Tres dècades d’idiomes a l’EOI

Lleida va estrenar Escola Oficial d’Idiomes el 1986, encara que de franc a tres aules del col·legi Joan XXIII, amb cinc professors i impartint tres idiomes (anglès, francès i alemany) a uns tres-cents alumnes. Trenta anys després, a l’EOI són una quarantena de docents que ensenyen vuit llengües (a les tres esmentades, s’hi sumen italià, rus, àrab, espanyol i català, a banda de cursos solts de xinès) a uns tres mil estudiants, i fa vint-i-un anys que són a la seua pròpia seu, en un edifici construït entre els anys 1993 i 1995, al carrer Corregidor Escofet, al costat del CAP de Balàfia i del pavelló Barris Nord.

L’actual directora, Sole Sebastia, afirma que en tres dècades han passat per les aules de l’EOI de Lleida al voltant de trenta mil alumnes. Recorda que, quan van començar a tenir més inscrits, les tres aules del Joan XXIII se’ls van quedar petites i els van deixar aprofitar altres classes en les quals fins a les cinc de la tarda hi havia els nens de l’escola. “Utilitzàvem els seus pupitres, les cadires, i resultava incòmode, sobretot per a les persones altes”, indica, malgrat que destaca que en aquella època l’ambient que es vivia a l’EOI era “molt familiar”. Relata que va arribar un moment en el qual l’increment d’alumnes va fer la situació insostenible, de manera que professors i estudiants es van mobilitzar per reclamar una seu pròpia, amb recollida de firmes inclosa. Al final, les seues reclamacions van ser escoltades i la Paeria va cedir a Ensenyament un terreny sense urbanitzar entre Balàfia i Pardinyes, en una zona aleshores poc menys que desolada. El 1993 van començar les obres de construcció de l’edifici que ocupen actualment, que van estrenar l’octubre del 1995. “El canvi va ser brutal”, resumeix la directora. Tenir una seu pròpia, i en condicions, els va permetre créixer tant en prestacions com en estudiants. Explica que des d’aleshores han anat condicionant els espais en funció de les seues necessitats i, sobretot, aplicant noves tecnologies a les aules. “Tot ha canviat molt des que el professor arribava a la classe amb el radiocasset perquè els alumnes poguessin escoltar un àudio i repartia fotocòpies amb exercicis perquè fessin deures. Per exemple, vam tenir un laboratori de fonètica, que amb els anys va quedar obsolet, i ara tenim sala d’ordinadors”, rememora. De fet, Sebastia assegura que van ser pioners entre les EOI a “tenir un ordinador portàtil a l’aula, que utilitzava el professor”, així com a utilitzar tauletes o, fins i tot, els mateixos mòbils dels alumnes per a les classes. Apunta que des de l’inici van ser molt “dinàmics” a l’hora d’organitzar activitats. “A Lleida vam ser pioners a organitzar el 1996 el primer congrés d’EOI d’Espanya i des d’aleshores se celebra cada dos anys”, relata, i afegeix que solen complementar la formació amb activitats com ara visites guiades en anglès a museus, exposicions, conferències i, fins i tot, viatges a l’estranger a l’estiu. Aquest curs estan immersos en un nou projecte: un Erasmus que comportarà noves formes d’ensenyament. D’altra banda, destaca que l’exigència de saber ja no només anglès, sinó també un segon idioma, està comportant que en els últims dos anys s’incorporin alumnes cada vegada més joves, sobretot a alemany. També afirma que tenen alumnes jubilats que aprofiten el fet que ja no treballen i que tenen temps per aprendre idiomes.

Cursos semipresencials i aules a comarques

L’EOI de Lleida ofereix cursos semipresencials d’anglès per a les persones que no tenen disponibilitat horària per anar a classe dos hores i mitja dos dies a la setmana. Actualment, hi ha dos-cents alumnes inscrits en aquest programa. A més, el centre de Lleida té aules a Balaguer, Tremp i Vielha per facilitar que els veïns d’aquestes comarques tinguin accés a cursos oficials d’anglès (i a Vielha, també de francès). Així mateix, hi ha EOI a Tàrrega i a la Seu d’Urgell, i aquesta última disposa al seu torn d’aules externes a Sort i Puigcerdà. La directora de l’EOI de Lleida considera que d’aquesta manera queda bastant ben cobert l’ensenyament oficial d’idiomes en el conjunt de la província.