Prop de 6.000 lleidatans compten actualment amb el suport d’algun dispositiu que els ajuda a respirar millor. Són pacients que pateixen algun tipus de patologia respiratòria i, gràcies a aquests aparells, finançats al 100% pel CatSalut, poden gaudir de més autonomia o millorar la seua qualitat de vida. Així ho explica Ferran Barbé, cap del servei de Pneumologia de Lleida, que remarca que en els propers anys més persones requeriran teràpies respiratòries a domicili, a causa de “l’envelliment progressiu de la població i al tabac i l’obesitat, dos factors determinants en el desenvolupament de patologies respiratòries”.
Els tres tractaments principals són els d’oxigenoteràpia, les màscares per als pacients que pateixen apnea del son (mentre dormen pateixen parades respiratòries de fins a seixanta segons) i el respirador. Així, uns 1.800 pacients recorren a les teràpies d’oxigen, ja sigui en forma de bombones d’oxigen, del concentrador d’oxigen o de l’oxigen líquid. “El 90% dels usuaris són fumadors o exfumadors”, remarca Barbé. Per la seua part, uns 4.000 lleidatans amb apnea del son dormen amb un cpap, una màscara que subministra aire a pressió a les vies respiratòries que els redueix el nombre d’interrupcions respiratòries. Finalment, uns 170 pacients necessiten l’ajuda d’un respirador al patir problemes musculars als pulmons, habitual en les persones obeses. En funció de la gravetat, porten el respirador només per dormir o durant tot el dia.
La dependència a aquests dispositius varia en funció de l’historial clínic de cada pacient, ja que sovint l’afectat té associades altres patologies com la diabetis o problemes cardiovasculars. Per això, es personalitzen les pautes clíniques i els professionals d’Atenció Primària i Pneumologia en fan un seguiment clínic.
En primera persona
Pura Pastor, usuària de teràpies a domicili: «Abans m’ofegava, era molt angoixant»
“És un descans, abans m’ofegava amb el mínim esforç i era molt angoixant”, explica la Pura, que fa un any que va haver de ser ingressada per un episodi d’insuficiència respiratòria, ja que té malaltia pulmonar obstructiva crònica. Des d’aleshores, a casa seua compta amb un concentrador d’oxigen, amb una autonomia de dos hores; un aparell d’oxigen endollat al corrent i, per si aquest falla, amb una bombona d’oxigen, explica la seua filla. “Els utilitza gran part del dia, per fer algun esforç o per dormir”, detalla. Després de l’alta hospitalària, la Pura assisteix periòdicament a sessions de control amb la seua pneumòloga, Anna Michela Gaeta, i la seua infermera, Montse Buireu, de l’hospital Santa Maria. Durant les visites, explica Gaeta, li mesuren els nivells d’oxigen i la capacitat pulmonar i, si procedeix, “li modifiquem la pauta de dependència als aparells”.
Bons hàbits alimentaris i una vida sana, claus
Ferran Barbé advoca per intensificar les campanyes de conscienciació des del departament de Salut que incideixin en la necessitat de portar una vida sana, seguir una alimentació mediterrània i no fumar. “Es tracta d’una inversió de futur perquè els costos sanitaris es veurien reduïts dràsticament” d’aquesta manera, insisteix el pneumòleg. En aquest sentit, és la conselleria de Salut la que finança el cost total d’aquests aparells, el manteniment tècnic dels quals actualment efectua l’empresa Oxigen Salut.
