La major part de les persones amb problemes de salut mental encara resideixen al domicili familiar a causa de les dificultats per accedir al mercat privat d’habitatge, segons conclou la recerca “La situació en l’àmbit de l’habitatge en el col·lectiu de persones amb problemes de salut mental”, presentada aquest dimecres a Lleida.
L’estudi ha estat presentat pel diputat Fermí Masot; el professor de la Universitat de Lleida i coordinador de l’estudi, Xavier Miranda; i per la professional de la Fundació Intress i membre de la Taula de Salut Mental Lleida-Segrià, Susanna Balvi. Masot ha subratllat que garantir habitatge digne és clau per a una salut mental accessible i estable.
La recerca, realitzada per la Universitat de Lleida i la Taula de Salut Mental Lleida-Segrià entre setembre de 2023 i desembre de 2024, indica que només una part dels afectats accedeix a un habitatge propi, majoritàriament en règim de lloguer, i que les dificultats econòmiques limiten l’elecció i la qualitat dels pisos. El 47,8 % dels participants assenyala que el seu habitatge necessita rehabilitació i el 20,3 % que resideix en zones deteriorades o conflictives.
Un terç de la mostra expressa la necessitat de canviar de domicili, tot i que gairebé el 90 % reconeix no disposar de recursos per fer-ho. A més, el 56 % dels enquestats ha patit algun tipus de discriminació vinculada amb l’habitatge, principalment durant la cerca d’immoble i en la relació amb el veïnat.
La recerca també conclou que la inseguretat en la tinença de l’habitatge té un impacte directe sobre la salut física i mental del col·lectiu, i posa de manifest la necessitat de mesures específiques per garantir un habitatge digne a les persones amb malalties mentals.
