L’any 2017 cau a les mans de l’historiador Josep Calvet una carta escrita el 1944 per una jove jueva que havia fugit del nazisme a través del Pirineu. La carta, que estava amagada entre la documentació que guardaven els propietaris d’un antic hostal de Sort, anava dirigida a la seva germana bessona resident a Tel-Aviv i va fer el viatge d’anada i tornada per romandre oblidada durant set dècades. Ara, Calvet narra al llibre ‘Sort – Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme’ com localitza a la destinatària mitjançant una cerca que li permet reconstruir la vida de les dues germanes separades pels nazis el 1939. El llibre s’entrellaça també amb l’impacte de la postguerra i la deportació als camps nazis de quatre veïns del municipi de Sort.
Al llibre ‘Sort – Tel-Aviv’ hi apareixen dues recerques paral·leles, dues històries que l’any 1944 conflueixen a Sort, un poble que s’estava recuperant de les ferides de la guerra i de la repressió. La història dels jueus que fugien del nazisme i arribaven al poble després d’una dura caminada i la història de quatre fills del municipi (Sort, Castellviny, Altron i Llessui) que just en aquell moment es trobaven internats en camps de concentració nazis.
Pel que fa a les dues germanes bessones, el llibre narra la seva història i com l’any 1039 es van separar a França. La seva família era d’origen polonès però residien a Alemanya. Davant la repressió del nazisme als jueus, els seus pares les van enviar amb uns familiars a França, on es van separar. Una cap a Tel-Aviv i l’altra va travessar els Pirineus fins a arribar a Sort l’any 1944, des d’on va escriure la carta a la seva germana.
El viatge de la carta va ser d’anada i tornada i mai va arribar a la seva germana. Després de viatjar des de Sort, passant per Saragossa, Madrid, Badajoz, El Caire i arribar a Tel-Aviv, la carta va ser retornada al destinatari. En rebre-la a Sort, la Raquel, la germana bessona ja no hi era, i els propietaris de l’hostal la van guardar durant 75 anys. Ara, la carta i tota la història que hi ha al darrere ha vist la llum gràcies a la recerca de Josep Calvet.
