Solsona canviarà el nom de l’Escola Municipal de Música

El 17 d’octubre Solsona celebrarà un acte institucional per posar el nom de Joan Roure i Jané (Solsona, 1921 – Andorra la Vella, 1990) a l’Escola Municipal de Música, de la qual va ser impulsor. Serà el tret de sortida de l’Any Roure, tal com va exposar el dijous passat al Ple la regidora de Cultura, Judit Gisbert. Tots els grups municipals van donar suport a aquesta commemoració. En la mateixa sessió també es va donar llum verda al reconeixement a la figura del polític i resistent antifeixista Francesc Viadiu i Vendrell (Solsona, 1900 – Sant Llorenç de Morunys, 1992) i la instal·lació d’una placa en recordança seva a la plaça del Camp amb el suport d’ERC, ApS-CUP i PSC i l’abstenció de Junts per Solsona.

Fundador de diverses orquestres i conjunts a Catalunya i Andorra, autor dels arranjaments dels ballets de la Festa Major i de diverses partitures del Carnaval, a més de pasdobles per als gegants,  el músic i compositor Joan Roure és considerat un dels màxims referents musicals de Solsona. També va impulsar la creació de l’Escola Municipal de Música, de la qual va ser el primer director. Se’n reconeix, així mateix, un ampli llegat musical per a corals, pasdobles per a bandes i sardanes per a cobla.

Aquests són alguns dels mèrits pels quals una comissió de treball coordinada per la regidoria de Cultura i integrada per entitats, les escoles de música i músics solsonins han dissenyat una proposta inicial que s’estendrà fins a l’octubre de l’any que ve. Tot i que la voluntat inicial passava per commemorar l’efemèride seguint l’any natural, Judit Gisbert argumenta que la comissió va tenir en compte les limitacions que podria comportar la pandèmia, motiu pel qual se n’ha endarrerit la celebració fins a la tardor, “amb l’esperança que cada vegada tindrem menys restriccions”.

El programa inclou també un concert per a l’alumnat de primer cicle de primària; el treball de peces del compositor a les escoles de música de Solsona durant el primer trimestre del 2022 i un concert posterior; l’edició d’un recull de 12 partitures per a piano de les músiques dels ballets de Festa Major i Carnaval i d’un catàleg de la seva obra, i un concert d’homenatge, entre d’altres.

Per al PSC, aquest reconeixement “arriba tard i malament”, segons el regidor Mohamed El Mamoun. Amb tot, el govern municipal va recordar en el Ple que es s’ha de vincular al centenari del naixement del músic i que no és el primer acte d’homenatge que es ret a qui té una escultura erigida a la plaça de Sant Pere des de fa trenta anys.

“Un deute històric”

En canvi no va ser per aclamació que el Ple va aprovar reconèixer “el deute històric de la ciutat de Solsona amb Francesc Viadiu i Vendrell”, que va ser diputat al Parlament de Catalunya, alcalde de Solsona el 1938, exiliat i resistent antifeixista durant la Segona Guerra Mundial. Tal com va llegir l’alcalde, David Rodríguez, “Viadiu ha estat el polític de la ciutat amb més rellevància internacional de la història contemporània amb una trajectòria segellada per la defensa de la llibertat”. Tot i que ningú no va negar-ne els mèrits pels quals l’activista va ser distingit pels governs britànic i nord-americà i la Generalitat de Catalunya, el grup  de Junts va constatar que “encara hi ha ferides obertes a Solsona” evocant el cruent episodi de la Guerra Civil.

Tant la formació liderada per Marc Barbens com ApS-CUP van criticar el fet que aquesta moció arribi just abans que David Rodríguez renunciï a l’alcaldia. Però això no va impedir el suport dels cupaires, que opinen que “la moció s’ho val” i que representa “un primer pas per recuperar la memòria històrica” dels solsonins que van lluitar contra el feixisme. Per a la portaveu d’ApS-CUP, Pilar Viladrich, “l’anomalia és que s’hagi silenciat la tasca de Viadiu”, especialment pel que fa referència al seu lideratge de la xarxa d’evasió dels Pirineus. Tot i estar d’acord amb la col·locació d’una placa a la plaça del Camp, prop de la casa familiar de Viadiu, els cupaires recorden la petició de revisar el nomenclàtor de carrers i places i de posar noms a equipaments municipals i altres espais concorreguts de la via pública en clau de memòria històrica.