Toñy Castillo: "És una llàstima que hagi de passar una cosa així per a que donem a la vida la importància que té"

• Com estàs passant el confinament?

El confinament l'estic passant com totes les persones, a casa. Perquè penso que cuidar és també estimar i això és el que hem de fer ara. I, d'altra banda, també estic treballant. Hem endegat un projecte a l'Aula Hospitalària en què la gent envia dibuixos i escrits per als nens i per als pacients i per a totes les persones que ens estan cuidant als hospitals, de tot el personal que hi treballa als hospitals. És una campanya bonica perquè implica als infants d'una forma didàctica i creativa per a donar ànims a totes les persones que estan treballant i cuidant-nos.

• Què fas i què recomanes per sentir-te millor?

Mantenir rutines. És el que aconsello. Aixecar-se a la mateixa hora, fer les coses que normalment fas. I, sobretot, mantenir-te activa. A mi m'agrada molt escriure i estic aprofitant per acabar escrits que tenia pendents i també aquesta campanya a l'Aula Hospitalària m'està fent sentir molt bé.
Has de fer tot allò que t'agrada i que normalment no pots fer per les presses. Cal veure-ho com una oportunitat per estar amb tu mateixa. Penso que malgrat la situació, s'ha de viure com una possibilitat. Treballar des de casa també em fa sentir-me útil perquè penso que tothom ha d'intentar fer allò que puguin per ajudar des del seu vessant.

• Què n'estàs aprenent?

Estic aprenent que d'un dia per un altre, la vida pot canviar. Que de vegades donem massa importància a coses que no les tenen i a l'inrevés. Fer una passejada, fer una abraçada, dir t'estimo... En aquesta situació te n'adones del que és important, de la gent que tens al costat, dels amics, de la gent que treballa per nosaltres. I no acostumem a donar les gràcies. És una llàstima que hagi de passar una cosa així per a que donem a la vida la importància que té. A la vida sense tantes coses supèrflues a les quals estem acostumades. Te n'adones que en un moment, la vida canvia. Per tant, hem d'aprofitar cada minut per fer una abraçada i dir “t'estimo” i, sobretot, per estar al costat de la gent i aplaudir-la. De vegades, passem per la vida sense mirar a qui tenim al costat i penso que això s'ha d'aprendre.

• Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

Fer una abraçada als meus pares, al meu net. Fer-li una abraçada a la gent que estimo. Sortir al carrer pensant en com d'afortunada sóc si tinc salut. I anar a l'hospital per aplaudir als companys i a tota la gent d'allà. Valorar, vull valorar. Fer una abraçada molt forta a tota aquesta societat que s'està comportant de forma tan magnífica.