Sergi Gil o com enamorar-se del futbol sala
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Foto Ruben Narbona
L’esport lleidatà viu un gran moment en diferents disciplines, i el futbol sala és un dels esports que més ha crescut en els últims anys. Molts clubs de la província han aconseguit consolidar-se en diferents categories amb diversos equips, assolint fites esportives que feia anys que no es vivien a Ponent. El màxim exponent d’aquest creixement és el Futsal Lleida, club que compta amb el seu primer equip masculí competint a la Segona Divisió B Nacional, una de les màximes fites de l’esport lleidatà de l’última dècada. Avui donem a conèixer el seu entrenador, Sergi Gil Gómez, un barceloní de 24 anys que porta el ‘futsal’ a la sang i que va arribar a Lleida amb la pilota als peus farà ja 6 anys.
Nascut a Barcelona l’any 1995, es va formar i viure allí fins als 19 anys, alhora com a jugador de futbol sala, jugant a les màximes categories de base en clubs com CET10, Montcada i Manent Sta Coloma. Es defineix com una persona treballadora, somiadora i ambiciosa en els seus somnis i aspiracions professionals. “M’agrada recórrer aquest camí acompanyat dels meus de sempre, intento ser molt familiar i agraït en el meu entorn molt proper, perquè sense ells res seria possible”. Des de ben petit, les seves aspiracions havien estat arribar al món de l’alt rendiment del futbol sala. Més endavant, en l’adolescència, va començar a entrenar, una etapa que el va il·lusionar des del primer moment i que el va portar a abandonar Barcelona, la seva zona de confort, per cursar un doble grau en CAFE + Educació primària a Lleida. Aquests estudis l’han ajudat molt a construir-se com a entrenador, vocació per la qual ho ha apostat tot des del primer dia que va dirigir algú des de la banqueta.
En Sergi és graduat en Ciències de l’activitat física i l’esport i Educació primària. Paral·lelament, durant els estius, es va formar en l’escola catalana d’entrenadors de la Federació Catalana de Futbol, assolint el nivell 1, 2 i 3 (UEFA PRO), aquest últim essent la màxima titulació o rang que es pot assolir com a tècnic. A més, ha fet cursos universitaris superiors en futbol sala i assistit a diversos clínics i ponències, espais d’aprenentatge i conversacions idònies pel desenvolupament d’un entrenador. Actualment està cursant el Màster en Formació del Professorat en l’especialitat d’Educació Física a la Universitat de Lleida. “He decidit compaginar les formacions de rendiment i formatives perquè considero que és molt important conèixer l’esport al qual et dediques”, diu el jove entrenador del Futsal Lleida. Apunta que “és fonamental comprendre’l i no deixar d’aprendre’n, així com la manera en la qual ensenyem, el procés d’entrenament, la metodologia que emprem”. Per ell, “l’esport és aprenentatge”.
La seva història dins del món del futbol sala comença de ben petit. El practicava de manera ininterrompuda des dels 8 anys fins als 23, passant per les millors categories base de Catalunya en clubs referents. “Quan estàs dins d’aquest esport, dins d’aquesta comunitat i vas creixent amb això, es converteix en la teva filosofia de vida”. Aquest esport ha estat la seva màxima il·lusió des del primer dia que va tocar una pilota, i el moment més dur va ésser el de penjar les botes com a jugador per dedicar-se al 100% a ser entrenador. “És molt complicat assolir un ascens com a jugador amb 23 anys, i aquell mateix estiu passar a ser entrenador, una decisió voluntària recolzada amb tota la confiança del club i dels jugadors, un fet que ho va fer tot molt fàcil”. Tot i això, jugar sempre ha estat la seva gran passió i a la mínima oportunitat que té, aprofita per jugar o entrenar.
Tot i que en Sergi disposa de molt poc temps lliure, li encanta dedicar-lo al seu entorn més proper, en la intimitat i compartir estones amb la seva gent. “Crec que fan molts sacrificis per mi, i és un privilegi passar amb ells el poc temps lliure del que disposo”. El camí recorregut fins ara és la millor experiència esportiva i personal que ha viscut. “La gent que coneix l’esfera del club sap que això és una família, tots els jugadors i gent del club tenim una gran relació d’amistat i les relacions entre nosaltres són tan fortes que això ens dona moltíssima força, seguretat i confiança”. Va arribar al Futsal Lleida fa 4 anys, dues temporades com a jugador i dues temporades com a entrenador. En les dues primeres van aconseguir un ascens amb el filial a divisió d’honor i un ascens amb el primer equip a 2a B Nacional, unes fites molt complicades d’aconseguir. Des d’aquell moment, el club no ha parat de créixer i està convençut que ho seguirà fent. “El Futsal Lleida és una aposta segura, el club està en un moment dolç i d’expansió evident”.
