La gravetat dels focs és més alta en les zones protegides i, per tant, augmentar les àrees amb aquesta característica incrementa el risc d’exposició de la població als incendis és la conclusió que han obtingut un equip de recerca de la Universitat de Lleida (UdL).
Amb l’objectiu de comprovar si el grau d’afectació de la crema en zones protegides era major, s’ha analitzat 76.621 incendis registrats entre el 2001 i 2021 al sud-oest d’Europa, Califòrnia, Xile i el sud-est d’Austràlia, entre els quals un 16% va afectar zones protegides. La superfície sumava un total de 14.791.054 hectàrees (ha) cremades.
Mentre que les últimes normatives internacionals estableixen ampliar aquestes àrees sota protecció estricta, tal com planteja la Llei de restauració de la natura de la Unió Europea i el Conveni sobre la Diversitat Biològica. Durant aquestes dues dècades, la superfície cremada en zones protegides s han estat d’un 42% de mitjana, sent Xile l’única excepció de la tendència. En el cas del sud-oest d’Europa, les àrees protegides han augmentat del 21 al 38% de la superfície forestal entre 2001-2021 i els incendis del 13 al 55% de l’àrea cremada total.
Els experts assenyalen que les causes d’aquesta virulència en els espais protegits, podria deure’s a l‘acumulació de més biomassa (càrrega de combustible), la manca de carreteres que disminueix l’accessibilitat i complica l’extinció del foc; els problemes d’orografia, com les zones de major altitud o els terrenys més escarpats; o condicions meteorològiques com la sequera.
Les conclusions de l’estudi assenyalen que la gravetat dels focs augmenta 20% en les zones protegides i l’exposició de la població al foc és fins a 16 vegades més alta quan es viu a la perifèria dels boscos protegits. De fet, aquest perill s’ha multiplicat per 6 en 20 anys, tant al sud-oest d’Europa com a Austràlia.
«El problema no és que deliberadament es cremin les àrees protegides, sinó que quan un incendi originat en una zona no protegida arriba a una protegida, és més probable que es torni incontrolable«, assenyala el catedràtic d’Enginyeria Forestal i Canvi Global de la UdL, Víctor Resco.
La recerca liderada per la Universitat de Lleida (UdL) s’ha publicat a la revista Journal of Environmental Management. A l’estudi ha participat personal investigador de la UdL, la unitat conjunta CTFC-Agrotecnio, la Western Sydney University (Austràlia), la Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal) i la UNED.
