Un de cada deu alumnes de la UdL manifesta haver tingut pensaments suïcides

Prop del 80% de l’estudiantat de la Universitat de Lleida (UdL) assegura estar "cremat" esgotament emocional i un 10% admet que ha pensat a suïcidar-se, segons els resultats del primer Estudi sobre la salut mental al sistema universitari de Catalunya, presentat aquest dimecres pels professors Montse Rué i Carles  Forné. Aquest informe, elaborat amb dades del mateix estudiantat, del personal tècnic,  de gestió i d’administració i serveis (PTGAS) i del personal docent i investigador (PDI), també destaca que la meitat dels alumnes presenta símptomes de depressió i un 25% hauria perdut l'interès pels estudis.

Segons les dades, 32,7% afirma viure aquest esgotament emocional cada dia i el 23,2% diverses vegades per setmana. Tres de cada cinc estudiants es mostren cansats al matí i gairebé tres de cada quatre arriben esgotats al final del dia. El 25% afirma haver perdut l’interès o l’entusiasme pels estudis i el 16,6% dubta del valor del seu grau o màster. 

Pel que fa a diferències per gènere, l’informe apunta que les dones presenten més ansietat, depressió, trastorns de la conducta alimentària i esgotament emocional, així com menys satisfacció amb la vida. En canvi, els homes mostren nivells més alts d’autoestima, resiliència, benestar vital i un major consum de substàncies, principalment tabac i alcohol (14,28%), begudes energètiques (6,8%) i tranquil·litzants (5,2%).

En el col·lectiu del PDI, gairebé la meitat declara patir burnout per esgotament emocional, un terç per cinisme i un de cada sis per manca d’eficàcia. El 20% presenta símptomes de depressió o un risc alt de trastorn d’ansietat. En aquest grup, les dones manifesten menys burnout per cinisme i per manca d’eficàcia i una satisfacció vital més gran, tot i que també un percentatge més elevat de possible trastorn d’ansietat.  

Entre el PTGAS,  els principals problemes identificats són ansietat (8,1%) i depressió (5,2%) . El 40% dels participants indica burnout per esgotament emocional, cinisme o desmotivació. Les dades no mostren diferències significatives entre homes i dones, tot i que s’apunta una menor participació masculina. El document constata que les dones mostren més preocupació emocional, mentre que els homes informen més consum de substàncies i menor capacitat de resiliència.

Montse Rué ha afirmat que “aquests resultats indiquen la necessitat d’invertir més recursos per fomentar un entorn més saludable i de suport dins de la universitat”. Actualment, la UdL ofereix a l’alumnat un servei d’atenció psicològica limitat a quatre sessions, ampliables en casos concrets. “Són quatre visites que es poden allargar, però al final el que cal és una atenció estable en el marc de la sanitat pública”, ha expressat Rué.

 Pel que fa a PDI i PTGAS, ha reconegut que “fins ara la UdL no ha ofert atenció psicològica a PDI i PTGAS per limitacions pressupostàries, però estaria bé fer-ho i així ho demanarem al proper equip de direcció”.

L’estudi ha tingut en compte variables com el gènere i la vulnerabilitat de col·lectius específics, com LGTBIQ+, immigrants i persones racialitzades, i els seus resultats posen en relleu la necessitat de desplegar mesures estructurals i recursos permanents per abordar la salut mental en l’àmbit universitari