El cementiri municipal de Vilanova de Meià va acollir ahir l’enterrament de les restes de tres soldats republicans que van morir durant la Guerra Civil espanyola i que van ser localitzats en una fossa del municipi fa dos anys. Aquesta localitat de la Noguera, al costat de la conselleria de Justícia i el Memorial Democràtic, va voler dignificar ahir la lluita d’aquells que van morir defensant la democràcia. Les tombes no portaran cap nom, ja que els soldats que s’han trobat no s’han pogut identificar malgrat que s’ha acarat amb el banc de l’ADN de familiars de desapareguts durant la contesa i els primers anys del franquisme. Per aquesta raó, la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, que va presidir l’acte, va fer una crida a les famílies perquè donin mostres de l’ADN per poder identificar les restes de més de tres-centes persones recuperades de les fosses que la Generalitat ha obert fins a la data a Catalunya. D’aquestes, només cinc han pogut ser identificades, quatre d’elles d’una fossa al Soleràs, la més gran que s’ha exhumat fins a la data.
Els soldats combatien l’avançament de les tropes rebels entre els fronts del Pallars i del Segre
Els tres soldats enterrats ahir van morir durant l’entrada dels rebels a la localitat Vilanova de Meià a finals de l’any 1938. El municipi es trobava entre el front del Pallars i del Segre i va ser un dels punts clau de la resistència republicana. Les restes es van trobar a la fossa de Rams, on hi havia les trinxeres de la Guerra Civil espanyola. Els arqueòlegs també van excavar les zones de la cabana d’en Porta i de la serra de Comadugla, on no van trobar restes humanes, però sí línies de trinxeres i material bèl·lic. A la zona hi ha un monòlit en record als dotze soldats que, segons els veïns, van morir durant l’arribada dels rebels. D’altra banda, l’alcalde de Vilanova de Meià, Xavier Terré, va destacar l’“acte de justícia i reconeixement” que suposen aquestes sepultures.
Mostres de l’ADN de 140 familiars a Lleida
Un total de 316 lleidatans formen part del Cens de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola i el franquisme de la Generalitat. D’aquests, 140 familiars han aportat mostres de l’ADN al Programa d’Identificació Genètica per poder identificar les restes en el cas de trobar-los en alguna de les fosses que el Govern ja ha obert o obrirà en els propers mesos. L’última fossa localitzada a Ponent és al cementiri d’Alguaire, on han trobat restes de cinc persones.
