Un estudi encarregat per la Paeria conclou que el 91% de representants d’una cinquantena d’entitats –entre agents del territori, grups polítics, associacions de comerciants, patronals, la Universitat de Lleida (UdL), centres de formació i grans superfícies– està a favor de promoure un centre comercial a la ciutat, en concret, a l’estació de Renfe. Així ho va explicar ahir Xavier Abad, de Bim Consultors, que l’últim any ha elaborat l’estudi. “Els resultats indiquen que volen que el centre comercial sigui el més cèntric possible i que no estigui sobredimensionat”, va assenyalar, i va afegir que “el millor seria una superfície de 50.000 metres quadrats”. S’ha de recordar que el pla de l’estació preveu una gran zona comercial de 60.000 metres quadrats.
Abad també va explicar que una de les conclusions de l’estudi destaca la falta de lleure (com cines i activitats familiars) i restaurants. “El visitant que ve a Lleida a comprar, majoritàriament a l’Eix Comercial, s’hi passa entre dos i tres hores, temps que s’allargaria amb més lleure i restauració”, va manifestar.
L’ajuntament vol una Taula del Comerç per impulsar i desenvolupar estratègies per al sector
Va destacar que el comerç lleidatà s’està recuperant de la crisi, però que li falta avançar en l’àmbit online i a articular més interrelació. “Els establiments funcionen per barris [Eix Comercial, Zona Alta i d’altres], no hi ha una cohesió i això els perjudica”, motiu pel qual va recomanar que les associacions de comerciants estableixin relacions conjuntes “per potenciar més el sector”.
L’estudi n’avala un altre de presentat el mes de juliol sobre l’impacte econòmic de nous equipaments comercials, elaborat per Imse i RBD. “Coincidim que Lleida perd 497 milions d’euros a l’any per la fuga comercial a Barcelona o Saragossa i que 170 són recuperables amb més oferta i un centre comercial”, va manifestar Abad. Arran de l’informe, l’alcalde, Fèlix Larrosa, i el regidor de Promoció de la Ciutat, Rafel Peris, van anunciar una inversió de mig milió d’euros en tres anys per al comerç tradicional i de proximitat. “Es recaptaria gràcies a l’Impost d’Obres i Construccions (ICIO) per la implantació de noves superfícies”, van explicar.
Peris va anunciar que la Paeria ha elaborat una estratègia amb dinou línies per innovar i potenciar el sector comercial i executar-les immediatament. “Proposem que es creï la Taula del Comerç per tenir un espai de diàleg i de treball conjunt entre tots els agents vinculats amb el comerç”, va explicar, i va afegir que “seria l’encarregada d’executar les mesures”.
Entre aquestes mesures figuren crear un cens de locals buits, un observatori del sector, una oficina de suport, una borsa de treball i una aplicació mòbil.
Sols un 45% de botigues ben posicionades a les xarxes
Els comerços lleidatans i aranesos se situen en un grau de transformació digital del 45%. Es tracta del posicionament web, xarxes socials, comerç electrònic, màrqueting i comunicació i digitalització. Segons l’Autodiagnòstic TIC –una eina digital que permet als comerciants i empreses autoavaluar l’estat de maduresa digital–, el comerç de les demarcacions de Lleida, el Pirineu i Val d’Aran obté, de mitjana, una nota del 45 per cent, dos punts menys que l’any 2017, i tres punts per sota de la mitjana catalana. Per àmbits, el comerç local aconsegueix la millor puntuació en l’àmbit de la digitalització (un 64 per cent, incrementa tres punts), seguit de xarxes socials (amb un 56 per cent, un punt menys), el posicionament web (amb un 49 per cent, cau nou punts). L’ús d’estratègies i eines de màrqueting i comunicació digitals se situa en el 34 per cent (un punt menys). Així mateix, el director dels Serveis Territorials, Ramon Alturo, va anunciar que la Generalitat va destinar a Lleida uns 440.000 euros, dels quals 87.000 són ajudes a la transformació digital, un 26 per cent més.
