Thierno Imrana: "L'esport és un bé essencial i mereix mesures específiques per garantir-lo"

LLEIDACOM | Noelia García
17-02-2021
  • Thierno Imrana: "L'esport és un bé essencial i mereix mesures específiques per garantir-lo"
    Peu de foto: 
    Foto Noelia García

Des de l'inici de la pandèmia l'esport ha estat un dels sectors més vulnerables que ha patit greus conseqüències. L'activitat física, que suposa un element essencial en la vida diària de moltes persones, va passar a segon pla. A més, amb el canvi intermitent de les restriccions, els equipaments esportius i les instal·lacions han viscut un període d'incertesa que no els hi ha permès treballar amb normalitat. De la mateixa manera, els clubs esportius també han vist interrompuda la seva pràctica habitual, i han hagut de buscar noves formes per mantenir-se en contacte amb l'activitat esportiva.

A més dels esportistes, persones que practiquen l'esport com a manera de viure o les figures d'elit de l'esport, existeixen moltes més persones que es nodreixen de l'activitat esportiva, essent part de la seva feina. Un exemple és la figura dels àrbitres de futbol, que si no pertanyen a lligues superiors, han estat aturats des de l'inici de la pandèmia.

En Thierno Imrana, és àrbitre de futbol sala, i aquesta temporada 2020/2021 ha aconseguit ascendir a Divisió d'Honor. Des de l'inici de les competicions al setembre, només ha pogut xiular un parell de partits, i creu que les mesures aplicades a l'esport (concretament al futbol sala) són injustificables: "L'esport és essencial i crec que les mesures que s'estan aplicant no són per a res justes. S'haurien d'aplicar noves mesures com s'està fent amb tots els àmbits".

Parlem amb Imrana sobre l'esport en temps de pandèmia, la situació actual del futbol sala i de la seva experiència i trajectòria dins de la feina com a col·legiat de futsal.

Foto Thierno Imrana
  • Viure sense fútbol a causa de la pandèmia 

Com veus el futur del futbol amb la pandèmia?
La pandèmia està sent complicada per tothom, però per al món de l'esport encara més. La temporada que havia de començar al setembre només va durar dues setmanes i des de llavors no hem tornat a xiular, els de Divisió d'Honor cap a baix. És difícil perquè molts equips guanyen una mica de diners amb les graderies, però si t'ho prohibeixen, no els hi surt a compte obrir un estadi o jugar. Al futbol sala l'important és el públic, és un element essencial pels equips. Quan hi ha públic els jugadors pressionen més i s'animen, i els àrbitres també perquè ens fan estar més desperts.

Esperem tornar almenys a final de temporada i l'any que ve amb normalitat des del principi.

Creus que l'esport pot ser un risc de contagis?
No, per a res. L'esport està exclòs dintre dels possibles focus de contagi segons dades que havien donat a sanitat. No comparteixo la idea que l'esport sigui un problema per a la transmissió del virus. Hi pot haver algun cas, com a tot arreu, però l'exemple són els equips professionals que segueixen jugant i no està passant res greu, sorgeixen casos sí, però també es poden donar en famílies, residències, oficines...

En els partits que vam jugar a l'inici de temporada se seguien els protocols dels estadis, i el públic era conscient i es comportava com és degut mantenint les distàncies, amb mascaretes...

Quines solucions proposaries per poder continuar fent esport tot i les circumstàncies?
La idea seria que tots els clubs poguessin oferir un pla de funcionament tant per equip tècnic com per a jugadors. També uns protocols per controlar l'espai de joc, com ara el nombre d'assistents. Els àrbitres fem tot els que ens demanen als pavellons, i tenim certa autoritat, podríem ajudar a gestionar l'espai controlant per exemple l'aforo. Els col·legiats realitzem una acta on s'informa de tot el que ha succeït durant el partit així com l'estat del pavelló, en aquesta acta es podria afegir si s'han respectat les normes o no, i així poder sancionar als equips o entitats que no les segueixen.

D'altra banda m'agradaria remarcar la importància del públic. La gent vol veure esport, i ho faria tot havent de seguir mesures com ara portar la mascareta, mantenir distàncies o fins i tot veure un partir de peu.

