Trencant tòpics sobre la cacera de bruixes: més propera i actual del que sembla

LLEIDACOM / Amaia Rodrigo Arcay
Publicat: 
27-03-2018
Actualitzat: 11-04-2018 12:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Trencant tòpics sobre la cacera de bruixes: més propera i actual del que sembla
    Peu de foto: 
    Pau Castell a l'exposició a l'Ecomuseu. /ORIOL RIART

Maria Tomassa d’Encamp va ser condemnada per bruixa l’any 1489. La transcripció del judici que li van fer és un dels documents que es poden observar a l’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie”, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu fins el 7 de maig. El lloc de l’estrena d’aquesta mostra històrica no és casual. Precisament al Pallars està documentada la primera llei europea contra la bruixeria. Data del 1424 i va ser un descobriment de l’historiador pallarès Pau Castell. El va trobar fent la tesi entre papers editats a principis del segle XX, però als quals no se’ls havia donat importància. Al traduir-los i portar-los a Suïssa, la recerca deixa de ser un tema local i passa a tenir importància a nivell internacional. Perquè el Pallars es converteix en bressol de la cacera de bruixes. El Pau Castell assegura que és un friqui d’aquest tema i no és per menys. Porta una dècada darrere de les bruixes. Més ben dit: darrere de la cacera de bruixes. Des que va trobar el llibre d’Ordinacions de la Vall d’Àneu mentre treballava a la seva tesi ha capgirat uns quants tòpics històrics sobre aquest tema. I l’exposició vol contribuir a divulgar-ho. I també a reflexionar. Perquè lluny d’analitzar un fenomen llunyà i passat, els objectes, la documentació i, sobretot, els testimonis que es poden veure i sentir a l’exposició parlen de conceptes ben actuals: l’estigma, la injustícia, l’abús de la justícia, la marginalitat, la misogínia o la por a la diferència i a allò desconegut. “La història té un component d’actualitat. La gent es pensa que forma part del passat, però tota aquesta recerca sobre la cacera de bruixes al Pallars ens parla de nosaltres mateixos i del present més actual”, argumenta Pau Castell.

FOTO: ORIOL RIART

La Maria Tomassa d’Encamp va ser una de les primeres dones condemnades a Europa per bruixeria. Això va ser al segle XV. Però la cacera de bruixes, la persecució de dones assenyalades com a bruixes arriba fins als anys 50! I aquesta és la sorpresa de l’última fase de la recerca que en els darrers 2 anys han fet un equip de 8 antropòlogues i investigadors de diferents comarques de Lleida fent entrevistes a persones grans. “Quan vaig començar amb la part més etnogràfica de la investigació, esperava trobar-me amb llegendes -explica Castell- però vaig trobar experiències viscudes abans de la guerra i fins els anys 40 o fins i tot 50!” Aquest patrimoni viu de la història està també present a l’exposició amb vídeos i gravacions d’audio on es pot escoltar com persones grans recorden que una dona acusada de bruixeria va tocar un animal i aquest va morir o com amenaçant-la, havia acabat el mal o l’epidèmia. “Fins i tot alguns testimonis es negaven a explicar res per por a les represàlies i també a la vergonya de continuar creient en la bruixeria”, diu Castell.

FOTOS: ORIOL RIART

“És molt inquietant anar descobrint com va funcionar al Pirineu la cacera de bruixes -apunta l’historiador- perquè és un fenomen complex. No són quatre inquisidors misògins que perseguien bruixes, no. No era cap croada religiosa” Aquest és el tòpic. Però la realitat històrica és que com que a Catalunya la Inquisició era més dèbil i el poder reial era menor, els tribunals locals tenien el control. “La cacera de bruixes ve des de baix, és el poble, el mateix veïnat el qui assenyala les dones -perquè aquí en el 90% dels casos eren dones- i les condemna”. En zones on la Monarquia Hispànica té més pes no hi ha tants registres de judicis per bruixeria. De fet, Castell assegura que la Inquisició va absoldre algunes de les dones que van apel·lar i, en desterrar-les, les van protegir del judici dels seus veïns.

Venjances, rancúnies, ignorància, por. Són motius que portaven a la població de les valls pirinenques a acusar dones dels mateixos pobles. “En el 99% dels casos, les acusades eren innocents, però degut a les tortures i els xantatges als que eren sotmeses per confessar, acabaven dient el que fos”, afirma Castell. I aquest és un dels grans tòpics que trenca la investigació ara convertida en exposició.

Un altre dels tòpics trencats és l’aspecte de les suposades bruixes. Ni tenien escombra (aquesta és una imatge de centreeuropa, aquí eren més d’ungüents) ni tenien una gran piga al nas. La narrativa de dones velles i lletges va arribar amb el romanticisme del segle XIX. Però les bruixes que jutjaven a l’Edat Mitjana eren dones normals i corrents. I, de fet, el problema que hi havia era poder distingir-les. Per això, existia la figura del “descobridor de bruixes”. L’exposició parla de la vida de Cosme Soler de la Noguera, un famós caçador de bruixes del segle XVII que presumia d’identificar les bruixes esfregant-los l’esquena amb aigua beneïda. Van penjar una vintena de dones assenyalades per ell.

FOTO: ORIOL RIART

La recerca liderada per Pau Castell va sobre història, però parla de l’actualitat. “Que els mals que ens arriben són culpa dels altres i cal perseguir-los, la lògica del complot, la idea del boc expiatori es repeteix al llarg de la història. En contextos de desgràcies, la gent busca culpables”, reflexiona l’historiador. Però l’actualitat de la caça de bruixes no és només aquesta conclusió. És l’estigma que encara tenen algunes famílies als pobles. Hi ha cases que estan assenyalades. “L’estigma de la bruixeria s’hereta entre les dones de la mateixa família”, apunta Castell.

I amb tot això, què? L’exposició itinerant que fins l’any que ve anirà recorrent tots els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran -que en són els promotors- ha de servir per donar valor a un patrimoni que podria donar molt joc a nivell turístic. El mateix Pau Castell va ajudar als organitzadors de l’Aquelarre de Cervera a fer una dramatització d’un judici contra una bruixa. “Els temes de bruixeria són molt atraients, quan faig xarrades sempre són un èxit de convocatòria”, assegura l’historiador. Però també reconeix que no s’està dinamitzant: “Hi ha un munt de fires que giren al voltant dels tòpics que podrien aprofitar tot aquest patrimoni”. A més, insisteix que hi ha una part de tota aquesta investigació que és necessari cuidar i és la que envolta als testimonis vius. “Cada cop que una d’aquestes persones mor, perdem amb ella una oportunitat de conéixer millor la història, és un patrimoni molt fràgil que cal valorar especialment”. L’exposició cuida aquest aspecte i és que, precisament, s’ha aprofitat l’Any Mundial del Patrimoni Cultural per incloure-la entre les activitats.

FOTOS: ORIOL RIART

En tot cas, el Pau Castell el que fa ara és traduir la documentació existent sobre aquest tema per facilitar futures investigacions i per a que no es mantingui com un tema merament local. I també està creant una xarxa d’investigació sobre les persecucions a bruixes. L’objectiu és conèixer quin és l’origen de la cacera de bruixes i perquè comença al Pallars i sésten per tot el sud de la Mediterrània fins al centre d’Europa.

Així doncs, té tota la pinta que el Pau Castell continuarà sent un “friqui” de la cacera de bruixes. I que amb els seus estudis, anirem descobrint més i més sobre un tema que remou la història i també conciències actuals

El grup d'investigadors i antropòlogues que ha participat en la recerca. /ORIOL RIART
Comparteix

També t'interessarà