A nivell del primer equip, considera que estan en una situació privilegiada. La temporada passada va ser molt complicada per l’adaptació que requereix la categoria i, personalment, pel fet de ser el seu primer any en una categoria de tanta responsabilitat. Finalment van aconseguir la permanència, la van lluitar sense abaixar mai els braços i ho van treure endavant. Enguany, contra tot pronòstic, ocupen una zona de la classificació privilegiada, en tercera posició, en zona de playoff. Conscients de que els altres equips també milloren i de l’alta competitivitat de la categoria, segueixen amb la mateixa ambició amb la que van començar aquest camí i lluitaran cada partit per aconseguir els 3 punts, tal i com han demostrat fins ara.
Sergi Gil és un entrenador apassionat, treballador, metòdic, constructiu i que dona molta importància en les relacions humanes que conformen l’equip. “Crec que és molt important que els jugadors es sentin útils, motivats i tinguin ganes de lluitar per alguna cosa que va més enllà d’un objectiu individual. Quan l’equip està disposat a pagar tot el preu que requereix un objectiu col·lectiu entrenar és un plaer”. Per ell, què és més important i que no li pot faltar mai a un entrenador de futbol sala? ”Crec que hi ha moltes coses importants, com tenir coneixements del joc, del procés d’entrenament, tecnològics, capacitat d’adaptació, aptitud per resoldre problemes i prendre decisions ràpides, entre d’altres”. Amb tot plegat, al seu parer el més important i que no hi pot faltar mai és l’ambició, el convenciment i l’empatia.
De tots els episodis viscuts al llarg de tots aquests anys al món del futbol sala, es queda amb el moment actual, “ara mateix, el moment més feliç”. L’acompanyen en el cos tècnic “grans professionals i millors persones, com són Macià, Carleto i Tià”. Aquest últim, Sebastià Puiggros, és de Mallorca i “ha apostat tot per aquest projecte i sempre li estaré eternament agraït. Ell també és un gran responsable de tot això”.
A més des qui l’acompanyen a la banqueta, té una relació d’amistat amb tots els jugadors que es remunta a molts anys enrere, alguns dels quals des de l’infància. “Entrenar-los és un luxe, ho fan tot molt fàcil”. Tot això, envoltat d’un ambient de club molt sa i que va en una única direcció fan que en Sergi hagi trobat la felicitat l club dels Magraners. Ell també ho ha apostat tot per aquest projecte, i tot i ser conscient de la seva joventut, es manté ambiciós i somiador per fer front a les moltíssimes experiències i aprenentatges que li queden per davant. “Crec que no hi ha límits, no me’n fico”.
Actualment, amb 24 anys, essent l’entrenador més jove de la categoria per segon any consecutiu, “crec que estic en el millor lloc on es podria estar, en una categoria molt exigent on el nivell és molt alt i que t’exigeix dedicar-hi moltes hores a preparar el procés d’entrenament (sessions de ‘scouting’, vídeos...)”. Li agrada molt fer-ho i està aprenent moltíssim com a màxim responsable del grup. El futur del Futsal Lleida és molt il·lusionant, té moltes ganes de seguir formant-ne part i està segur que seguiran creixent, concretament l’any vinent. “Crec que el Futsal Lleida ha de ser la referència del futbol sala lleidatà i treballarem per això”.
El seu principal objectiu és seguir millorant en cada moment, treballar, tal i com ja fan, utilitzant una metodologia de vídeo, estadística de partits, càrrega d’entrenaments i desenvolupament d’una idea de joc que l’il·lusiona molt. “M’estic construint com a entrenador i poder comptar amb l’ajuda d’altres especialistes d’altres àmbits com el de la enginyeria informàtica m’està enriquint molt”. D’aquí uns anys li agradaria veure’s en el món professional del futbol sala. En Sergi és una persona que aporta crítiques constructives, i respecte a la situació del futbol sala a Lleida considera que hi falta moltíssim recolzament institucional i econòmic. Aquest esport a Lleida es troba en un gran moment, “no para de créixer en número de llicències, nivell tècnic i massa social”. Segons ell, “ara falta que altres agents com l’institucional, la premsa, i les empreses apostin també al 100%, perquè crec que a Lleida pot haver-hi un futur del futbol sala on tothom el puguem gaudir”.