L'esport és essencial i crec que les mesures que s'estan aplicant no són per a res justes. Crec que s'haurien d'aplicar-hi noves com s'està fent amb tots els àmbits però no tan radicals com les d'ara. Un exemple és que encara que s'hagi d'aturar l'esport, les dades i els contagis no han baixat.
 

Foto Thierno Imrana
  • Ser àrbitre en temps de Covid-19

Trobes a faltar arbitrar?
Moltíssim. Desitjo tornar aviat.

Que has fet durant els mesos de confinament per mantenir-te en forma? I ara que fas?
Anar a córrer i una mica de gimnàs, de fet quan van tancar-ho, vaig muntar-me'n un a casa i faig el que puc. Fa un mes vam tenir les proves físiques d'àrbitre i havíem d'estar en forma, no es pot perdre la forma física ni la resistència, per aquesta raó intentava anar a córrer unes quatre vegades a la setmana.

Amb les noves restriccions, que feu els àrbitres per mantenir-vos treballant?
Fem classes i exàmens online, així ho tenim programat per als següents mesos, de moment. Les classes són un cop al mes i duren dues hores més o menys. A l'any tenim dues proves físiques, al desembre vam fer última, i a l'inici de la pròxima temporada tenim l'altre.

Quin partit t'agradaria arbitrar quan puguem tornar a la normalitat?
No tinc preferència, però del que més ganes tinc és de poder arbitrar sigui el que sigui amb el meu company, ja que aquest any en pujar de categoria havia de fer-ho amb un altre àrbitre, i sempre comentem que tenim moltes ganes de tornar a xiular i encara més aquesta temporada que tenim nova categoria i més emoció.

Creus que els arbitres es valoren i respecten com és degut?
No, gens. Tothom pensa que la feina d'àrbitre és molt senzilla, i molta gent directament no ho considera com un treball o una professió. Es tendeix a pensar que qui es dedica a l'arbitratge ho fa pels diners, jo penso que no. Igualment, conec gent que sí ho ha fet per diners i es queda en el camí.

Ser àrbitre és una professió que si no t'apassiona no podries fer-la. Crec que ningú podria fer una feina per diners en la que no et tracten bé, que t'insulten a tu, a la teva família... Sóc àrbitre perquè m'apassiona, xiularia partits fins i tot sense cobrar.
 

Foto Noelia García
  • Arbitrar a Lleida

En quin moment es troba el futbol sala a Lleida?
Trobo que és un esport que funciona bé, potser no tenim un equip a primera, però sí per exemple el Futsal Lleida Lo Cargol són a Segona B, i estem orgullosos de la feina que fan cada any. M'agradaria que hi hagués més equips que poguessin pujar perquè seria tot un orgull. Al futbol sala de Lleida hi ha molt talent, hi ha molt bona qualitat tant de jugadors com d'equips. De cara al futur crec que és un esport que pot arribar lluny, els equips i els clubs van creixent i això és molt bo.

Prefereixes arbitrar partits locals o de fora?
La veritat és que no tinc preferència per arbitrar a un lloc o a un altre, arbitro allà on en diguin perquè tots els partits m'agraden. Xiularia igual un partit de benjamins igual que un de primera catalana, o ara a Divisió d'Honor, les ganes i la il·lusió són sempre les mateixes.

Com és l'experiència d'arbitrar coneguts / amics?
M'he trobat amb gent coneguda tant jugadors com entrenadors. Algun cop m'he trobat a companys àrbitres sent jugadors o de l'equip tècnic i són una mica més pesats perquè coneixen més a fons el treball d'àrbitre (riu).

Arbitrar és sempre molt emocionant, m'ha permès fins i tot retrobar-me amb persones que no veia des de fa molt temps i formaven part dels meus records, com ara antics companys d'equip. L'esport és bonic.

Que els hi diries als joves que volen ser àrbitres?
Han de pensar si els agrada realment. Si decideixen ser àrbitres hi han de fer amb dedicació i no quedar-se a mitges, que no ho facin per diners. També necessiten compromís, els equips es juguen molt en un partit, a més de responsabilitat i ganes.
 

