Fins a tres empreses, totes de fora de la Val d’Aran, ja han mostrat interès per assumir la gestió del Palai de Gèu de Vielha, un equipament municipal la continuïtat del qual va posar en dubte l’aplicació de la reforma local de l’Estat (LRSAL), que posava com a data límit el passat 1 de desembre del 2015 perquè tots els ajuntaments iniciessin el procés de liquidació de les empreses municipals deficitàries. Aquest era el cas de Vielha Gestión, SA (Vigesa), l’empresa que fins ara gestionava la pista de gel, la piscina coberta, el rocòdrom i el gimnàs que allotja el Palai, i que registrava un dèficit anual d’entre 350.000 i 400.000 euros, fins ara sempre assumits per l’ajuntament.
L’alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano, va explicar ahir que “el procés de dissolució de Vigesa” segueix en marxa, i va assenyalar que l’ajuntament continua redactant el plec de condicions que hauran d’assumir les empreses que vulguin convertir-se en concessionàries d’aquest equipament, en el qual treballaven disset persones. El document ha d’estar enllestit en un termini no superior a deu dies, segons Serrano, que va explicar que l’objectiu és que l’activitat del Palai segueixi sense modificacions. Com ja va informar SEGRE el passat mes de novembre, a més a més, l’ajuntament exigirà a l’empresa que assumeixi la gestió que mantingui l’actual plantilla.
D’aquesta manera, el consistori descartaria l’opció de mantenir en el futur la gestió directa del Palai, que va haver d’assumir a final d’any, un dels plantejaments que es van tenir en compte en el moment que es va confirmar que l’ajuntament havia de procedir a la dissolució de Vigesa.
L’alcalde de Vielha va explicar ahir la situació actual del Palai de Gèu al síndic del Conselh d’Aran, Carlos Barrera, a qui va informar de les gestions que es duen a terme i de les possibilitats de futur de les instal·lacions esportives.
Durant els últims mandats, l’ajuntament i el Conselh han debatut en successives ocasions sobre el futur del complex, i el consistori ha plantejat en els últims anys al Conselh la possibilitat de participar en el finançament de les seues despeses.
En paral·lel, el Palai de Gèu és utilitzat per una part dels estudiants d’Aran per a la pràctica de la natació i també com a piscina d’entrenament per part dels joves que competeixen en aquesta disciplina. En la reunió d’ahir, el síndic d’Aran va dir que estudiaran la possibilitat d’incentivar els ajuts que aporten per a la pràctica dels esports als alumnes d’Aran al recinte esportiu.
La LRSAL obliga a suprimir els òrgans deficitaris
La llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), impulsada pel Govern central del PP, va fixar a finals del 2013 un període transitori perquè les entitats dependents dels ajuntaments corregissin els seus dèficits. Per a les empreses municipals, la norma establia, a l’article 36, que les que no haguessin corregit els “desequilibris” al tancament dels comptes del 2014, “quedaran automàticament dissoltes” l’1 de desembre del 2015. No obstant, l’empresa que fins llavors gestionava el Palai de Gèu de Vielha no registrava dèficit en els balanços, però era només gràcies a les aportacions que l’ajuntament hi feia cada any per eixugar el deute generat. Aquesta situació s’ha repetit en altres municipis de Lleida des que la LRSAL va entrar en vigor, però el Palai de Gèu va ser el primer equipament que va veure amenaçada la seua continuïtat per la seua aplicació. La també anomenada reforma local obliga els consistoris a deixar de donar serveis deficitaris quan aquests no siguin de la seua competència.
