Salvat per la riuada és el 2n accèssit del 3r Concurs de Relats Curts del Segrià, obra de Joan Pere Fabregat
Salvat per la riuada
El despatx era ampli, amb parets de fusta i un escriptori de teca. L’ornamentació intentava recordar mobles victorians portats directament de Londres, però en realitat era quelcom que es quedava entre l’ostentació de qui vol aparentar més del que té i el mal gust. Al fons hi havia un finestral ampli, per on es veia el xoperal que cobria la ribera del Segre pel costat de Cappont. Potser l’única cosa que no ofenia a la vista entre tot aquell vull i no puc.
Entre mig del fum de cigar dos homes, asseguts en dues butaques de pell incòmoda i color merda d’oca, cada un a la seva banda de l’escriptori, mantenien una conversa. El de cabells blancs, perfectament vestit, discordant amb la decoració, estava sorprès.
– Senyor Cardona, vostè és marxant d’art, ho he entès bé? – Va preguntar.
– Ho heu entès perfectament. Vaja, al menys és el que hi diu al rètol.
Qui responia, no s’assemblava al seu possible client en res. Seia encorbat, com si hagués caigut des del terrat sobre la butaca, amb el coll de la camisa mal girat, un salmó per corbata, sí un salmó, i dos botons de puny d’or grotescos tancant els punys de la camisa. Era desproporcionadament calb per l’edat que tenia, flonjo, sense ser gras, i amb un punt llefiscós permanent sobre les galtes.
Va fer una pausa esperant la resposta del seu interlocutor. No semblava pas cap policia, ni d’hisenda, ni res que li pogués complicar la vida. Però normalment els que anaven al seu despatx no es sorprenien, acostumaven a conèixer el negoci per endavant.
Per continuar llegint el relat, descarregueu-vos-el en format PDF
Els altres guardonats del 3r Concurs de Relats Curts del Segrià
Finalista: El follet de Butsènit, de Dolors Llas
2n accèssit: Salvat per la riuada, de Joan Pere Fabregat
1r accèssit: On se’n van les cigonyes?, de Francesc Fortuny
1r Premi: La carbonera, de Jaume Moya
