Sergio Callizo, o com convertir-se en pintor gràcies al seu fill, unes aquarel·les i Jesús Moncada

LLEIDACOM/ Griselda Mas
09-11-2018
  • Sergio Callizo, o com convertir-se en pintor gràcies al seu fill, unes aquarel·les i Jesús Moncada

Què en farien els pares i mares sense els fills? I viceversa? El talent d'avui comença amb l'intent d'un pare per alimentar al seu fill de ben petit, una cullera, un llapis, uns quants retrats, un pack d'aquarel·les i el recent debut com a pintor. No, no és ficció. A vegades la vida ens sorprèn gratament. I aquest és el cas de Sergio Callizo, un lleidatà amb arrels a Mequinensa que treballa cuidant a gent gran i que la seva vida ha fet un gir gràcies al seu fill i al seu art ocult per posar en dibuixos la literatura de Jesús Moncada.

Tot va començar quan el Sergio intentava donar farinetes al seu fill, i en un moment de desesperació va acabar tirant la cullera a terra, ja que el petit feia de tot menys menjar. Com a teràpia antiestrès va agafar un boli i un llapis i es va posar a dibuixar davant del seu fill. I vés tu per on, la cosa va funcionar. A partir d'aquell dia, cada vegada que el Sergio li havia de donar el menjar, es posava a dibuixar per ell i el nen menjava. Gràcies al petit, el dibuix va convertir-se en un hobby per al seu pare, i va començar fent retrats amb stiler. "Si algú era esquiador, li feia el retrato amb la seva cara i el cos adient i divertit", comenta el Sergio.

El temps anava passant i una altra ocasió va presentar-se. Aquest cop era un regal per al seu fill: un pack d'aquarel·les. Es podria dir que el pare va acabar apoderant-se del regal i a partir d'aquell moment va començar tot. "Els meus avantpassats eren de Mequinensa i vaig començar pintant Lo Poble Vell, amb els seus carrers, pagesos i miners. També sóc un gran amant la literatura de Jesús Moncada, així que aquest és el motiu pel qual vaig començar a plasmar en imatges l'atmosfera i clima que es poden llegir en les obres d'aquest escriptor", comenta el Sergio. En definitiva, en les seves primeres obres ha buscat el vincle entre la literatura i la pintura. 

Pintant i tenint com a motiu la Mequinensa perduda i Moncada, va crear fins a set aquarel·les i agrupades sota el nom 'Imaginant Moncada: de la literatura a la pintura', on els colors sípia i blau abunden. "En cada color intento definir una sensació i cada aquarel·la té el seu leitmotiv. Cap s'assembla amb l'anterior i cadascuna m'ha ajudat a crear la següent.", comenta el pintor. Es veu que la gent propera a ell li agradaven molt les seves obres i un dia passejant pel barri antic de Lleida, ell i el seu fill van acabar parant a 'la sabateria'. I com nosaltres en el seu moment, ell va quedar enamorat del local i va visualitzar cada una de les seves set pintures penjades i exposades al públic en les parets de totxo. "Vaig comentar-li a l'Estefania i li van agradar molt les obres i la idea. Així és com ha començat el meu debut a la pintura i a les exposicions amb un projecte totalment íntim", explica el Sergio.

'Imaginant Moncada' va inaugurar-se el setembre passat en aquesta llibreria. Aquell dia va estar la germana de Moncada, Rosa Maria, qui gestiona el llegat de l’escriptor i que ha col·laborat amb el Sergio. De fet, l'exposició va tenir tan bona acollida que va durar dues setmanes més de les previstes i durant aquells dies Callizo va assabentar-se que el primer que fa un escriptor és firmar les seves obres. "En el món de la pintura sóc novell i alguns entesos en el tema i que van venir a veure la meva exposició es van adonar que les obres no estaven firmades, així que vaig haver de desemmarcar-les i firmar-les", comenta amb un somriure. I això no ho és tot, ja que amb la germana de Moncada va acordar que faria tres aquarel·les més que s'han quedat al tintero i que complementaran la sèrie. 

Després d'estar a 'la sabateria', les aquarel·les del Sergio van viatjar fins a la província de Terol. "Després de desemmarcar i firmar les obres, he exposat a Calaceit, on em van demanar que les portés per exposar-les durant el Pont del Pilar. I va passar el mateix, com van agradar tant, l'exposició va allargar-se dues setmanes més. Estic molt content amb l'experiència", diu Callizo. 

"He descobert que a la gent li agrada que li expliqui les meves aquarel·les i crec que la meva exposició s'ha d'explicar. Primer comento la tècnica pictòrica que he utilitzat, després ho ubico històricament en el temps i finalment dic en quin llibre de Moncada m'he centrat". "Jo no faig art conceptual, sóc un pintor que pinta per motius. Un mes abans perfilo idees i busco un motiu per començar a crear. Era inevitable que la meva primera pintura fos un carrer de la Mequinensa d'abans", comenta el pintor.  

Després del seu exitós debut, ara només queda que porti ben lluny la seva primera sèrie d'obres i com no, a fer realitat tots els projectes futurs que té en ment i entre mans. Molta sort!

Més notícies »

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Consideres justa la sentència del procés?

Carregant...
Load next