als homes. Una tradició que una vegada més, perpetua els prototips arcaics de dones i homes. Una construcció social que associa la intel·ligència de la lectura als homes, i la bellesa de les flors a les dones.
L'origen de la tradició catalana de regalar un llibre neix a principis del segle XX, quan el Gremi de Llibreters i la Cambra Oficial del Llibre van establir aquesta data per commemorar que el 23 d'abril van morir els escriptors William Shakespeare, Miguel de Cervantes i Garcilaso de la Vega. També és la data en què van néixer, o morir, escriptors reconeguts com ara Josep Pla, Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov o Manuel Mejía Vallejo. En el 1995, la UNESCO converteix aquest dia en el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor.
En canvi, l'origen de regalar una rosa vermella respon al final de la llegenda de Sant Jordi, en què de la sang del drac vençut en surt una rosa, que representa ser tan bella com la princesa, i el cavaller li ofereix a la donzella com a símbol d'amor. També sabem que en el segle XV se celebrava a Barcelona l'anomenada Fira dels Enamorats i que al voltant del Palau de la Generalitat s'instal·laven venedors d'aquesta flor. Al mateix temps, era costum d'obsequiar amb una rosa les dones que assistien a l'eucaristia oficiada a la capella de Sant Jordi del palau.
Les llegendes, tradicions i costums no tenen per què ser dolentes, conèixer-les és bo, però només qüestionant-nos la seva validesa en l'actualitat serem capaços d'evolucionar.
Aquest Sant Jordi reescriu la llegenda a la teva manera, i regala llibres i roses sense importar quin sigui el sexe!
