El sector turístic es prepara per a una campanya d’estiu completament «atípica» a causa de l’impacte del coronavirus. El tancament de fronteres, l’adopció de mesures de seguretat i la disminució de la renda de les famílies provocaran una aposta dels turistes pels mercats locals. A Catalunya, els visitants seran bàsicament del territori, gastaran menys diners i buscaran localitzacions allunyades de la ciutat, amb preferència per allotjar-se en apartaments turístics o cases rurals. De fet, Barcelona serà un dels mercats on més «costarà recuperar» el turisme per la dependència del visitant estranger i la «percepció negativa» de les ciutats i les aglomeracions, segons ha explicat el professor de la UOC, Pablo Díaz Luque a l’ACN.
Un 52,2% dels catalans viatjarà aquest estiu, segons una enquesta impulsada per la consultoria turística Tourislab. El 47,8% restant no té previst viatjar, bàsicament per la incertesa i desconfiança davant la pandèmia i les mesures higièniques adoptades (33,7%), així com els problemes econòmics (30,3%).
Del percentatge de catalans que té previst viatjar, el 52,1% passarà les vacances d’estiu al territori, el 28,2% viatjarà per la resta de l’Estat i el 19,7% anirà fora d’Espanya. El principal motiu de l’elecció de Catalunya com a destinació és el suport a l’empresa local, amb un 64,4% dels enquestats. «Hi ha una consciència molt important de donar suport al teixit empresarial i consumir producte local», ha assegurat el conseller delegat de Tourislab, David Esteller.
A Catalunya, les principals destinacions turístiques seran bàsicament la Costa Brava i els Pirineus. Els visitants apostaran per localitzacions properes a la natura, on puguin gaudir dels dies de desconnexió «amb absoluta llibertat» i sense aglomeracions, per evitar el risc de contagi.
«Algunes zones de l’interior del país i els Pirineus poden arribar a tenir el cartell de complet aquesta temporada», ha manifestat el director de l’Agència Catalana de Turisme, David Font. Barcelona, en canvi, tindrà un «cert ressentiment» en el nombre de visitants, ja que té una gran dependència del turisme internacional.
Per al professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, expert en turisme, Pablo Díaz Luque, les grans ciutats provoquen una «percepció negativa» en els visitants, per l’acumulació de població i el major risc de contagi.
En qualsevol cas, la caiguda del turisme internacional provocarà també una davallada en els ingressos. «El visitant nacional o de proximitat gasta menys que l’internacional», ha advertit Díaz Luque. De fet, la meitat dels enquestats per Tourislab té previst gastar-se entre cinquanta i cent euros per persona i dia, mentre que només un 20% preveu gastar entre cent i 200 euros. En el cas dels turistes internacionals, la despesa mitjana diària es va situar en 195 euros per persona el 2019.
A Catalunya, els mercats amb una major despesa diària són bàsicament l’asiàtic i l’americà, ara molt limitats pel tancament de les fronteres i l’ambigüitat sobre les restriccions de sortida i entrada als països. Previsiblement, els ingressos directament vinculats al sector cauran en 15.000 milions d’euros el 2020, segons ha recordat Font. L’any passat, els turistes internacionals van generar una despesa de 21.300 milions d’euros, mentre que els mercats català i espanyol van aportar 4.000 milions.
Pel que fa als allotjaments, els experts preveuen una aposta per als apartaments turístics o els hotels ‘covid-free’. «Els hotels de qualitat que transmetin la imatge que seguiran els protocols probablement també es recuperin ràpidament», ha assegurat el professor de la UOC.
Segons Tourislab, els apartaments d’ús turístic seran la «modalitat preferida» per un 39% dels catalans, seguits dels hotels i els allotjaments rurals, amb un 36%. El director de l’Agència Catalana de Turisme ha assegurat que aquest tipus d’establiments pot rebre «bona part» dels visitants. El 2019, el 80% dels turistes catalans van optar per allotjaments rurals.
La recuperació del sector turístic, prevista per entre 2021 i 2022, estarà impulsada pel turisme d’oci. «Sorprenentment, esperem que es recuperi ràpidament el turisme de platja i vacacional, que s’esperava que estigués molt danyat», ha reconegut Díaz Luque. En aquest context, la transmissió d’una sensació de confiança i la reivindicació de Catalunya com una destinació segura és un «element clau», segons David Font.
El turisme associat als grans esdeveniments, en canvi, trigarà més a recuperar-se. Aquest segment va començar a caure amb la cancel·lació del Mobile World Congress al febrer i ha provocat l’ajornament de la major part dels esdeveniments per a l’últim trimestre de l’any.
Tot i això, el turisme de reunions ha evolucionat de manera positiva. «Hem constatat que les empreses ja comencen a reprendre de manera progressiva l’activitat. Durant l’última setmana, la nostra plataforma ha assolit un nivell de reserves diàries del 50% respecte a la situació anterior a la covid-19», ha assegurat el conseller delegat de la plataforma de viatges corporatius BizAway, Luca Carlucci.
Les companyies del sector tecnològic han encapçalat les reserves de viatges corporatius durant les primeres setmanes, seguides d’empreses fiscals, legals i de manufactura. València i Bilbao han estat les ciutats de l’Estat amb un major nombre de reserves als hotels, mentre que Madrid i Barcelona s’estan recuperant molt a poc a poc a conseqüència del fort impacte de la pandèmia.
El turisme sènior també serà un dels més afectats per la «percepció de perill» de la gent gran. «És un turisme molt interessant pel comportament cívic dels visitants i costarà de recuperar, tant en l’àmbit nacional com internacional», ha advertit el professor de la UOC.
La pandèmia també ha «accelerat» algunes tendències del sector. El director de l’Agència Catalana de Turisme ha destacat l’aposta per un turisme «sostenible», tant mediambientalment, com econòmica o social. A més, el visitant vol viure cada vegada més l’experiència «com a local».
Per al professor de la UOC, l’aposta per a la sostenibilitat «difícilment es donarà» sense l’actuació del sector públic. «Si no s’actua per promocionar un altre tipus de turisme o transport associat a una menor contaminació, no hi haurà canvis en el comportament dels turistes», ha defensat.
«Es donarà un turisme més global i conscient envers la sostenibilitat, el producte local, la mobilitat i la necessitat de seguretat», ha resumit el conseller delegat de Tourislab.
