Doctor en història per la Universitat de Barcelona, el lleidatà Eladi Romero (el Pont de Suert, 1956) imparteix classes des de fa anys a l’institut de Binèfar. Tanmateix, la seua gran passió és escriure llibres. I, sobretot, publicar-los. Més de 40 títols des de fa dos dècades. Tot un rècord de productivitat. Això sí, té predilecció per un gènere determinat. «M’agrada escriure sobre crims, de ficció o reals», assegura aquest professor esbossant un mig somriure. I és que bona part de la seua producció literària es reparteix entre la novel·la negra i les obres d’investigació o divulgació històrica vinculades a crims o guerres.
De fet, les seues dos novetats corresponen a aquests dos gèneres. D’una banda, El sacamantecas vitoriano (Ed. Beta), un llibre en el qual Romero rescata la figura del que en el seu dia va ser considerat com el Jack l’Esbudellador espanyol. Juan Díaz de Garayo (1821-1881) va ser executat al garrot vil a Vitòria, condemnat per la mort de dos noies, encara que ell va arribar a confessar fins a sis assassinats i, fins i tot, se li van atribuir uns altres sis casos de dones mortes de mort violenta, des de nenes a dones grans, entre el 1870 i el 1879. Romero afirma que «en els temps en què ell va assassinar, van morir altres dones els executors de les quals no es van trobar mai, i ell no va vendre mai greix humà, i ni tan sols no en va extreure; malgrat això, li van carregar el malnom de sacamantecas a un personatge i uns casos que probablement no seran aclarits mai».
D’altra banda, ja en el terreny de la ficció, Romero acaba de publicar la novel·la Los oscuros ecos del pasado (Ed. Laertes), en la qual la policia investiga unes desaparicions consecutives de membres d’una mateixa família que els acaba portant fins a l’època de la Guerra Civil.
