Lleida encadena vuit anys de baixada de la natalitat, tendència a la qual se suma el 2016, al caure el nombre de naixements un 4%, fins a un total de 3.821 (dels quals 1.936 són nens i 1.885, nenes), segons les últimes dades de l’Idescat. De fet, a les comarques del Pirineu és on s’ha registrat un descens més notable del nombre de naixements l’últim any, encapçalades pel Pallars Jussà i el Sobirà, on la natalitat ha caigut un 27,2 i un 26,8%, respectivament. A aquesta llista s’afegeixen el Pla d’Urgell (-10,7%), la Noguera (-12,6%), el Segrià (-4,9%), Aran (-3,3%) i la Segarra (-1,8%). Pel que fa a les comarques en les quals augmenta el nombre de naixements, el Solsonès registra l’ascens més elevat de Catalunya, amb un 18,3% més de natalitat, seguit de l’Urgell (10,2%), l’Alt Urgell (6,5%) i les Garrigues (1,4%). L’Alta Ribargorça, per la seua banda, es manté estable. Segons va assenyalar l’Idescat, aquest descens del nombre de naixements, del 2,6% a tot Catalunya, té com a principal causa la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, en 164 a les comarques lleidatanes.
Per edat, han augmentat les dones que han estat mares a partir dels 40 anys el 2016, amb un total de 321, un 16% més que un any enrere. A Ponent, l’edat mitjana per al primer fill és de 30 anys, mentre que al Pirineu se situa en els 31,4. Les taxes de natalitat més baixes es van registrar a l’Alt Pirineu i Aran (7,4%), i se situa a les comarques amb més índex conjuntural de fecunditat, amb 1,49 fills per dona.
Quant als noms, a la província el més freqüent és Jan per a nens, que destrona l’hegemonia de Marc, i Júlia o Julia per a les nenes. En el conjunt de Catalunya, Marc i Martina van ser els preferits el 2016.