Foto Noelia García
  • Veu i experiència d'un àrbitre 

Quan et planteges el repte de ser àrbitre?
Va ser una temporada que havia estat entrenador i jugador. Vaig pensar i perquè no passar a l'altre cantó? Un amic em va animar a arbitrar els partits de futbol sala, i jo no tenia cap coneixement. Ho vaig provar i em va agradar.

Que suposa per tu el nou ascens a Divisió d'Honor?
És el treball de tot l'any, la constància del dia a dia. Tenir aquest premi és un plaer, i estic molt content. Espero seguir ascendint aconseguir arribar més lluny en la professió d'àrbitre.

T'has plantejat dedicar-te professionalment a ser àrbitre?
Sí. La meva intenció és seguir fins a arribar al màxim. En el cas de no poder arribar a la màxima categoria pel motiu que sigui, crec que hi deixaria o em quedaria arbitrant al futbol base, dels més petits per ensenyar-los. No m'agradaria quedar-me a mig camí.

Com recordes el teu debut?
Mai l'oblidaré. Va ser una mica estrany perquè mai havia entrenat com a tal dins d'un partit ni fet cap pràctica. Ara en canvi, els nous àrbitres vam amb col·legiats i tenir un suport, jo vaig anar sol. Recordo que estava molt nerviós i va ser un Benjamí a Alcarràs. Crec que és el partit on he estat més nerviós, desubicat i desconcertat. Portava dos rellotges, i tot i això vaig acabar el partit dos minuts abans. En finalitzar vaig parlar amb els entrenadors per dir-los que era el meu primer partit. Ara ho recordo i ric molt.

Com et prepares abans de cada partit?
Des del dia que designen els partits, busco la trajectòria de cada equip, així com el seu historial i comportaments en la pista, els seus partits anteriors, els resultats, les targetes, els jugadors, per intentar saber qui són els que tenen més targetes o els màxims golejadors. També m'agrada aprendre els noms dels jugadors i equip tècnic, intento comunicar-me amb el nom propi de cadascú i de vostè, evidentment. Ho faig perquè a mi m'agradaria que em diguessin pel meu nom i no per un número.

 

Foto Thierno Imrana

Quina consideres la teva millor virtut i el defecte més gran en la pràctica de l'arbitratge?
Penso que la tensió i la calma són dues virtuts. Sóc molt observador i pausat comparat amb el nivell que van els jugadors. Quan tots anem amb l'accelerador al màxim, hi ha d'haver algú que controli, per això intento ficar-ho una mica quan els equips van massa accelerats.

Com a defecte, a vegades la concentració. En algun moment l'he perdut i això no pot passar. És un aspecte que hi treballo cada dia per millorar.

Que és el que més t'agrada de ser àrbitre?
És una passió conjunta. En primer lloc m'agrada l'esport i per altra banda tenir l'oportunitat d'ajudar a un esport a què sigui just, a repartir justícia m'agrada molt. També m'agrada molt el contacte que es genera entre àrbitre i la resta de persones implicades. Sóc molt de dialogar i comunicar-me amb els altres.

I el que menys?
Quan els assistents dels partits ens falten el respecte als col·legiats. Sempre pensen que els perjudicaràs, que et poden subornar, o fins i tot que no saps els que fas. Hi ha molta falta d'educació i els insults són bastants greus, a més en el meu cas encara em jutgen més per ser diferent. 

Com era la teva relació amb els àrbitres?
No massa bona (riu), tot i que en el joc sempre s'ha de tenir educació. Com a jugador sóc molt calent i hi havia arbitres que això no ho entenien, tot i això tenia bona relació perquè sóc una persona molt comunicativa i això facilita la feina. També m'he emportat alguna expulsió i he estat sense jugar alguns partits.

Ara que ets àrbitre, ha canviat la teva percepció de cara als col·legiats en diferència a quan tu jugaves?
Sí. Un cop ets allà dintre saps com funciona i ets més comprensiu. És una feina molt dura, quan miro partits o sento comentaris de la gent que veu el futbol penso que no saben realment que significa ser àrbitre, i si ho sabessin valorarien molt més la feina dels col·legiats.

Foto Thierno Imrana
Foto Thierno Imrana
Foto Thierno Imrana
Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Penses participar en la 25a edició de l'Animac?