L’Ajuntament de Rosselló i la Biblioteca Municipal participen en els actes del Dia Internacional de la Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat, per tal de retre homenatge a totes aquelles persones que van perdre la vida en els camps de concentració nazi, i també per a prendre mesures per ajudar a les noves generacions a crear resiliència en contra de la discriminació.
Rosselló celebra el 75è aniversari de l’alliberació del camp de concentració i d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau de Polònia per les tropes soviètiques amb l’especial menció i memòria de les tres persones nascudes al municipi que van desaparèixer en camps de concentració, el registre de les quals es troba en el Banc de la Memòria Democràtica:
- Enric Curià Gatius, nascut el 15 de febrer de 1911 a Rosselló i mort el 28 de gener de 1942 a Gusen, Camp de concentració de Mauthausen. Era mecànic de professió. Al document de Bad Arolseni hi apareix com esposa la Sra. Francisca Casbas Galicia. La seva filla és Maria Teresa Curià i Casbas, resident a Lleida (2009). Va ser detingut a Delle, França, el 20 de juny de 1940, deportat al Camp de concentració de Mauthausen el 27 de gener de 1941 i a Gusen el 17 de febrer de 1941, on va residir fins al moment de la seva mort.
- José Cuberas Porta, nascut l’11 de febrer de 1915 a Rosselló i mort el 15 de desembre de 1941 a Gusen, Camp de concentració de Mauthausen. Va ser detingut a Bad Fallingbostel i deportat al Camp de concentració de Mauthausen el 27 de gener de 1941. El 17 de febrer de 1941 va ser traslladat a Gusen, on va residir fins al moment de la seva mort.
- Benjamí Jové Farrer, nascut el 25 de juny de 1908 a Rosselló i mort el 10 de gener de 1942 a Gusen, Camp de concentració de Mauthausen. Va ser detingut a Belfort, França i el 25 de gener de 1941 va ingressar a la presó de Bad Fallingbostel, República Federal d’Alemanya. El 27 de gener de 1941 va ser deportat al Camp de concentració de Mauthausen i el 20 d’octubre de 1941 va ser traslladat a Gusen, on va residir fins al moment de la seva mort.
La rememoració d’aquests fets històrics convida a promoure la documentació i la investigació dels esdeveniments, i l’educació des de la tolerància. La memòria ajuda a no repetir els errors del passat i a remeiar els presents, com ara la xenofòbia i la discriminació per gènere o per l’orientació sexual, entre d’altres.
I per aquest motiu, l’Ajuntament de Rosselló i la Biblioteca Municipal de Rosselló fan una crida a tots els seus veïns i veïnes per informar sobre qualsevol fotografia, document o registre d’aquestes persones, o de qualsevol altra nascuda a Rosselló què hagi estat deportada en un camp de concentració, per ser tractats i salvaguardar-ne el record.
