Les lletres més celebrades del cantautor de Solsona Roger Mas, així com les seues reflexions, pensaments, visió del món i poesia, es convertiran a la primavera en un llibre, El dolor de la bellesa. Publicat per Editorial Empúries, el volum prendrà el títol homònim d’aquesta sardana que el músic ja va incloure al seu àlbum discogràfic A la casa d’enlloc (Satélite K), l’any 2010, un CD que li va valer el Premi Arc.
Al llarg de la seua trajectòria, l’intèrpret lleidatà ha plasmat en les seues lletres i música una poètica manera de veure el món que li han valgut els elogis de la crítica i la fidelitat del públic, que espera pacient els successius discos d’un cantant i compositor que a banda dels seus propis temes s’atansa també als grans de la literatura universal com Goethe, però també catalana amb poetes de la talla de Jacint Verdaguer, un dels seus autors de capçalera jutjant per les vegades que n’ha musicat els textos. Ara el seu univers de poesia i prosa quedarà plasmat negre sobre blanc en més de dos-centes pàgines que veuran la llum amb tota probabilitat el proper mes de març, segons estima l’editorial.
Des que l’any 1996 el cantautor de Solsona va rebre el Premi Èxit de Catalunya Ràdio, ha estat distingit amb una vintena de guardons i ha publicat una desena de discos, entre els quals destaquen, entre d’altres, títols com Les flors del somni (1997), Casafont (1999), En el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (2001), dp (2003), Mística domèstica (2005), Les cançons tel·lúriques (2008), A la casa d’enlloc (2010), Roger Mas i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona (2012), amb el qual precisament va merèixer el Premi Enderrock per votació popular a la millor cançó de folk del 2012 pel tema El dolor de la bellesa, que dóna títol a aquest llibre, o Irredempt (2015), l’última publicació.
Roger Mas va editar el primer llibre de poemes i cançons, Flors, Somnis, Camins i Serps, el 1998, que el va seguir dos anys més tard el volum de narracions curtes i prosa poètica La teulada és oberta i no sé on són les parets.
