Un estudi de Lleida detecta indicadors per estimar el risc d’Alzheimer en pacients amb esquizofrènia

Un estudi liderat pel grup de recerca +Pec Proteomics de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL) va suposar un avanç rellevant en la comprensió de la relació entre l’esquizofrènia i el desenvolupament de demències associades a l’edat, com la malaltia d’Alzheimer. La investigació va identificar mecanismes neuropatològics compartits entre l’esquizofrènia i la malaltia d’Alzheimer, vinculats a la connectivitat neuronal, la sinapsi, la inflamació i el metabolisme cerebral.

La recerca, realitzada en col·laboració amb la Universitat de Newcastle i equips del CIBERSAM-Universitat del País Basc, va ser publicada a la revista científica “Acta Neuropathologica Communications”. Segons va explicar un dels responsables del grup +Pec Proteomics”, Xavier Gallart-Palau, tot i que diversos estudis epidemiològics ja apuntaven que les persones amb esquizofrènia tenen un risc dues o tres vegades superior de desenvolupar demència en l’edat adulta, fins ara “no s’havien descrit mecanismes moleculars compartits que expliquessin aquesta vulnerabilitat”.

Les alteracions compartides es localitzaven en les vesícules extracel·lulars cerebrals (VEs), petites estructures naturals encarregades del transport de proteïnes entre cèl·lules i que reflecteixen l’estat molecular del cervell. L’estudi concloïa que aquestes vesícules contenien proteïnes clau alterades de manera idèntica tant en l’esquizofrènia com en fases inicials i avançades de l’Alzheimer, fet que posava de manifest una connexió biològica fins ara desconeguda. A més, es va confirmar que aquestes proteïnes poden circular per la sang encapsulades en vesícules plasmàtiques, obrint la porta al desenvolupament de biomarcadors no invasius basats en VEs.

En aquest context, l’altra responsable del grup +Pec Proteomics i professora de la UdL, Aida Serra, va assenyalar que “l’estudi estableix les bases per a la futura validació d’un test sanguini orientat a estimar el risc de demència en persones amb esquizofrènia”. També va destacar que “la identificació de mecanismes compartits entre esquizofrènia i Alzheimer obre noves línies d’investigació sobre la relació entre trastorns psiquiàtrics greus i la neurodegeneració”.

Gràcies a una àmplia cohort clínica de validació, l’estudi va demostrar que és possible estratificar les persones amb esquizofrènia segons el seu risc de desenvolupar demència mitjançant una simple mostra de sang. “Aproximadament un 20% de les persones amb esquizofrènia presenten un perfil molecular de risc alt similar al que s’observa en pacients amb demència, fet que permetria intervenir preventivament molt abans de l’aparició dels símptomes clínics”, va explicar Gallart-Palau. A més, la recerca va identificar noves signatures peptídiques circulants amb un elevat potencial diagnòstic i pronòstic. Les troballes van ser protegides amb una patent europea amb l’objectiu de facilitar-ne la transferència i el possible desenvolupament en aplicacions clíniques. 

El treball va ser dirigit pels responsables del grup +Pec Proteomics, Xavier Gallart-Palau i Aida Serra, i va ser liderat pels investigadors en formació Jose Antonio Sánchez i Maria Mulet, amb la participació de personal investigador de l’IRBLleida i la UdL, així com d’altres institucions col·laboradores de CIBERSAM-Universitat del País Basc, la Universitat de Newcastle (Regne Unit) i l’Institut Basc de Medicina Legal. El projecte va ser finançat per l’Institut de Salut Carlos III, el Ministeri de Ciència i Innovació, la Diputació de Lleida, AGAUR, la Generalitat de Catalunya i fons NextGenerationEU.