El Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha publicat una investigació que apunta que les dones amb Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) resistent tenen pitjor pronòstic a llarg termini al tractament amb estimulació cerebral profunda. El treball s’ha publicat al ‘Spanish Journal of Psychiatry and Mental Health’ i ha mostrat que el 76,9% dels pacients homes examinats van respondre bé a la teràpia. Per contra, només un 33,3% de les dones van tenir un resultat satisfactori. És la primera recerca que analitza la diferència de sexe en aquest procediment, pel que els especialistes insten a refermar la troballa amb més investigació i aprofundir en els factors que intervenen en l’efectivitat de la tècnica.
Durant els darrers quinze anys, els Serveis de Psiquiatria i Neurocirurgia de l’HUB han emprat la tècnica de neuromodulació en pacients amb formes severes i resistents de TOC, pel que l’estudi s’emmarca en l’anàlisi de la resposta a aquesta intervenció.
Segons els investigadors, al voltant del 5-10% dels pacients de TOC són refractaris als tractaments farmacològics disponibles i desenvolupen formes extremadament greus i incapacitants de la malaltia, que va acompanyada d’un gran patiment tant per als pacients com per a les seves famílies.
Durant les dues darreres dècades, s’han proposat noves opcions terapèutiques, inclosa l’estimulació cerebral profunda. A més, existeixen estudis recents que confirmen que la millora aconseguida en els primers anys de tractament es manté al llarg del temps.
Amb tot, segons els especialistes, el nombre limitat de pacients amb TOC sotmesos, fins ara, a aquest procediment és baix. Per aquets motiu, no s’han explorat les diferències de sexe en el patró de resposta a la neuroestimulació, ni si aquestes podrien modular la incidència d’altres variables.
Tot i que els resultats obtinguts a l’HUB han de considerar-se preliminars, donat el reduït nombre de pacients inclosos en l’estudi, sí apunten a una possible influència del sexe en la resposta a llarg termini a la DBS.
Alhora, els responsables de la recerca han indicat que el sexe no sembla incidir significativament en la resposta general als tractaments farmacològics o cognitiu-conductuals en el TOC, a diferència d’altres factors com l’edat, els antecedents familiars, la gravetat inicial o l’edat d’inici. No obstant, han avisat que “el subgrup de pacients amb formes especialment greus de TOC, refractaris a tots els altres tipus de tractament i que reben estimulació cerebral profunda, podrien tenir característiques diferents a nivell cerebral que explicarien una influència del sexe en la resposta a llarg termini a la neuroestimulació”.
El TOC, la malaltia del dubte
Les persones que pateixen TOC presenten pensaments, imatges o impulsos no desitjats que provoquen comportaments o accions mentals repetitives, dirigides a reduir el malestar que les obsessions provoquen. Aquestes obsessions i compulsions, així com les conductes evitatives que sovint les acompanyen, impacten en les activitats de la vida quotidiana, causant-los un gran patiment emocional. Aproximadament, un 2-3% de la població general desenvolupa un TOC, i no se’n coneix una causa específica, tot i que intervenen factors genètics i ambientals.
