Tornar a caminar: repte assolit

El que fins fa poc semblava impossible per a persones postrades en una cadira de rodes s’ha convertit en realitat gràcies a la investigació i ha obert una porta a l’esperança a part dels gairebé deu mil lleidatans discapacitats físics que tenen afectada la capacitat del moviment per accidents o lesions cerebrals, entre altres. La llum al final del túnel l’han posat dos clíniques dels EUA que han aconseguit per primera vegada que tres pacients completament paraplègics per lesions medul·lars recuperin parcialment la capacitat de caminar per si mateixos. Darrere d’aquesta gran fita assolida en dos investigacions independents de la Clínica maig i la Universitat de Louisville està una teràpia experimental que combina estimulació elèctrica de la medul·la espinal amb exercicis de rehabilitació. Els tres pacients havien tingut accidents que van fer malbé la seua medul·la espinal, la qual cosa els va fer perdre el control sobre els músculs de les cames i, per tant, la capacitat de caminar. “És una cosa molt difícil d’aconseguir en aquest tipus de malalts i per això té molt interès”, apunta Francesc Purroy, neuròleg de l’Arnau.

El pacient de la Clínica el maig havia perdut a més tota sensibilitat al tacte des de la cintura als peus, mentre que en els altres dos casos els malalts retenien certa capacitat sensorial a les cames. Sí compartien que, després d’anys de rehabilitació, cap no havia recuperat el moviment. El primer pas va ser una operació per posar-los uns implants en la medul·la espinal i després d’això, un període de rehabilitació d’entre 15 i 85 setmanes. A Catalunya, l’Institut Guttman ha obtingut el permís europeu per assajar la metodologia d’aquests científics nord-americans. Un grup de l’UAB farà els experiments amb animals i el centre de Badalona aplicarà la tècnica amb els seus pacients.

Què suposen els resultats d’aquestes investigacions?

És cert que se’ls pot criticar que són assajos amb pocs pacients, però qualsevol mesura que millori una mica el moviment d’aquestes persones té molt interès. El gran èxit és que hagin aconseguit que tornin a caminar, cosa que és molt difícil en aquests malalts.

Obre una esperança, sens dubte.

Sí, però cal ser acurats i saber quin tipus de pacients amb lesions medul·lars podrien beneficiar-se’n realment. Però no es pot negar que és un pas molt important.

Sobretot tenint en compte el procés tan dur que viuen aquestes persones.

És que realment qualsevol millora aquí és molt important. Moltes vegades el primer objectiu no és la recuperació motriu, sinó que puguin readaptar-se a la vida habitual.

Com valora aquests avenços pioners amb persones paraplègiques?

Són molt positius, encara que hem de tenir en compte que no tothom podrà accedir-hi o li servirà. Però és cert que confirmen que com més rehabilitació es fa i just després de l’accident, abans s’aconsegueix millorar les capacitats i assolir una major mobilitat i autonomia.

És un camp en el qual no s’investiga gaire?

Jo penso que sí que hi ha investigació i avenços, però és una qüestió de donar-los difusió.

Com pot influir una notícia així en persones que van en cadira de rodes?

És una motivació. Una discapacitat sobrevinguda és molt difícil de portar i que es difonguin aquestes millores fa que la gent es motivi més per buscar més autonomia.

L’exosquelet d’un enginyer lleidatà també ajuda lesionats

A Catalunya també es treballa perquè persones amb lesions medul·lars puguin tornar a caminar sense fer grans esforços. D’això s’encarrega l’enginyer industrial lleidatà Josep Maria Font i el seu equip del Laboratori d’Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) de la Universitat Politècnica de Catalunya, que han dissenyat un exosquelet que ja van provar amb una dona a Galícia i que ara estan testant pacients de l’Institut Guttmann. Funciona amb motors elèctrics que supleixen els músculs que la lesió medul·lar ha anul·lat i generen els moviments necessaris. El dispositiu es completa amb uns sensors que es col·loquen a la tíbia i que detecten la intenció de l’usuari, de manera que informa quan s’han d’activar els motors. D’aquí a nou mesos ja podrien tenir un dispositiu comercial.