Cirurgia
En general, com més petit és el tumor més opcions quirúrgiques es poden donar. És un dels tractaments més freqüents en el càncer de mama.
N’hi ha de diferents tipus:
- Cirurgia conservadora
- Cirurgia radical
- Biòpsia del gangli sentinella
- Limfadenectomia axil·lar
- Reconstrucció de la mama
Quimioteràpia
El tractament amb quimioteràpia es refereix a l’ús de medicaments específics que tenen com a objectiu destruir les cèl·lules canceroses.
La quimioteràpia que es fa servir en el tractament del càncer de mama pot ser administrada per via oral o per via endovenosa (a través de les venes), segons els medicaments que s’emprin. Generalment l’aplicació d’aquests tractaments no requereix ingressar a l’hospital i es desenvolupa als hospitals de dia, és a dir, ambulatòriament.
Efectes secundaris més freqüents en el càncer de mama
- Alteracions de la mucosa de la boca
- Nàusees i vòmits
- Diarrea
- Restrenyiment
- Fatiga o cansament
- Caiguda del cabell (alopècia)
- Baixada de defenses (neutropènia)
- Disminució dels glòbuls vermells (anèmia)
- Disminució de plaquetes (trombocitopènia)
- Menopausa precoç i infertilitat
Radioteràpia
La radioteràpia és un tractament que empra raigs d’alta energia per eliminar les cèl·lules canceroses.
En el càncer de mama és habitual aplicar radioteràpia després de la intervenció quirúrgica amb l’objectiu de destruir possibles restes de cèl·lules tumorals.
Teràpia hormonal
Alguns tumors de mama necessiten hormones per créixer. La teràpia hormonal és útil per controlar i tractar els tumors amb resultats positius a les anàlisis de receptors de l’estrogen i la progesterona (vegeu Proves diagnòstiques).
Aquesta teràpia consisteix a administrar hormones, generalment per via oral, que bloquegen l’acció dels estrògens sobre les cèl·lules malignes del càncer de mama o la seva formació. Amb aquesta acció n’impedeixen el creixement i el tumor pot disminuir i fins i tot desaparèixer.
El tractament hormonal es pot administrar sol o bé combinat amb quimioteràpia.
Efectes secundaris més freqüents en el càncer de mama
Els efectes secundaris d’aquest tractament depenen del tipus de fàrmac utilitzat, com també de la resta de les característiques individuals de la persona. Els més generals són similars al del procés natural de la menopausa. A continuació exposem els més comuns.
Onades de calor. Principalment es donen en els dones properes al període de la menopausa. Hi ha tractaments farmacològics (no hormonals) que poden millorar aquesta situació.
Recomanacions
- Estigueu en llocs amb la temperatura ambiental baixa.
- Feu respiracions profundes i exercicis de relaxació.
Alteracions vaginals. Es pot produir sequedat o irritació vaginal, que pot ser molesta i afectar les relacions sexuals. Les pèrdues petites de sang o menstruació irregular no són normals i si apareixen s’ha de consultar sempre amb el metge.
Recomanacions
- Sequedat vaginal: Podeu utilitzar lubricants vaginals hidrosolubles. Si no n’hi ha prou, consulteu-ho al vostre l’equip assistencial per valorar altres alternatives.
Augment de pes. Es pot donar un augment de pes, generalment no gaire important.
Recomanacions
- No cal fer una dieta d’aprimament. Mantenir de forma regular l’activitat física i una dieta equilibrada acostuma a ser suficient, atès que l’increment de pes sol ser moderat.
Osteoporosi. És la pèrdua de calç als ossos amb augment del risc de fractura. Es pot prevenir amb l’exercici, una dieta rica en calç i fàrmacs específics.
Teràpies biològiques
Les teràpies biològiques actuen ajudant el sistema immunològic (de les defenses del cos) a lluitar contra el càncer.
Aquest tractament està indicat quan són alts els nivells del gen HER2/neu (vegeu Proves diagnòstiques), el qual participa en el creixement cel·lular. El fàrmac actua bloquejant aquest gen, cosa que fa més lent o atura el creixement de les cèl·lules malignes. El fàrmac emprat és el trastuzumab, i es pot aplicar sol o amb quimioteràpia. L’administració es fa per via venosa.
