Riner rep la primera família de refugiats ucraïnesos

REDACCIÓ
Publicat: 
26-03-2022
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Riner rep la primera família de refugiats ucraïnesos
  • Riner rep la primera família de refugiats ucraïnesos

Els primers refugiats ucraïnesos han arribat al municipi de Riner (el Solsonès) de la mà de la família Serradell-Sunyer, qui ha acollit a casa seva, situada al nucli de Freixinet, un grup familiar de 5 membres procedents d’una població situada a 150 quilòmetres de Kíiv. Es tracta de dues germanes, la Irina i la Olena; la primera ha vingut amb dos fills, la Jana i el Sergey, mentre que l’Olena ha arribat acompanyada d’una filla, la Sofiya. Són les dones de la família Palenko: els homes, és clar, s’han quedat a Ucraïna per defensar el país de l’agressió russa.

Carles Serradell, pilot aeronàutic de professió, explica que ell i la dona, l’Assumpció Sunyer, van tenir clar des del principi de la guerra russo-ucraïnesa que volien acollir refugiats; de fet tenen molta experiència en el tema, ja que anteriorment el seu esperit solidari els va impulsar a albergar i a ajudar a trobar feina a dues famílies magribines i a un grup de dones de dominicanes. A tall anecdòtic, en Carles és propietari de l’Hotel Villaró del Bosc, i qui sap si aquest fet incrementa encara més la seva vocació d’acollir gent.

L’“Operació Acollida” no va ser fàcil. La idea inicial era anar directament a Polònia per tal de recollir algunes de les persones que havien fugit d’Ucraïna, però aviat van descartar la idea perquè un cotxe no té capacitat per carregar molta gent. Després van contactar amb els consolats d’Ucraïna i de Polònia, però no van aclarir res. Les posteriors gestions a Guissona, on hi ha una important colònia d’ucraïnesos i fins i tot un casal de gent d’aquell país, tampoc van fructificar. I encara menys un contacte amb una associació que porta infants de Txernòbil a Catalunya.

El següent pas va ser parlar amb la Fundació del Convent de Santa Clara dirigida per Sor Lucia Caram, la qual els hi va donar la clau definitiva. La fundació els va comunicar que aquella mateixa setmana arribaven a Catalunya 200 refugiats transportats per Open Arms, dels quals una gran majoria es desplaçava a Manresa, i que moltes no tenien famílies d’acollida assignades. Sense pensar-s'hi gaire, van gestionar el tema amb l’organització no governamental i la matinada del diumenge, dia 13 de març, van desplaçar-se a la capital del Bages per recollir els cinc membres de la família Palenko.

Davant la impossibilitat d’esbrinar quan acabarà el conflicte russo-ucraïnès i, en conseqüència, de saber quant temps hauran de romandre els refugiats al Solsonès, la família Serradell-Sunyer va iniciar de seguida els tràmits per normalitzar la situació dels nouvinguts. L’Ajuntament de Riner ha donat tota mena de facilitats i ja ha empadronat tota la família, i els fills petits seran escolaritzats, la Sofiya (11 anys) a l’Escola de Freixinet i el Sergey (13 anys) a l’Institut Francesc Ribalta de Solsona. De la seva banda, els tres adults (és a dir, les germanes Irina i la Olena, i la filla d’aquesta última, la Jana, una jove advocada de 27 anys) ja estan inscrits en un curs de català al Consell Comarcal. Igualment, tot el grup ja disposa dels documents provisionals per poder rebre atenció sanitària. Fins i tot s’estan fent gestions perquè el Sergey pugui jugar en algun equip de futbol, una de les seves grans aficions, tot i que de moment l’intent està topant amb la burocràcia de l’ens federatiu.

En Carles explica que els refugiats no només s’estan integrant bé a la dinàmica familiar, sinó que a més les dones volen col·laborar cada dia en les tasques domèstiques, “en part per ser útils, perquè ens estan molt agraïdes, i en part per estar ocupades i oblidar una mica el drama que viu el seu país”. En aquesta línia, estan buscant també feina a la zona per netejar locals o cases.  

La gratitud de les germanes es manifesta també en l’àmbit gastronòmic, preparant per als seus amfitrions plats tradicionals del seu país com els nalysnyky (creps ucraïnesos) o el borsch (sopa agra).

Un fet remarcable és que molts amics i coneguts del matrimoni han volgut donar suport a la iniciativa d’acolliment i ho han fet de les formes més diverses, oferint feines a les germanes, regalant bicicletes als petits o aportant tota mena d’obsequis. “La nostra decisió d’acollir aquesta gent ha provocat una reacció en cadena que ha portat amics i familiars a bolcar-se en aquesta causa, cosa que a enfortit els estrets llaços que ens unien”, explica en Carles. “Fins i tot les ucraïneses ho han notat i ens han dit que a casa nostra només hi ve gent bona”. Potser per la seva professió, que el fa volar molt alt, en Carles valora força els ideals elevats de la gent que l’envolta. “No estem sols en aquesta acció solidària i viure aquesta realitat és molt bonic”.

Comparteix

També t'interessarà