Rosario Curiel: "La curiositat és la base del desig i el gust per la lectura"

LLEIDACOM / Laura Gómez
Publicat: 
16-04-2021
Actualitzat: 16-04-2021 21:03
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Rosario Curiel: "La curiositat és la base del desig i el gust per la lectura"
  • Com et defineixes/ Descriu-te? 

Sóc una persona permanentment curiosa, amb moltes ganes d’aprendre moltes coses.

  • Per què comences a escriure?

Perquè el món em provoca fascinació i de vegades terror, i tot això sobreïx en forma de paraules. Diguem que sóc una caçadora d’instants.

  • Cinc cèntims dels projectes a futur que tens com a escriptora?

El 28 d'abril surt en audiollibre la meva novel·la Las cuerdas y el oído a Storytel editat per Saga Egmont, que és l’editorial més important dels països nòrdics. Es tracta, en realitat, d’una reedició, perquè Las cuerdas y el oído ja va sortir en paper amb l’editorial Playa de Ákaba l’any 2017. També, l’editorial Applehead (tot un referent de la cultura moderna) m’editarà una nova novel·la properament. Estan pendent d’estrena un petit guio cinematogràfic i un text escènic. Estic escrivint una altra novel·la i tinc força material inèdit.

  • Tens algun/a referent literari?

Molts. I augmenten contínuament. Abasten des de la mitologia nòrdica i grega fins als textos més postmoderns, però destacaré l’Alejo Carpentier, Julio Cortázar, T. S. Eliot, Ezra Pound, James Joyce, e.e. Cummigs, Clarice Lispector, Svetlana Alexiévich, Chimamanda Ngozi Adichie, Byung-Chul Han, Pilar Pedraza, Peter Sloterdijk, Agustín Fernández Mallo, Junichiro Tanizaki, Donna Tartt, Stephen King i José Sanchis Sinisterra.

  • Quin aspecte penses que s’ha de reforçar/treballar per difondre el plaer de la lectura?

No convertir la lectura en una activitat obligatòria i fugir del classisme i l’elitisme intel·lectual.

  • Com celebraràs aquest Sant Jordi?

Llegint i escrivint.

  • Com afecta l’adaptació d’aquesta celebració a la relació entre escriptor/a i lector/a?

En el meu cas, no m’afecta gens. Crec que la relació entre qui escriu i qui llegeix va més enllà d’una jornada assenyalada al calendari. Aquesta relació es basteix cada dia, pàgina a pàgina, paraula a paraula. Evidentment, pots trobar a faltar el contacte proper del moment de la signatura i les presentacions sense distància física, però els números demostren que, al contrari del que tothom esperava, la pandèmia ha fet pujar els índex de lectura.

  • Hi ha gent que no té l’hàbit de llegir en el seu dia a dia, però que li agradaria fer-ho. Com es pot incorporar l’hàbit de llegir?

Si parlem de persones que ja no són “alumnes” de qualsevol nivell educatiu, el primer de tot és dessacralitzar el fet de llegir. Avui en dia hi ha moltíssima producció editorial. Es pot llegir en paper, en pantalla, es poden escoltar audiollibres. En segon lloc, cal tenir en consideració que llegir no és, simplement, “llegir novel·les”: hi ha molts llibres, molts estudis de tota mena, que mereixen la nostra atenció. I després trobem la poesia, que ens pot acompanyar en qualsevol moment. Els clubs de lectura són una bona opció també, malgrat demanen una certa dedicació. Sobretot, cal ser molt sincers i no sentir-nos malament per deixar un llibre que no ens agrada. Alguns resisteixen una segona lectura i ens enganxen aleshores, però en general, si un llibre no ens agrada val la pena deixar-lo estar: hi  ha molts llibres, molts autors per descobrir.

Si parlem de persones que encara són alumnes del sistema educatiu diria que, primer de tot, cal llegir a casa quan els nens són petits i convertir la lectura en una activitat agradable i compartida. En segon lloc, eliminaria les llistes de lectures obligatòries a l’escola i l’institut i les substituiria per llistes de llibres recomanats on pugui participar l’alumnat. Però el fonamental és mirar de despertar la curiositat de la gent: la curiositat és la base del desig i el gust per la lectura.

  • Quins penses que són els motius pels quals la gent no li dedica més temps a la lectura?

Moltes vegades, el cansament després de la feina(o les classes) o el fet de pensar en la lectura com un acte sagrat que demana pau, silenci, molt de temps i un cervell espavilat en tenen la culpa. No vull dir que no hi hagi obres que no demanin això últim, però hi ha molts textos (bé per ser menys densos, bé per ser més curts o més fragmentaris) que ens permeten tenir una experiència de lectura que no ens demani molt de temps seguit o moltíssima atenció. Paral·lelament, també hem d’anar deixant de banda el complex d’inferioritat que portem de fàbrica segons el qual no som prou intel·ligents. La lectura ha de ser una experiència de gaudi: si no és així, no val la pena.  

  • Esmenta algunes obres que recomanes llegir almenys un cop a la vida?

Qualsevol que et pugui canviar la vida. En cada cas és molt personal. A mi, en particular, em va passar amb Concierto barroco d’Alejo Carpentier, amb l’Ulisses de James Joyce, amb els Quatre Quartets de T.S Eliot, Veus de Txernòbil de Svetlana Alexiévich, Americanah de Chimamanda Ngozi Adichie o It de Stephen King, per esmentar algunes obres. Però, per exemple, no recomanaria llegir l’Ulisses a ningú que no tingui ganes de fer aquest  viatge.

Comparteix

També t'interessarà