Setze anys sense justícia per l’Isaac, el jove lleidatà assassinat a Cappont
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Imatges facilitades per la família d'Isaac Martínez
Aquest 9 de novembre es compleixen 16 anys de l’assassinat d’Isaac Martínez a Cappont, un crim sense resoldre. Aquest mateix dia de l’any 2006, un encaputxat va abatre amb sis trets el jove lleidatà quan sortia amb el cotxe d’un pàrquing del carrer Riu Ter.
Setze anys després, la causa continua tancada provisionalment al Jutjat d'Instrucció número 4 de Lleida a l'espera que noves proves permetin reobrir-la. L’advocat de la família, Pau Simarro, apunta que volen evitar que el cas prescrigui després de 25 anys i esperen “que la ciència avanci” per tal de poder relacionar la pólvora del lloc del crim amb les restes a la roba del sospitós.
L'únic detingut en el seu dia pels fets (després exculpat) va tenir un altercat amb la víctima per la custòdia de la seua neboda abans del crim. Van arribar a denunciar-se en un judici de faltes. La causa, per aquest assassinat, que va causar una gran commoció a la ciutat, s'ha reobert en diverses ocasions en els últims anys. En una d’aquestes, el jutjat va rebre un anònim que aportava noves proves. Aquesta via es va descartar. L'última reobertura del cas va ser a finals de l'any 2013, quan un bar de l'avinguda València va rebre una trucada anònima.
Un interlocutor que no es va identificar es dirigia al propietari del bar pel seu nom (o sigui que es presumeix que el coneixia, encara que l'amo no va saber qui era) i li demanava que digués a Raúl, germà de l'assassinat, que l'arma del crim ja havia estat utilitzada en un altre fet delictiu.
L'Audiència Provincial va rebutjar l'arxivament definitiu (tècnicament sobreseïment lliure) de la causa en relació amb el que en el seu dia va ser l'únic detingut (després exculpat). D'aquesta forma, l'Audiència deixa la porta oberta que pugui ser jutjat si apareixen noves proves. Però de moment aquestes noves proves, en el supòsit que existeixin, no apareixen. Mentrestant, la família Martínez no perd l'esperança. Per això, mantenen Isaac en el record tots els dies de l’any. I fan especialment en aquesta data, amb un ram de flors i imatges seues en un arbre davant el pàrquing del mateix carrer Riu Ter, tot acompanyat d’unes sentides paraules per mai no oblidar-lo:
“Hola familia, hola amigos, cuanto os echo de menos.
Hoy 9 de Noviembre, hoy un día cualquiera, hoy 16 años ya!!! Fué el último dia, fue una mañana, fue un instante. Quisiera volver, quisiera estar, quisiera poder. Poder vivir, poder respirar, poder sentir, poder disfrutar. Poder vivir mi vida, sin más. Poder sentir emociones, alegrias, penas... sin más. Poder disfrutar a vuestro lado, con los míos, sin más.
Hoy un mal nacido, vive, respira, siente y disfruta. Vive una vida que arrebató. Desde aquí quiero que sepáis, familia, amigos… Que siempre os llevare en mi corazón. Los recuerdos, los momentos, buenos o malos, eso no importa. Si me importa, el no estar, el no poder, el no olvidar. Veo vuestras vidas, también veo la suya. Su vida, que me repugna, odio y deseo el final de su libertad.
Compartir, para que pague y que cada minuto de su vida nunca olvide que mi familia y amigos. Quieren JUSTICIA! OS QUIERO, OS ADORO, OS RECUERDO, OS AMO, Y SOBRE TODO Y ANTE TODO, OS ECHO MUCHÍSIMO DE MENOS. DESDE AQUI, UN BESO Y UN ABRAZO DESDE LO MAS PROFUNDO DE MI CORAZÓN.”
